Seguirem parlant de la Cristina Cervià...

Cristina Cervià recitant Aurora Bertrana al Premi Casero 2017: Foto: Bernat Casero

Hi ha persones que, malgrat no tenir-hi directament una amistat, les sents properes, molt properes.

Són persones entre conegudes i saludades, de les que, quan hi coincideixes, potser només comentes la jugada i poca cosa més, però no obstant, tot i aquesta aparent superficialitat, perceps que els vincles que t'hi uneixen tenen una major profunditat.

Una de les persones amb qui em passava això era l'actriu gironina Cristina Cervià Sancho, qui ens va deixar a deshora, massa d'hora, aquest diumenge passat, víctima d'un càncer, sí d'un (amb perdó) puto càncer!

Penso en la Cristina i, és cert, curiosament parlava més d'ella que amb ella, i ho feia (parlar d'ella) amb persones que la coneixien molt més: la meva mare i, especialment, la seva germana Imma, amb qui compartia, més enllà de la inevitable semblança i una gran relació fraternal, una rialla particularment sonora!

És així com he conegut a la Cristina, així i, com tanta altra gent, també sobre l'escenari. I sobre la Cristina actriu, actriu de teatre, el que sobretot em transmetia és que per a una gran actriu no hi ha escenari petit, doncs ella l'engrandia amb la seva força interpretativa, i aquests darrers temps, ja afectada pel càncer, amb la seva dignitat.

El buit que deixa en el món del teatre és enorme, especialment en l'escena gironina, quasi tant com el seu testament vocacional: deia la seva amiga, dramaturga i directora de teatre Clàudia Cedó, que de la Cristina Cervià s'enduia "un trosset de la seva energia, d'aquesta energia que tenia i que ha ben escampat perquè ens n'ha donat una miqueta a cada un..." El seu llegat és viu i seguirà donant fruits!

Amb la meva mare, i especialment amb la seva germana Imma, seguirem parlant d'ella, de la Cristina, ara amb un punt de nostàlgia i, sí, d'inevitable tristesa...

Descansa en Pau, Cristina...