dilluns, 30 de novembre de 2020

Sobre la zonificació escolar de Girona


Fa un any i mig que formo part, representant als pares i mares membres de consells escolars de centres d’educació secundària, del Consell Municipal d'Educació (CEM) de Girona. Des que en formo part són molts els temes que tractem i debatem, i un dels recurrents és el de la planificació escolar.

De fet el propi CEM té una comissió que aborda aquesta qüestió, naturalment entre moltes altres: la Comissió de Planificació Escolar i Equipaments.

Al CEM en general, i en aquesta comissió en particular, hem parlat sovint de la zonificació escolar de Girona, i de la possibilitat d'introduir-hi canvis, fins i tot de replantejar-la de dalt a baix. En aquest sentit és molt valuós un estudi que la Universitat de Girona va fer, per encàrrec de l'Ajuntament (Zones escolars a Girona. Un debat sobre proximitat, capacitat d'elecció i segregació social. Brugué, Q. Martí, S. Pueyo, J. UdG), en el que, a banda d'una anàlisi de dades demogràfiques, es valoraven quatre possibles escenaris de zonificació, cada un d'ells amb els seus pros i contres.

I és que una de les qüestions que el propi estudi posa de manifest és que no hi ha una proposta de zonificació ideal, ni que la zonificació, sigui quina sigui, resoldrà per si sola els diferents reptes que té la ciutat per combatre la segregació escolar, i per oferir una oferta educativa més equitativa.

L'estudi de la UdG afirma que "la zonificació escolar –junt amb d’altres mesures de política educativa- podria ser un important àmbit d’actuació", referint-se al combat contra la segregació, i algunes de les altres mesures poden ser, per exemple, el Pacte de Ciutat per combatre la Segregació Escolar que recentment ha aprovat, per unanimitat, el ple municipal, i del que s'han d'emprendre noves mesures, els plans comunitaris que es desenvolupen en diferents sectors, i naturalment altres elements com, pel que fa a la secundària, la revisió de les adscripcions...

En aquest context de reflexió i anàlisi, la Comissió de Planificació Escolar del CEM, possiblement cansada d'anar massa sovint a remolc de les decisions del Departament d'Educació, va manifestar, en una resolució aprovada pel plenari del CEM el passat 30 de gener de 2020, la seva "incomoditat per esdevenir, any rere any, un ens amb caràcter reactiu davant d’aquestes decisions", i es comprometia a "enfortir el caràcter pro-actiu de la Comissió presentant les seves pròpies orientacions envers el conjunt de l’escolarització de la ciutat, i especialment pel que fa a la previsió de línies de P3 i 1r d’ESO de cada curs."

La comissió ha treballat aquests darrers mesos amb la voluntat de donar resposta a aquesta voluntat pro-activa, i la valoració i eventual proposta de la zonificació escolar ha estat una línia de treball

Pel que fa a la zonificació escolar l'estudi de la UdG analitzava quatre possibles escenaris:
Escenari 1. Les 3 zones actuals
Escenari 2. Mantenir 3 zones, canviant les fronteres
Escenari 3. Zona única
Escenari 4. Càlculs a partir lloc de residència

D'aquests quatre escenaris d'entrada em vam descartar dos, el manteniment de les zones actuals i la zona única, i vam sol·licitar a la UMAT (Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial) de l'Ajuntament de Girona que ens ajudés a projectar l'escenari per càlculs a partir del lloc de residència. Davant una primera proposta de projecció de la matrícula a P3 d'alguns centres escolars, vam demanar que també es tinguessin presents criteris de caràcter socioeconòmic.

El treball de la comissió es va veure afectat, també per la situació de la pandèmia, i tot i això vam poder reprendre el treball i el debat els mesos de maig i juny, i posteriorment a l'octubre. Aquest principi de curs el treball de la comissió s'ha centrar en la possibilitat de concretar tres propostes d'acord que intervenen de forma directa en el procés de preinscripció, matrícula i assignació post matrícula de l'alumnat de cares al curs vinent: una en relació a la zonificació escolar, una altra en relació a les ràtios a P3 i una darrera en relació als criteris d'assignació de la Comissió de Garantia d’Admissió.

Pel que fa a la primera qüestió, que és la que ara interessa, aquest mes de novembre s'ha intensificat el treball de la Comissió de Planificació Escolar, amb la voluntat de concretar una proposta de canvi de zones escolars a partir del segon escenari i, tal i com el propi estudi el defineix, "sense modificar la idea de tres grans zones, es podrien modificar els actuals límits per tal de potenciar tant l’heterogeneïtat com la proximitat."

Després d'una reunió de la comissió el 12 de novembre, l'Àrea d'Educació de l'Ajuntament de Girona va concretar un esborrany de proposta de zonificació que es va presentar en una sessió de treball extraordinària de la comissió el passat 17 de novembre i que es va presentar de nou en comissió el 26 de novembre amb la voluntat de ser aprovada pel plenari del CEM abans de les vacances de Nadal, i per tant que pugui ser d'aplicació al proper procés de preinscripció.

La proposta ha estat presentada i debatuda també en reunions específiques amb les direccions dels centres escolars, també a nivell de les AFA i AMPA de la ciutat.

La Comissió de Planificació Escolar, que presideixo des del curs passat, ha mantingut, de forma majoritària, la voluntat de ser pro-activa i presentar una proposta de zonificació escolar diferent de l'actual, entenent que, tal i com diu el propi estudi, "no ens estalviarà la necessitat d’adoptar decisions que, en qualsevol cas, tindran aspectes positius i aspectes negatius, partidaris i detractors. Aquest és el trist destí de les polítiques públiques: prendre decisions i executar-les, tot sabent que sempre seran respostes de compromís, equilibris entre objectius contradictoris, opcions que sempre seran objecte de crítica i revisió."

La nova proposta de zonificació, com ja he comentat abans, no és la ideal (de fet no existeix) ni resoldrà per si sola tots els reptes que Girona té a nivell educatiu; d'entrada la seva presentació no ha generat un rebuig frontal i hi ha qui hi veu, en la nova proposta de zones, una major heterogeneïtat dins de cada zona, i per tant un major equilibri entre elles respecte a les zones actuals.

I si bé és cert que en la proposta no s'aborden, paral·lelament, altres debats com les adscripcions a secundària (debat no obstant urgent des del meu punt de vista), posposar la proposta esperant a tancar aquest debat, o d'altres igualment necessaris, representaria prorrogar de nou la presa de decisions i posposar-la com a mínim un curs més. Arribats a aquest punt, caldria calibrar si és millor perpetuar un curs més l'actual mapa de zones escolars, o bé, assumint el risc, plantejar-ne un de nou que, d'entrada, pot dibuixar un major equilibri.

Tal i com diu l'estudi de la UdG, "i, tanmateix, tornant al cas de l’educació a Girona, necessitem prendre decisions de política educativa", i la Comissió de Planificació Escolar es va comprometre a prendre partit, a fer propostes, prendre decisions, naturalment cercant sempre el màxim consens possible.  

Aquests darrers mesos estem dibuixant un nou escenari educatiu a la ciutat de Girona; si mesos enrere es va treballar en el Pacte de Ciutat per combatre la Segregació Escolar, ara estem dibuixant el mapa de les zones escolars... 

I com tot, i com sempre, serà el finalment el plenari del CEM de Girona a qui haurà d'aprovar-lo, o no...

Cap comentari:

Publica un comentari