Les cites dels llibres. "Si Beethoven pogués escoltar-me", de Ramon Gener

Ramon Gener té una habilitat que admiro, i reconec que sanament envejo: es sap fer escoltar!

Suposo que això, d'una o altra manera, és que el que també s'estudia quan s'estudia música i, especialment, cant: fer-se escoltar. I quan parla, com amb la música, Ramon Gener domina el "tempo", el ritme, les pauses i els silencis. De ser un extraordinari baríton potser ens hauríem perdut un gran comunicador i divulgador de l'art en general, i la música en particular.

La seva comunicació també t'atrapa per la passió amb la que explica les històries que hi ha dins i fora de la música i les cançons; recordo més d'una vegada haver-me esperat dins el cotxe, amb el motor apagat i la ràdio encesa, per acabar d'escoltar la seva secció mentre fa una dissecció a una peça musical com un taxidermista.

És per tot això que no vaig dubtar en comprar-me, quan va sortir, el llibre "Si Beethoven pogués escoltar-me" (Ara Llibres, 2014), en el que comparteix amb el lector la seva passió per la música.

A l'inici de cada capítol del llibre hi ha un fragment d'una cançó, i aquesta és la cita del capítol "Curiositat":

"Per què no?
Jo no apel·lo mai el que no sé."
Les noves de Fígaro (Acte III). Lorenzo da Ponte, Wolfgang Amadeus Mozart

Ramon Gener és un gran comunicador i estic convençut que fins i tot el Beethoven amb sordesa, de tenir-lo al davant, se l'escoltaria!

"Per a Elisa". Minuts Musicals amb nom propi

Tot i que "Inacabada" de Ludwig van Beethoven és la seva Simfonia número 10, diria que "Per a Elisa" és la cançó més iniciada i, sobretot, més inacabada del genial compositor alemany.

I és que qui no ha evitat la temptació, amb un piano o teclat al davant, de tocar les primeres notes de la popular "Per a Elisa"? Les primeres notes, només les primeres notes, que són les úniques que sabem els que no sabem tocar el piano. I després, vés quin remei, la disculpa de torn...

A quina Elisa va dedicar Beethoven aquesta cançó? No hi ha una única teoria, i la més plausible és la del músic alemany Klaus Martin Kopitz, que diu que l'Elisa podria ser Elisabeth Roeckel, germana del cantant Joseph Roeckel, que va interpretar algun personatge d'una òpera de Beethoven. 

Elisabeth Roeckel, anomenada afectuosament "Elise", tocava el piano i també cantava i coneixia Beethoven, pel que formava part del seu cercle d'amistats.

Fos ella o no, el que no genera cap dubte és que des de les primeres notes de "Per a Elisa" gairebé tothom l'identifica, i gairebé tothom s'atreveix a tocar-la, com a mínim les primeres notes...

Dia de la Música

Dóna'm un piano i, com a molt, et tocaré les primeres notes de "Para Elisa" de Beethoven, sí les que es sap tothom, o les notes d'una cançó senzilla, i sense acords, si fa o no fa les mateixes que podria tocar amb la flauta dolça.

De petit vaig ser un pèssim estudiant de música, al conservatori no vaig passar del solfeig i de jove al Cau cap guitarra va passar per les meves mans. Quan canto rarament afino: a l'escola vaig durar poc a la coral, fins i tot se'm resistia el "Jingle Bells" i lleuger com un trineu vaig acabar deixant-la per tornar al pati...

És clar que mai és tard, diuen, i tampoc per la música! Anys més tard van fer un intent, fallit, perquè toqués la gralla, però ni així... No tothom serveix per tot! Tampoc sé dibuixar i, com amb la música, si hi dediqués temps i esforços segur que n'aprendria, que en sabria més del que en sé ara, tot i que tampoc seria garantia que ho fes be: ni pintar ni tocar la flauta!

La meva negació per la música, però, un dia es va veure compensada, no sé si pel karma o la divina providència, o per allò que en la parella cerquem, més que un igual algú complementari, i va aparèixer ella, esvelta com una flauta i amb el cabell llarg com una simfonia, musical des del moll de l'os fins l'os de la música, música celestial per a mi!

Avui, dia de la música, és el seu dia, també el de les nostres filles, musicals elles com la seva mare! I fins i tot és el meu, també, de dia! Sí, el dia de la música també és pels qui l'escoltem, com el dia del llibre és també pels lectors!

Així que avui, com (quasi) cada dia, escoltaré música! De petit vaig ser un pèssim estudiant de música (si Beethoven m'escoltés!) però la música ha estat, és i serà una part important en la meva vida, si fa o no fa, possiblement, com de la teva! No cal viure una vida de pel·lícula per tenir banda sonora!

Visca la música!