dimecres, 16 d’abril de 2008

La Fageda. Història d'una bogeria

Quina gran sort que la vida faci que, de tan en tant, aparegui un geni foll, un il·luminat... en definitiva un inconformista. Cristóbal Colón n'és un, i dels bons!.

La majoria sabreu que no parlo del Cristóbal Colón de qui es dubta on va néixer i que diuen va descobrir les amèriques... parlo d'un aragonès que fa anys que viu a Catalunya i que és el fundador i president de la cooperativa La Fageda... sí, sí, la dels iogurts!.

Assistia aquest dimarts a la tarda a la presentació del llibre que recull, tal com expressa la portada, "les claus de l'èxit d'un projecte social i empresarial", el llibre "La Fageda. Història d'una bogeria".

La meva relació professional amb La Fageda és molt recent, fruit de la meva feina de coordinador del grup Incorpora Girona, dins el Programa Incorpora, de l'Obra Social Fundació "la Caixa". La Fageda és una de les entitats que forma part d'aquest programa i em semblava que l'esdeveniment, la presentació del seu llibre, era prou important com per fer-los costat.

Vaig arribar al Palau Robert de Barcelona sense presses després d'un plàcid viatge amb tren i una breu passejada Passeig de Gràcia amunt. Dins els jardins del Palau Robert mainada, acompanyada per mares (la majoria) i pares, que juguen en un espai que els dóna prou tranquil·litat, sense el brogit del trànsit...

Una estona més tard Cristóbal Colón s'asseu en un banc i parla, davant una càmera que gravarà tota la presentació (i la prèvia i el després). No sento el què diu, però parla amb convenciment, amb convicció: així ho expressa el seu rostre, la seva mirada...

Cristóbal Colón

La sala on es farà la presentació es va omplint. Abans d'entrar es va preparant el tastet que es farà després, on hi ha, naturalment, productes de la cooperativa La Fageda. També hi ha un punt de venda del llibre; en compro un, el tercer que venen, segons indica el rebut que em donen. Aquest rebut em servirà per anotar-hi el que consideri més rellevant per escriure precisament aquest post; ara el tinc davant meu i el què menys es llegeix és el què hi havia escrit inicialment, quan aquest paperot ple de lletres era simplement un rebut...
M'assec a la tercera fila i repasso cares conegudes de Girona i comarques; a l'entrada al Palau Robert havia saludat en Pep Targa, que va acompanyat amb la seva senyora (i ara em sap greu, però no en recordo el nom). Veig l'Arcadi Calzada, ex alcalde d'Olot i ex president de la Diputació, actualment president de Caixa Girona. Saludo més tard a Josep Ma. Solé, qui havia estat delegat territorial de Benestar i Família a Girona, i al diputat per CiU Jordi Xuclà. Naturalment també veig, i saludo, a la Carme Jordà, una de les fundadores i ànimes de La Fageda, i a la Susanna, l'Àngels i d'altres treballadores de la cooperativa. També hi ha la Núria i la Mònica de la Fundació Drissa, una altra de les entitats d'Incorpora i, naturalment, entitat que comparteix moltes complicitats amb La Fageda, sobretot la dignificació de les persones amb malalties mentals.

Presentació llibre La Fageda 2

Amb la sala plena creix l'expectació... i finalment arriba Jordi Pujol, acompanyat per la Marta Ferrussola, per l'editor del llibre, Oriol Castanys, l'autora, la Dolors González i en Cristóbal Colón.
Oriol Castanys obre l'acte, a peu dret al costat de la taula, amb el desig que el llibre serveixi per difondre un projecte extraordinari; Castanys confessa que ha estat molt insistent (bé, en realitat va dir pesat) perquè el llibre s'edités.
La Dolors González, que com descobreixo després, quan em signa el llibre, està en cinta, prefereix llegir un text que ha preparat. Ha escrit el llibre després d'un treball intens d'investigació i, sobretot, d'entrevistes. En una època on el terme de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) està de moda i esdevé un element de màrqueting empresarial, La Fageda, ve a dir la Dolors, representa l'autenticitat d'aquest terme. Afirma a més que aquest projecte ha desmuntat molts tòpics del món social en general, i de la malaltia mental en particular. Explica que el llibre recull la història de La Fageda, una història plural. Inevitablement després d'aquesta experiència, entra de ple en el fons de la qüestió: no parlem de persones discapacitades (poc capacitades), sinó de persones amb capacitats diferents... Aquest comentari no passarà per al a Jordi Pujol...

Llibres La Fageda

Cristóbal Colón no duu res escrit, parla a raig i és que, qui sinó ell, pot parlar-ne amb més autoritat, de La Fageda. Reparteix agraïments i afirma que La Fageda no és una empresa, és quelcom més. Explica, amb més sentit de l'humor del què jo ara sóc capaç de transmetre, que alguna vegada havia atribuït a les sigles empresarials SA (societat anònima) a les inicials de Sin Alma... No és gratuïta l'observació, en l'àmbit del treball, diu, el més important han de ser i són les persones: és possible fer una empresa rentable amb ànima, una empresa al servei de les persones, i no a l'inrevés, les persones al servei de les empreses. També destaca que el treball que fan les persones amb disminició psíquica i/o malaltia mental ha de ser un treball que tingui sentit. Precisament dóna al treball, a la possibilitat de treballar, la virtut de ser, més enllà de la remuneració econòmica, un important element d'autoestima, de responsabilitat i d'integració social de les persones socialment excloses.
Fa un punt d'inflexió al seu discurs per admetre que ell, per naturalesa, és pessimista, i, malgrat s'ho pensa, finalment s'estalvia de dibuixar una visió més crítica de la nostra societat, doncs l'important, en aquest momentm, és compartir l'alegria del llibre...
Jordi Pujol genera la sensació que, durant la seva intervenció, alguna cosa divertida passarà... i compleix amb les expectatives!. Comença afirmant que hi ha motius per l'optimisme (referint-se al sector), però abans de fer dues referències pretèrites per articular la seva primera afirmació, aprofita per negar-li a Cristóbal Colón el seu pessimisme: "vostè no té dret a ser pessimista, és un home d'èxit!", l'hi etziba de bon rotllo...
Al llarg de la seva intervenció, seguint un guió escrit però afegint-hi moltes coses, en deixa anar algunes de divertides, una de les millors, tenint present que el producte estrella de la cooperativa La Fageda són els iogurts, és la seva confessió: "a mi no m'agrada el iogurt!". També és divertida l'anècdota que explica que un pintor, anys enrere, estava pintant a la Fageda d'en Jordà (imagimen-nos-el amb una làmina sobre un cavallet, amb un tamboret i un maletí carregat de pintures i pinzells...). De sobte se li acosta un personatge amb una llarga barba i cabells arrissats i s'hi presenta com en Cristóbal Colón... fet que confirma al pintor, ja una mica esverat (o potser esoantat) que efectivament La Fageda està plena de bojos!. Diuen que el pintor va agafar els estris i se'n va anar...

Jordi Pujol diu que hi ha motius per l'optimisme doncs la societat és capaç de millorar. Explica dos fets situats cronològicament als anys '50 i als anys '80 per donar-nos una perspectiva de quina manera l'atenció a les persones amb capacitats diferents ha canviat, ha millorat. Referent a la denominació d'aquests col·lectius fa broma dient que cada sis anys surt un terme nou, una nova denominació, com la que ha dit abans l'autora del llibre: persones amb capacitats diferents...

Al voltant dels anys '50, explica Pujol, entra en contacte amb el món de la dispacacitat i de la psiquiatria a partir d'un metge que l'havia visitat, Jeroni de Moragas. Llavors, diu Pujol, quan naixia un fill amb aquests problemes s'amagava a casa, essent especialment dur per la família (a vegades cruel) aquestes situacions en els pobles... Ve a explicar que la vida d'aquestes persones tenia aleshores poques perspectives...
Fa un salt en el temps i es situa al 1980, just en el moment de ser president de la Generalitat. Fa un generós reconeixement a la tasca dels pares (i mares, i de les famílies) en la seva lluita per dignificar la vida de les persones amb discapacitat i/o malaltia mental; les famílies, diu Pujol, la seva lluita i el seu treball, anaven molt per davant de l'administració. Parla de Ramon Trias Fargas, de la manera com el fet de tenir un fill amb una discapacitat l'hi va canviar, en positiu, el caràcter i la vida. Fa una referència a la Llismi, coneguda també per la llei Trias Fargas...
Pujol parla del projecte de La Fageda, explicant alguna batalleta més, fent alguna picada d'ullet a l'Arcadi Calzada, assegut a primera fila: "van venir-te a veure, els de La Fageda, amb unes fotografies per mostrar-te com estava de brut el teu poble, bé el teu poble no, alguna part de la muntanya, per proposar-te que ells les podrien netejar..."
Parla de l'ànima del projecte, Cristóbal Colón, i l'hi torna a recordar que no té motius per ser pessimista, reivindicant, referint-se a Colón, la magnanimitat: "ser magnànim no és ser bo, és fer coses grans, coses magnes..."
Acabada la presentació molta gent s'aboca a la taula de llibres per compar-lo i, amb més voracitat, encara que educada, a les taules on hi ha els tastets, dolços i salats i, naturalment, productes de La Fageda.

Iogurts La Fageda
A l'estació de tren començo a llegir el llibre i el retrat de l'atenció psiquiàtrica abans dels anys '70 és certament desoladora. Penso inevitablement en el meu pare, Just M. Casero, qui va tenir alguna responsabilitat en aquesta matèria (l'atenció psiquiàtrica) en el poc temps que va ser diputat provincial.

Pujant al tren em trobo un vell conegut (m'havia fet classes particulars un estiu en una acadèmia de Girona) i deixo la lectura per un altre moment... La història de La Fageda m'espera... val la pena llegir-la i difondre-la. Val la pena, però, veure-la en directe; el camí que duu a la cooperativa, al bell mig de La Fageda d'en Jordà, és un camí que et transporta en un món diferent, en un món màgic on l'impossible, rememorant l'afirmació de l'ex alcalde Sala, finalment s'ha fet realitat...
Bona lectura (pel llibre) i bon profit! (pels iogurts...)

2 comentaris:

  1. Bon dia. He llegit la teva crònica i gairebé m'he emocionat. Sóc comprador habitual de productes de La Fageda i m'agrada pensar sempre il·lusionat que sempre, sempre, una altra realitat és possible.
    Gràcies per explicar tan bé les coses. Una abraçada des de Barcelona.

    ResponSuprimeix
  2. Hola Juan Antonio, t'agraeixo el comentari i el fet que llegíssis, i t'agradés, la crònica sobre La Fageda. Pe`ro l'important és que a tu, com a molta altra gent, ens agradin els iogurts que fan, primer perquè són bons i de qualitat, després pel tipus d'empresa i les finalitats que hi ha al darrera...

    Moltes gràcies, Roger

    ResponSuprimeix