dilluns, 11 d’abril del 2022

Roda el món i torno al Pont


Si hagués de dibuixar un cercle que abracés, des del primer lloc on vaig viure, on he viscut al llarg de la meva vida em bastaria dibuixar-lo, des del punt d'origen, el barri gironí del Pont Major, un radi d'encara no 5 kilòmetres. Diguem que amb prou feines m'he mogut de Girona, i com a màxim he viscut a Sarrià de Ter, just al costat de Girona.

Tinc amistats que al seu dia la vida els va empènyer a viure lluny de Girona, i admiro, amb més temor que enveja, el pas que van fer clavant arrels o vivint de passavolants en altres latituds, lluny de Girona, dels amics, de la família, dels records...

A vegades la feina mana, en alguns casos ha estat la vida laboral el que els ha fet voltar; en altres és l'amor, sempre inesperat i imprevisible. Feina i amor jo els he tingut i trobat sempre a prop, a Girona i a Sarrià de Ter, a tot estirar...

Un dia, arran d'una piulada que convidava a comptar els llocs on hem viscut, vaig fer inventari: 

  • 21 anys al barri gironí del Pont Major
  • 2 anys al barri de Sant Narcís
  • 2 anys al barri vell de Girona, prop de la Plaça Catalunya
  • 18 anys a Sarrià de Ter...

Fa uns anys a casa vam decidir que volíem canviar de pis i vam començar a buscar casa per Sarrià de Ter, Girona i voltants. Buscàvem i no trobàvem fins que un dia, fa poc més de cinc anys, inesperadament vam topar amb una caseta del barri del Pont Major, ens en vam enamorar i ja fa més de quatre anys que hi vivim.

Roda el món i torno al Pont, tot i que reconec que el meu món no ha rodat gaire lluny... I al Pont Major, a més, no he deixat d'anar-hi, a casa la meva mare, però una cosa és anar un lloc de visita i l'altre és viure-hi

Vint-i-dos anys després de marxar-ne vaig tornar al Pont Major; la primera impressió va ser trobar-me un barri diferent de com el vaig deixar, però ben aviat vaig descobrir que més que el barri, que també, qui havia canviat al llarg de tots aquests anys sobretot havia estat jo.

M'agrada haver tornat al Pont Major, el barri en el que vaig créixer. No és el millor barri del món, ni tan sols el millor barri de Girona; no és un barri perfecte però, és que n'hi ha cap enlloc? Amb tots els seus defectes, amb totes les seves virtuts (que hi són, i en plural, no en dubteu), és el meu barri, i amb això ja en tinc prou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada