"Totes les masses piquen", li sentia dir a la meva àvia materna, quan es referia que els excessos sempre acaben essent dolents, ens acaben passant factura.
Ignoro si la meva àvia, quan deia aquesta expressió, deia "masses" (de massa) o "maces" (de maça), que aquesta expressió juga amb l'homofonia que hi ha entre les dues paraules; sigui com sigui és evident que totes les maces piquen, i totes les masses també!
L'expressió convida a la frugalitat, un concepte eclipsat els darrers anys per l'abundància que, vés quin remei, hem de tornar a recuperar i posar en valor, allò de no tenir més del que és necessari.
Aquesta crida a la moderació també va fer-la, a la seva manera, Joan Fuster amb aquest aforisme:
"No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles."Potser sí que darrerament tenim un excés de conviccions, que en fem un ús i abús estèril. Potser el problema és que ja no sabem quines conviccions són les imprescindibles...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada