M'agradaria ignorar les eleccions nord-americanes com ignoro les de tants i tants altres països, que prou feina i mals de cap tenim, i ens donen, les nostres...
Bé, potser més que ignorar, m'agradaria veure-les i viure-les amb certa indiferència, que vol dir que tot i que sempre tinc una preferència (com a les eleccions franceses, les britàniques o les italianes; amb Rússia, vés per on, això és quasi impossible...) al capdavall m'és bastant igual qui les guanyi i qui les perdi: ja s'ho faran!
Però amb aquestes eleccions americanes, també les anteriors, el "ja s'ho faran" no funciona, i no sé perquè tinc la sensació que el seu resultat també ens interpel·la i afecta, encara que no votem, sobretot si Donald Trump és re escollit president. S'equivocarà de nou la societat nord-americana? Cometrà el mateix error?
Bé, sí que sé el perquè d'aquesta sensació: Donald Trump i la seva obsessió de fer gran Amèrica a compte de trepitjar i fer petits els altres països i estats.
I el pitjor del fenomen, com hem vist aquests darrers anys, no són només les conseqüències de les seves decisions, també que fa escola i esdevé model, mirall i llevat per al creixement de nous lideratges populistes arreu.
Donald Trump? No, gràcies!
És clar que de poc serveix que nosaltres ho tinguem clar; ho han de tenir clar, i expressar-ho suficientment a les urnes, la ciutadania nord-americana.
El poder en mans d'un dèspota; tampoc és la primera vegada i, em temo, no serà la darrera... I en el seu cas, i potser això li hauríem d'agrair, no fa cap esforç per dissimular-ho...
Espero que Trump sigui, a partir d'aquesta setmana, simplement història!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada