Cristiano Ronaldo no és de tòpics

Què seria el futbol sense els seus tòpics? 
El futbol, a nivell de comunicació, està farcit de tòpics. Els tòpics permeten que la majoria de futbolistes, més preparats per parlar sobre el camp que davant els micròfons, puguin sobreviure a les sales de premsa i zones mixtes.

El futbol té tòpics per cada situació i el que ha de fer el futbolista és escollir l'adequat, cosa que no sempre passa: hi ha futbolistes que han tirat del tòpic equivocat, com parlar dels 3 punts guanyats (o perduts) en una eliminatòria, i ens han regalat grans moments!

En la majoria de casos cenyir-se al tòpic és el més indicat, doncs permet transitar sempre dins la zona de seguretat i evitar caure en el parany dels periodistes esportius, sempre a la caça del titular, que generalment es produeix quan un futbolista surt de la zona de confort dels tòpics, quan s'allunya d'aquestes paraules:

- El futbol és així.
- Futbol és futbol.
- El més important són els tres punts.
- Jo no parlo mai dels àrbitres.
- Cada partit és una final.
- Ser aquí és un somni fet realitat.
- Els penals són una loteria.
- No hi ha rival petit.
- Cada partit és un món.
- El partit no s'acaba fins que xiula l'àrbitre.
- Quan la pilota no vol entrar no entra.
- Cal anar partit a partit.
- L'eliminatòria està al 50%.
- Cal pensar en el proper partit.
- Els àrbitres són humans i es poden equivocar.
- Les finals no es juguen, es guanyen.
- En un derbi pot passar de tot.
- ...

Els tòpics ben utilitzats sempre s'apropen a la realitat pel seu caràcter general, i en algunes ocasions estan carregats de raons i certeses, com el darrer de la llista: en un derbi pot passat de tot.

Sí, en un derbi pot passar de tot, no només que l'Atlético de Madrid guanyi (de nou) al Real Madrid a domicili, també que Cristiano Ronaldo, en plena zona mixta després del partit, digui el que pensa tal com raja, allunyant.se no només dels tòpics sinó fins i tot del que es considera políticament (esportivament, en aquest cas) correcte.

Entre d'altres perles Cristiano Ronaldo, després de la derrota contra l'Atlético, va dir:

“Decir el porqué es complicado. No te voy a mentir. Me gusta jugar con Karim por ejemplo, ya que cuando no está es más difícil; o con Bale, que cuando no esta es más difícil; con Marcelo, que cuando no está es más difícil. Hoy Danilo para mi gusto es el mejor en campo por ejemplo, pero para lo largo de la temporada es complicado porque normalmente los mejores son los mejores casi siempre. Jesé y Lucas no digo que no son buenos, son muy buenos, pero es mi punto de vista.”

O sigui, CR7 va venir a dir que si no juguen els millors és més difícil guanyar partits per la diferència entre aquests (Karim Benzema, Bale o Marcelo) i els jugadors que juguen en el seu lloc. Va ser poc elegant amb els seus companys d'equip...

I per si no fos poc va rematar, posant la cirereta al pastís, dient, després de defensar els seus números i estadístiques, que “si todo el mundo estuviera a mi nivel a lo mejor estaríamos primeros.”

Poc després el capità Sergio Ramos va haver de sortir en zona mixta per intentar apagar el foc amb un parell de tòpics (ell sí, és especialista en tòpics, també en destrossar-los!) i hores més tard el propi Cristiano Ronaldo va haver de matisar les seves declaracions, suposo que a instàncies del club i del vestidor.

És d'agrair quan els futbolistes fugen dels tòpics i expressen el que veritablement senten i pensen, quan es sinceren davant els micròfons, però fugir del tòpic és arriscat, ja ho sabem, dins i fora del futbol.

El tòpic és el camí més curt, després del silenci, per no ser esclau de les pròpies paraules, doncs acaba tenint quasi el mateix efecte que el silenci: parlar molt per acabar no dient res...

Ai si Cristiano Ronaldo s'hagués limitat a dir "el futbol és així, en un derbi pot passar de tot, no hi ha rival petit, cal pensar en el proper partit..."