Anys enrere vaig participar en un taller de la psicòloga, coach i conferenciant Joana Frigolé sobre el creixement professional.
No en recordo el títol del taller, però sí que, amb el seu entusiasme i vitalitat, ens animava a dedicar-nos laboralment i professional a allò que ens apassiona, ens agrada, i que moltes vegades la nòmina (s'entén que el que representa i simbolitza la nòmina...) ens impedeix fer.
No recordo si ella va fer servir el terme, però hom podria definir el que ens demanava amb allò de sortir de la zona de confort...
El que sí recordo és que si la meva zona de confort era treballar per compte d'altri, en el meu cas amb contracte indefinit i nòmina cada mes, doncs que no en volia sortir, ni aleshores ni tampoc ara! Admiro les persones que teniu la valentia d'emprendre, valentia i determinació!
Tot i això d'aquell taller en vaig aprendre que fins i tot dins la meva intocable zona de confort laboral podia créixer professionalment, i poc o molt diria que ho he fet...
Però no és del meu creixement professional del que avui volia parlar, sinó del malestar, també indignació, que tenen les persones autònomes que, sense treballar per compte d'altri ni contracte indefinit, malden per rebre unes ajudes, d'aquí i d'allà, del tot insuficients.
Tinc feina i puc treballar, en confinament i sense, i quan veig de prop el patiment de les persones autònomes que aquests mesos no fan més que acumular males notícies i deutes, no puc evitar sentir-me una mica privilegiat...
Privilegiat, parafrasejant la definició del diccionari, pel meu "avantatge exclusiu o excepcional, exempció d'una obligació, de què hom gaudeix per concessió d'un superior o per una circumstància pròpia."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada