El Gran Recapte, virtual?

Un any més, aquest passat cap de setmana, s'ha fet el Gran Recapte, aquesta macro campanya de recollida d'aliments que ens recorda, com a mínim un cop l'any per si la resta ens n'oblidem, que hi ha persones que tenen serioses dificultats per accedir a productes bàsics, per entendre'ns, per omplir cada dia la nevera i el rebost.

Aquesta campanya, com tantes altres solidàries com La Marató, no només ens interpel·len per a participar-hi solidàriament, també ens interroguen, més que sobre la seva necessitat (que ho són), sobre la seva existència: vetllar per a  que cada persona, que tota família tingui un sostre i un plat calent a taula, visqui amb unes mínimes condicions de dignitat, no hauria de dependre de la solidaritat, sinó que el propi estat, si és veritablement del benestar, hauria de procurar-ho...

Aquest és un debat etern, i és evident que mentre el fem no pot ser que hi hagi persones que visquin sense uns mínims...

De la campanya d'enguany del Gran Recapte, però, m'ha sorprès l'adjectiu virtual: Gran Recapte virtual. És evident que, a diferència dels antres anys, enguany no hem pogut donar en espècies, és a dir, comprant nosaltres mateixos els productes al supermercat i donar-los després a la sortida, sinó que hem hagut de fer una donació en diners, una aportació econòmica, a partir d'un euro, quan hem anat a comprar en un supermercat.

No sé què té la donació de diners, sigui a la caixa del supermercat, per transferència o per Bizum, de virtual. Altra cosa seria que jo, a través d'una web, o d'una aplicació mòbil, pogués entrar en un supermercat virtual i seleccionar els productes que voldria donar, com els altres anys, i naturalment pagués l'import equivalent al cost dels productes seleccionats...

En fi, perdoneu-me la "boutade", però jo les dues vegades que he fet la donació al supermercat no m'ha semblat fer res virtual; com a molt fer quelcom electrònic, fent el pagament amb targeta...

Entenc que l'ús generós del terme potser responia més a criteris de màrqueting, per transmetre el missatge a la població que, malgrat no poder fer la donació en espècie, era important fer igualment la donació, en aquest cas de diners.

I és evident que, virtual o no, el realment important és que no hi hagi persones, famílies, que passin gana, que les mancances que tenen, gana inclosa, no tenen res de virtual!