Per commemorar els 60 anys de la Declaració dels Drets Humans manllevo un interessant article del company de partit Juli Clavijo, historiador i membre del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.
Un aniversari que no podem oblidar. Juli Clavijo.
Els greus problemes econòmics que estan assetjant la nostra societat no ens pot fer oblidar que, encara que moltes famílies de casa nostra ho estan passant molt malament, existeix una altra realitat on la pobresa arriba a extrems insuportables i la violació dels drets humans és una constant per milions d´éssers humans. La persistència d´aquesta situació ha provocat que amplis sectors de la ciutadania caiguin en la insensibilitat i en considerar aquest estat de coses com a “normal”. La ràpida reacció dels governs dels països més desenvolupats davant la crisi, avocant milers de milions per salvar una economia fonamentada en bases cada vegada més esquarterades, contrasta amb l´incompliment dels compromisos adquirits per combatre la pobresa, el cost dels quals és insignificant amb les quantitats destinades per salvar un sol banc. En aquest context, em permeto finalitzar aquest recordatori, reproduint un fragment de la declaració del Parlament de Catalunya, aprovada el proppassat el 26 de novembre, la qual va ser una queixa davant la falta de coherència de la comunitat internacional.
En adoptar la Declaració universal dels drets humans el 10 de desembre de 1948, els estats es van comprometre a respectar i fer complir el conjunt de drets humans, civils, econòmics, polítics, socials i culturals, i van proclamar així el dret a un nivell de vida digne.
Tots els drets humans són universals, indivisibles i interdependents, i cap no té prioritat sobre cap altre. Per tant, la comunitat internacional ha de tractar el conjunt de drets de manera global, justa i equitativa, en peu d´igualtat i donant a tots la mateixa importància. Per al ple gaudi del dret a la llibertat d´expressió cal concretar esforços en favor del dret a l´educació. Per al gaudi del dret a la vida cal reduir la mortalitat infantil, les epidèmies i la malnutrició.
Tanmateix, malgrat la promesa de la Declaració universal dels drets humans, en un sol any, el 2007, 1.252 persones van ésser executades pels seus estats respectius en vint-i-quatre països diferents i es van documentar casos de tortura i maltractaments en més de vuitanta-un països. Quaranta-cinc països tenen presos de consciència detinguts. 854 milions de persones pateixen la tortura de la fam i 1.100 milions de persones, de les quals més de la meitat són dones, no tenen accés a un habitatge digne.
Seixanta anys després, encara no s´ha complert la promesa d´uns drets humans universals i indivisibles per a totes les persones, que permetin fer efectius el dret universal a un nivell de vida digne i l´ideal de l´ésser humà lliure.
Julio Clavijo
----------------------
pd1: text de la Declaració Universal de Drets Humans (i en pdf), adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, resolució 217 A (III), de 10 de desembre de 1948.
pd2: Manifest del PSC amb motiu del 60è Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans
pd3: Un mundo injusto, 60 años de la Declaración Universal de los Derechos Humanos. Article de El País semanal.
Un aniversari que no podem oblidar. Juli Clavijo.
Els greus problemes econòmics que estan assetjant la nostra societat no ens pot fer oblidar que, encara que moltes famílies de casa nostra ho estan passant molt malament, existeix una altra realitat on la pobresa arriba a extrems insuportables i la violació dels drets humans és una constant per milions d´éssers humans. La persistència d´aquesta situació ha provocat que amplis sectors de la ciutadania caiguin en la insensibilitat i en considerar aquest estat de coses com a “normal”. La ràpida reacció dels governs dels països més desenvolupats davant la crisi, avocant milers de milions per salvar una economia fonamentada en bases cada vegada més esquarterades, contrasta amb l´incompliment dels compromisos adquirits per combatre la pobresa, el cost dels quals és insignificant amb les quantitats destinades per salvar un sol banc. En aquest context, em permeto finalitzar aquest recordatori, reproduint un fragment de la declaració del Parlament de Catalunya, aprovada el proppassat el 26 de novembre, la qual va ser una queixa davant la falta de coherència de la comunitat internacional.
En adoptar la Declaració universal dels drets humans el 10 de desembre de 1948, els estats es van comprometre a respectar i fer complir el conjunt de drets humans, civils, econòmics, polítics, socials i culturals, i van proclamar així el dret a un nivell de vida digne.
Tots els drets humans són universals, indivisibles i interdependents, i cap no té prioritat sobre cap altre. Per tant, la comunitat internacional ha de tractar el conjunt de drets de manera global, justa i equitativa, en peu d´igualtat i donant a tots la mateixa importància. Per al ple gaudi del dret a la llibertat d´expressió cal concretar esforços en favor del dret a l´educació. Per al gaudi del dret a la vida cal reduir la mortalitat infantil, les epidèmies i la malnutrició.
Tanmateix, malgrat la promesa de la Declaració universal dels drets humans, en un sol any, el 2007, 1.252 persones van ésser executades pels seus estats respectius en vint-i-quatre països diferents i es van documentar casos de tortura i maltractaments en més de vuitanta-un països. Quaranta-cinc països tenen presos de consciència detinguts. 854 milions de persones pateixen la tortura de la fam i 1.100 milions de persones, de les quals més de la meitat són dones, no tenen accés a un habitatge digne.
Seixanta anys després, encara no s´ha complert la promesa d´uns drets humans universals i indivisibles per a totes les persones, que permetin fer efectius el dret universal a un nivell de vida digne i l´ideal de l´ésser humà lliure.
Julio Clavijo
----------------------
pd1: text de la Declaració Universal de Drets Humans (i en pdf), adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, resolució 217 A (III), de 10 de desembre de 1948.
pd2: Manifest del PSC amb motiu del 60è Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans
pd3: Un mundo injusto, 60 años de la Declaración Universal de los Derechos Humanos. Article de El País semanal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada