El feminisme reclama el seu espai, el que d'una manera més equitativa s'hauria de repartir en tots els àmbits de la vida, també el polític. La política històricament ha estat cosa d'homes, doncs, com l'economia o l'exèrcit, és sinònim de poder!
Les dones reclamen el seu espai però no tinc massa clar que totes les que l'ocupen es considerin, i les considerin les que ho són, feministes!, però això possiblement forma part d'una altra discussió, la que té més a veure amb els estils de lideratge...
Una de les dones políticament més poderoses del segle XX va ser la conservadora Margaret Thatcher, Primera Ministra del Regne Unit entre 1979 i 1990, coneguda popularment com "la Dama de Ferro", apel·latiu que suposo li feia justícia pel seu fort caràcter i una fèrria determinació, imprescindibles per obrir-se pas, als anys seixanta del segle passat, en un món (la política) dominat pels homes!
És evident que Margaret Thatcher no respon al clixé clàssic de la feminista (cas que n'hi hagi algun!), i de fet ella no se'n considerava, de feminista, i més aviat es va mostrar hostil, entre d'altres, amb el col·lectiu LGTB... Però tot i això és inevitable no situar-la en els rànquings de les dones més poderoses i influents del segle XX.
Deu anys abans de ser Primera Ministra, l'any 1969, Margaret Thatcher va dir que "quan es concedeix a la dona la igualtat amb l'home, es torna superior a ell". La frase, d'entrada, pot semblar reaccionària i contrària al feminisme (que no ho nego), un advertiment, però per mi sobretot fa surar una realitat des de la perspectiva dels homes: l'amenaça de la seva (nostra) pèrdua de poder quan les dones ocupen el (suposat) nostre espai, que també és seu!
El feminisme reclama el seu espai, el masclisme el defensa a ultrança, tement que la sentència de Margaret Thatcher es faci realitat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada