dijous, 14 de març del 2019

Ángel Acebes, el ministre potiner


Quinze anys! Ja fa quinze anys de l'atemptat terrorista d'Atocha, un atemptat perpetrat per Al-Qaida i que va sacsejar la societat i la política espanyoles en qüestió d'hores, a poques hores d'unes eleccions generals.

El d'Atocha va ser un atemptat terrorista terrible, el pitjor sofert mai a Espanya, i terrible va ser, també, la gestió que en va fer el govern espanyol, aleshores presidit per un altiu José María Aznar; una gestió personificada per qui era el ministre d'interior, Ángel Acebes.

Ángel Acebes, en la gestió de la comunicació d'aquell atemptat, no va parar d'insistir en atribuir l'autoria de l'atac terrorista a ETA, fins i tot després que des del propi entorn d'ETA (Arnaldo Otegui, aleshores portaveu de la il·legalitzada Batasuna) es negués qualsevol relació amb l'atemptat, fins i tot desoint les investigacions de la pròpia policia espanyola, que de seguida va descartar l'autoria etarra de l'atemptat i va perseguir des del primer moment la pista islàmica.

Ángel Acebes
es va erigir, durant aquelles hores i per a la història, com la cara més visible de la manipulació política, potinejant amb falses línies d'investigació les seves compareixences i declaracions, sembrant odi i mentides a cabassos quasi sense dissimular.

La proximitat de les eleccions generals, que el Partit Popular va perdre més per la seva mala gestió de l'atemptat que per l'empenta i il·lusió que despertava un fresc Zapatero, i la necessitat de seguir culpabilitzant a ETA de tot, fins i tot del que no era responsable, van oferir-nos un dels espectacles polítics més vergonyosos en un dels moments més tristos i dramàtics de la democràcia espanyola: el govern mentint vilment davant una població es estat de xoc, trista i espantada.

Fa quinze anys un govern ens va mentir impunement i vilment a la cara; lamentablement no va ser, aquella, la darrera mentida abocada sense vergonya per un govern a Espanya; des d'aleshores ençà altres governs ens han mentit, i per mentir no em refereixo només a no dir tota la veritat, sinó a potinejar amb la veritat i la mentida.

No sé si ara d'això en diem construir relats...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada