El concepte de precampanya electoral cada vegada costa més de definir i de precisar temporalment, sobretot en legislatures curtes i convulses com les darreres catalanes i espanyola.
En aquestes circumstàncies la precampanya és quasi permanent, esdevenint un període ric en globus sonda, en missatges llençats a l'electorat per a calibrar quina rebuda i resposta tenen, i valorar així si els missatges poden sobreviure i entrar en la campanya, o bé moren allà, sense glòria, com el soldat que mor a la rere guarda sense entrar en batalla!
Les precampanyes són períodes de tempteig, d'assaig i error, una mena de banc de proves per anar afinant l'argumentari electoral, fixant les idees força i entrenant les rèpliques que exigiran, i que permetran marcar distàncies amb els adversaris polítics.
M'agradaria pensar que la proposta del Partit Popular de Pablo Casado de convertir els ventres de les dones immigrades com a salconduit, i els seus infants com a mercaderia, es fa en aquest context de banc de proves, davant la necessitat de tapar la fuita de vots cap a Vox, i no des del convenciment d'aplicar realment tals mesures, en cas de governar...
S'albiren temps (encara més) convulsos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada