"Desmemoriado quiero estar,
para ser olvidadizo,
y desatender lo nuestro,
si es que alguna vez hubo algo de eso..."
Així comença "Tú, Garfunkel", una bonica cançó de desamor en la que The New Raemon canta les virtuts de la desmemòria.
Mentre no és terriblement irreversible, mentre no es fa present el temut Alzheimer, la manca de memòria (definició de desmemòria) és a vegades una sort, un recurs, fins i tot una estratègia: "ai, doncs no me'n recordo!..."
Observem sinó aquest aforisme de Joan Fuster sobre la desmemòria:
"Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil·la."A vegades parlem de la felicitat de l'ignorant, també podem parlar de la tranquil·litat del desmemoriat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada