Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.
El deixondir-se a Castella
Manta amplària té Castella!
-sota els corbs no ho sembla pas.
Aquest porxo de Sigüenza
anuncia un dia clar.
Més amunt d'una mujada
hi ha una creu, com un espant.
La gebra és tan rosa i blanca
com una sembra de sal.
Corre el tren així un malastre
car apar que va rodant:
tota la terra que abraça
és sense arbre ni ull humà.
Ara, sí; hem vist dues noies!
Duien una gerra al cap
i una faldilleta airosa;
quin amor les hi tindrà,
quin amor, quina dolcesa
sense un magranê al costat.
Si una terra es veu moresca,
és la del pla castellà.
Més avant ja hi esmorzàvem
i tot era preguntar:
-sense senyal d'estimar-se,
com mengen tan blanc el pa?
Joan Salvat-Papasseit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada