Destral en mà...

Ahir vaig mirar el maleter del cotxe i l'única cosa amb mànec que hi vaig trobar va ser un paraigües. De destral res de res, ni rastre; com a molt, si m'hi esforcés una mica més, podria trobar-hi alguna eina, d'aquelles per canviar la roda en cas de punxada.

És clar que jo visc a ciutat, que ja sabem que a pagès és més habitual portar eines al cotxe... Penso, però, que ni així l'agafaria, ni en cas de portar-la al maleter l'agafaria per res més que no fos tallar llenya; el cert és que les eines de tall i jo no tenim massa bona relació, que sóc força maldestre i més d'una vegada m'he tallat, tot i que encara conservo els deu dits!

Però tornem a la destral. Aquests dies s'ha fet viral un vídeo on es veu l'alcalde de Caldes de Malavella, i president del Consell Comarcal de la Selva, destral en mà s'enfront-se, o defensant-se, d'uns ocupes (alguns també armats amb pals) que havien entrat en una propietat seva.

La imatge de l'alcalde amb la destral a la mà, però, no va ser la més kafkiana; s'hi veu una dona mig nua, asseguda a terra, i fins i tot es sent una de les persones que van ocupar la propietat de l'alcalde justificant-se: "de qué vas tío, que no hemos encontrado nada, que es Semana Santa!"...

Afortunadament la cosa no va anar més, però la condició de càrrec electe del propietari ha fet que el vídeo es fes viral, i que la notícia agafés molta volada. I la pregunta, que molts mitjans ja s'han fet, és la previsible: va fer bé l'alcalde?

La resposta a aquesta pregunta sol tenir un element d'empatia: amb qui sents més empatia, amb els joves ocupes o amb l'alcalde que defensa la seva propietat?

L'alcalde s'ha explicat i, pel que sembla, va actuar de forma instintiva, per protegir-se, tot i que no sé si la destral entra dins el concepte de legítima defensa. Però al propietari, tant o més que la destral, el que li fa mal és la seva condició de càrrec electe, i l'actitud exemplar que sempre, sempre, se n'espera. I la destral ensorra l'exemplaritat.

Al cotxe no hi duc cap destral, i en cas de portar-la no crec que l'agafés en aquestes circumstàncies, ja que sempre penso que més que utilitzar-la contra qui m'agredís, a mi o a la meva propietat, tard o d'hora podria ser utilitzada en contra meva...

És clar que en aquestes situacions un s'hi ha de trobar, i un no sempre pot mantenir la calma, actuar amb sang freda, i en aquests casos, ho hem vist en altres ocasions, no hi busqueu el càrrec electe... No era l'alcalde qui empunyava la destral, era un propietari enfurismat.