divendres, 20 de novembre de 2020

El refrany de la setmana, sobre els fills i filles


"Cadascú és fill (o filla) de sa mare" (el pare és una altra història...), diu el refrany, i no són pocs els que es refereixen als fills i filles.

N'hi ha molts d'alliçonadors, com el que diu "vols ton fill bo? Sigues tu millor!", que apunta directament a la responsabilitat que tenim els pares i les mares, tot i que ja sabem que, per sort o per desgràcia, la influència dels pares i mares, tot i que important, no és exclusiva ni sempre determinat...

També n'hi ha d'avisos per a navegants, i al contrari de molts refranys, aquest sí, tristament, en general, s'acompleix: "les disputes dels pares les paguen els fills".

Tradicionalment els fills i filles es tenien en el marc d'una parella casada, és a dir, fruit del matrimoni, i els refranys, també tradicionals, s'encarregaven prou de deixar-ho clar, en aquest cas des de la perspectiva dels pares: "casament de ventura: dona, llit i criatura", o el seu negatiu, "casament sense fills, dia sense sol".

Afortunadament avui els fills es tenen també fora de la parella i del matrimoni, i fins i tot podem desmentir refranys com aquest, des de la perspectiva de les mares: "filla ets, mare seràs; com tu facis et faran".

Sigui com sigui, i a risc de posar-me en un jardí, d'entre els molts refranys que parlen dels fills i les filles, a mi m'agrada especialment aquest, potser perquè d'alguna manera parla de mi: "xiquets i gossos, cadascú els d'ell".

Queda dit!

Cap comentari:

Publica un comentari