Passejava un dia per Girona i observant la Catedral pensava que va existir una Girona sense aquesta Catedral, sense la seva imponent nau gòtica i el campanar que la corona, presidint la ciutat, acompanyada per la basílica de Sant Feliu i el seu espigat campanar.
Aquests edificis, com altres monuments, no sempre hi han estat però també és cert que des que hi són han estat testimonis del pas de la història, de la que s'escriu als llibres i de la que es dilueix i es perd de generació en generació.
Els monuments centenaris, com els arbres, imposen respecte i quan amb la mà toques les seves pedres no pots evitar pensar que tenen més vida de la que podrem viure, ni somiar!
Suposo que em passarà tres quarts del mateix aquests dies si, finalment, passo per la Puerta de Alcalá (mírala, mírala), que des que Carlos III va decidir erigir-la de nou, tal i com és ara, està veient com passa el temps i ha vist passar "Lanceros con casaca, monarcas de otras tierras / Fanfarrones que llegan inventando la guerra / Milicias que resisten bajo el "no pasarán (...) Manadas de mangantes, doscientos estudiantes (...) Un travestí perdido, un guardia pendenciero / Pelos colorados, chinchetas en los cueros / Rockeros insurgentes, modernos complacientes / Poetas y colgados, aires de libertad..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada