dijous, 28 d’abril del 2022

Colar-se


Van ser tan descarats que no ho vaig poder evitar, i vaig saltar interpel·lant-los cridant mig en castellà mig en anglès. No vaig ser l'únic, altres persones de la cua, que com jo també s'havien esperat pacientment al seu lloc que la cua avancés, també van cridar-los l'atenció.

Fèiem cua davant el Museo del Prado per pujar a un bus turístic i la cua no avançava massa. Els busos no s'omplien del tot, per tenir lloc pels passatgers de les altres parades, i la cua s'anava allargant.

Ells estaven rere nostre. Una parella italiana. Com altres persones, al veure la llarga cua, van preguntar al bus que acabava d'arribar per descarregar el passatge si podien pujar, però els hi van dir que no i els van assenyalar la cua.

Viatjar posa a prova, entre d'altres coses, la paciència. A les cues ja veus qui s'espera pacientment, qui ho fa amb resignació i qui s'inquieta... Jo he tingut cues de tot.

Per fi la cua avançava i un dels responsables dels busos turístics va demanar-nos que respectant l'ordre, a partir d'uns turistes que teníem un xic més endavant, ens dirigíssim a un altre bus. En el moment de separar la cua la parella d'italians van avançar per l'esquerra i es van plantar davant la porta del bus, colant-se descaradament davant nostre i d'una desena més de turistes.

Van ser tan descarats que no ho vaig poder evitar, i vaig saltar interpel·lant-los cridant mig en castellà mig en anglès. No vaig ser l'únic, altres persones de la cua, que com jo també s'havien esperat pacientment al seu lloc que la cua avancés, també van cridar-los l'atenció

Davant la reprovació de la cua ella va cedir immediatament, però ell es va resistir una mica, fins que ella se'l va endur al lloc de la cua que els corresponia. Van poder pujar al bus turístic sense cap problema...

Reconec que a vegades no les puc evitar, aquestes situacions: calia que saltés i, visiblement queixós, els interpel·lés quan es van voler colar? Segurament no; va ser un impuls, i no nego que motivat, inconscientment,, més per la pròpia espera que pel noble sentiment de justícia.

Ves que no saltés
perquè en el fons, de tenir la seva barra, jo també m'hauria volgut colar... I si jo no ho feia, ells tampoc!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada