No és només l'arbre de Nadal, ni els Tres Reis d'Orient, ni el Tió, ni el Pare Noel, ni els llums que fan pampallugues, ni el Grinch... Per Nadal també tornen les trobades familiars, dinars i sopars de la família que es retroba al voltant de la taula i és allà on apareix, a vegades, un personatge estimat i odiat a parts desiguals: el cunyat.
Hi ha cunyats (no és el meu cas) que exerceixen el "cunyadisme" amb molt d'ofici, generant una tensió creixent que a vegades, inevitablement, esclata.
És el cas del "Cuñado Fernando" a qui els Love of Lesbian van dedicar-li aquesta nadala, "Villancico para mi Cuñado Fernando", carregada d'humor i ironia, i una bona dosi de mala llet:
"Mira, Fernando, me caes muy mal,
lo tenía que soltar, tarde o temprano te ibas a enterar.
Pues que sea en Navidad, dale cuñado,
nunca pararás, qué curiosa enfermedad."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada