Aquest dissabte a la tarda al Punt de Trobada de la Rambla de Girona la Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'alt Maresme ha convocat una concentració en motiu del dia dels Drets Humans.
Hi ha hagut danses amb el grup Aires de Mi Tierra (danses tradicionals de llatinoamerica i Catalunya) i la lectura del manifest a càrrec de diverses entitats. El manifest l'ha obert i tancat en Benet Salellas, un dels fills del desaparegut Tià Salellas, qui es recorda especialment en el manifest.
Aquestes són les entitats que han llegit el manifest:
AEPCFA
UGT/Fundació Comaposada
Òptics x Món
Fundació Ser.Gi
Col.lectiu per la igualtat
Amnistia Internacional Alt Empordà
Xarxa Solidària de St. Feliu de Guíxols
Enginyeria sense Fronteres
I aquest és el manifest que s'ha llegit:
60 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans: no tenim res a celebrar
Enguany es commemora el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta Declaració, adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948, culmina una llarga i permanent lluita de l’espècie humana per dignificar la seva existència cercant la igualtat i la llibertat de totes les persones.
Però han passat seixanta anys i no tenim gairebé res a celebrar. Malgrat que la Declaració serveix per adornar els discursos dels governants, dels gestors dels organismes públics i privats i de la majoria de persones amb responsabilitats en les polítiques públiques d’arreu i malgrat que es prodiga en el redactat de constitucions, lleis, estatuts, codis, pronunciaments i documents de tota mena, la realitat mostra que, amb molta freqüència, la Declaració és paper moll i, en definitiva, l’exercici dels Drets Humans és una pura entelèquia.
La violació dels drets humans és una constant dels temps que vivim. Cap nació o grup humà pot treure pit. Els Informes com el d’Amnistia Internacional o d’altres organitzacions i les continuades denúncies, protestes, lluites i reivindicacions d’innumerables grups i persones d’arreu del món, que promouen i defensen els drets humans, són un testimoniatge que no permet l’optimisme. I, especialment, ara que el mot terrorisme dóna dret a conculcar els drets de qualsevol persona sense haver de donar gaires explicacions a ningú.
Fins i tot en els estats i les nacions que diuen ser més desenvolupades es practica la tortura, la persecució i repressió de mil maneres diferents, el segrest o la privació de llibertat de manera discrecional o es mantenen normes, polítiques o accions contràries a l’esperit i la lletra de la Declaració Universal dels Drets Humans. Des de la infàmia de Guantánamo, mantinguda any rera any per l’anomenada primera potència mundial abanderada de les llibertats, la democràcia i els Drets Humans, fins a la nostra modesta però no menys injusta Operació Dixan, podríem dedicar hores i hores a relatar exemples que ens reafirmen en la vigència de la reivindicació dels Drets Humans i de la lluita per les causes pendents que ens acostin a aquell altre món possible que somiem i construïm. (I, aquí volem recordar el company Tià Salellas, advocat de moltes d’aquestes causes pendents i lluitador infatigable pels drets de les persones, com un exemple de tantes i tantes organitzacions i persones que, a vegades anònimament i enmig de grans dificultats, han treballat, treballen i treballaran per un món més lliure, més just i més solidari. En record d’en Tià i de totes elles us demanem fer un minut de silenci).
Però ens recordà el poeta que tot està per fer i tot és possible, i sempre podem fer una opció per l’esperança. I, com arreu del món, les organitzacions, entitats, col•lectius i persones de tota mena aplegades en la Coordinadora d’ONG solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme fa temps que venim fent una opció per l’esperança. Per exemple:
En plena era de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, prop de mil milions de persones joves i adultes, la majoria dones pobres, algunes veïnes nostres, son analfabetes, no han tingut encara l’oportunitat ni tan sols d’aprendre a llegir i escriure. L’article 26 de la Declaració diu que “Tota persona té dret a l’educació”) però a elles se’ls ha negat el dret a l’educació. Un col•lectiu gironí de suport a l’Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador de Nicaragua coopera per tal que pugui eradicar-se l’analfabetisme a Nicaragua i arreu.
A les maquiles d’Amèrica Central es paguen sous de 80 dòlars mensuals per jornades de 10 i 12 hores diàries, i les persones que gosen organitzar els seus companys i reclamar millores són acomiadades. L’article 23 de la Declaració fa referència al dret al treball. En el seu tercer punt afirma que “tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social” i en el quart que “tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-s'hi”. La Fundació Josep Comaposada de la UGT treballa conjuntament amb els sindicats centreamericans per aconseguir que es respectin els drets laborals dels treballadors de la regió.
9 de cada 10 persones amb greus dèficits visuals viu en un país subdesenvolupat., cosa que impedeix l’accés a l’educació bàsica. Però no tan sols és un problema d’escolaritat i d’incompliment flagrant de l’article 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Segons càlculs de la OMS, el 60% dels nens que viuen en aquests països mor un any després d’haver perdut la visió. Cada minut que passa hi ha un altre nen en aquesta mateixa situació. I el més sorprenent de tot, és que el 75% dels casos es podrien evitar. Òptics pel món, treballa a diari pel Dret a la Visió i per la defensa de l’article 25 de la Declaració, aquell que reconeix el “dret a un nivell de vida que asseguri la salut i el benestar”, amb especial atenció a la infància, la qual, segons la mateixa Declaració té “dret a una cura i a una assistència especials”.
Aquí i arreu encara hi ha moltes persones que no tenen accés a un habitatge digne: viuen en infrahabitatges, en habitatges sobreocupats i/o pateixen situacions de mobbing. Aquestes situacions afecten a la salut i el benestar de les persones i les famílies que viuen en aquestes condicions i provoca que tinguin moltes dificultats per establir-se en un entorn social. L’article 25, en el seu punt primer de la Declaració dels Drets Humans, fa referència a assegurar un nivell de vida “per a la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris”. La Fundació SER.GI denuncia enèrgicament aquestes situacions i realitza, des de l’any 2002, el Projecte Habitat, amb l’objectiu de facilitar l’accés i el manteniment del lloguer d’un habitatge a aquelles persones que tenen dificultat per fer-ho en les condicions actuals del mercat immobiliari.
Les Nacions Unides defineixen la violència contra les dones com “la realització de qualsevol acte que pugui tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la privada”. El reconeixement per part de l’ONU de la violència de gènere com un atemptat als drets humans va arribar molt tard, el 1993, i quinze anys després, la celebració d’aquest aniversari reclama la col•laboració ferma de tota la ciutadania i dels poders públics per acabar amb una pràctica que cada dia posa en perill la vida de dones d’arreu del món. Des del Col•lectiu per la Igualtat es treballa en l’eradicació dels estereotips sexistes que perpetuen la imatge de la inferioritat femenina i constitueixen la principal font que alimenta la violència.
Ara que celebrem els 60 anys de la Declaració Universal del Drets Humans, el grup empordanès d’Amnistia Internacional denuncia greus violacions dels Drets Humans arreu del món, això fa que sigui necessària i urgent la seva defensa i la presa de decisions per defensar-los. Amnistia, juntament amb altres ONG de drets humans, denuncia en un informe del 2007, que a l'Estat Espanyol es produeixen actes de tortura i altres tractaments cruels, inhumans o degradants comesos per agents de policia contra detinguts sota custodia o en els actes de detenció, i també la impunitat davant d'aquests fets.
L’article 25 de la Declaració diu: “Tota persona... té dret a la seguretat... en cas de viduïtat, vellesa...” Al districte d’Homoine, a Moçambic, les vídues són abandonades i rebutjades per les pròpies famílies, no tenen cap ingrés econòmic i viuen només dels donatius. Amb els projectes que es duen a terme en aquesta zona, la Xarxa Solidària de Sant Feliu de Guíxols pretén millorar la seva qualitat de vida proporcionant recursos per a poder subsistir. També vetllem perquè és compleixi el dret de “tota persona a tenir dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar” afavorint la creació de farmacioles a les comunitats rurals d’El Salvador, donant suport a la creació d’horts de cultiu ecològic a l’Equador i a les cases d’acollida de Filipines.
Al món viuen més de 2000 milions de persones sense accés a l’energia. Això dificulta, cobrir necessitats tant bàsiques com: tenir neveres que puguin refrigerar vacunes, tenir una correcta il•luminació per al llibre que s’està llegint o tenir una bomba d’aigua que permeti cultivar els camps que s’estan treballant.
D’altra banda, la gran dependència de l’energia que tenim els països del nord, en fa d’aquesta un gran negoci i en el seu nom es vulneren drets, com el dret a la salut, el dret al treball digne o el dret al medi ambient. És per això que des d'Enginyeria Sense Fronteres treballem per a què tothom tingui accés a una energia suficient per a les seves necessitats, suficient per respectar el medi ambient i per no vulnerar els drets humans de ningú.
Amb la mateixa convicció i esperança que traspuen aquests exemples, us convidem a continuar lluitant per un sistema que en lloc de situar, com l’actual, els diners i el mercat en el centre de les relacions entre les persones i les nacions situi les persones i la seva felicitat. I un primer repte en aquest camí és aconseguir que, com aspira el primer article de la Declaració, tots els éssers humans neixen veritablement lliures i iguals en dignitat i en drets.
Moltes gràcies per haver vingut. I per tancar aquest acte us convidem a cridar ben fort... DRETS HUMANS: TOTS I PER A TOTHOM JA!
Hi ha hagut danses amb el grup Aires de Mi Tierra (danses tradicionals de llatinoamerica i Catalunya) i la lectura del manifest a càrrec de diverses entitats. El manifest l'ha obert i tancat en Benet Salellas, un dels fills del desaparegut Tià Salellas, qui es recorda especialment en el manifest.
Aquestes són les entitats que han llegit el manifest:
AEPCFA
UGT/Fundació Comaposada
Òptics x Món
Fundació Ser.Gi
Col.lectiu per la igualtat
Amnistia Internacional Alt Empordà
Xarxa Solidària de St. Feliu de Guíxols
Enginyeria sense Fronteres
I aquest és el manifest que s'ha llegit:
60 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans: no tenim res a celebrar
Enguany es commemora el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta Declaració, adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948, culmina una llarga i permanent lluita de l’espècie humana per dignificar la seva existència cercant la igualtat i la llibertat de totes les persones.
Però han passat seixanta anys i no tenim gairebé res a celebrar. Malgrat que la Declaració serveix per adornar els discursos dels governants, dels gestors dels organismes públics i privats i de la majoria de persones amb responsabilitats en les polítiques públiques d’arreu i malgrat que es prodiga en el redactat de constitucions, lleis, estatuts, codis, pronunciaments i documents de tota mena, la realitat mostra que, amb molta freqüència, la Declaració és paper moll i, en definitiva, l’exercici dels Drets Humans és una pura entelèquia.
La violació dels drets humans és una constant dels temps que vivim. Cap nació o grup humà pot treure pit. Els Informes com el d’Amnistia Internacional o d’altres organitzacions i les continuades denúncies, protestes, lluites i reivindicacions d’innumerables grups i persones d’arreu del món, que promouen i defensen els drets humans, són un testimoniatge que no permet l’optimisme. I, especialment, ara que el mot terrorisme dóna dret a conculcar els drets de qualsevol persona sense haver de donar gaires explicacions a ningú.
Fins i tot en els estats i les nacions que diuen ser més desenvolupades es practica la tortura, la persecució i repressió de mil maneres diferents, el segrest o la privació de llibertat de manera discrecional o es mantenen normes, polítiques o accions contràries a l’esperit i la lletra de la Declaració Universal dels Drets Humans. Des de la infàmia de Guantánamo, mantinguda any rera any per l’anomenada primera potència mundial abanderada de les llibertats, la democràcia i els Drets Humans, fins a la nostra modesta però no menys injusta Operació Dixan, podríem dedicar hores i hores a relatar exemples que ens reafirmen en la vigència de la reivindicació dels Drets Humans i de la lluita per les causes pendents que ens acostin a aquell altre món possible que somiem i construïm. (I, aquí volem recordar el company Tià Salellas, advocat de moltes d’aquestes causes pendents i lluitador infatigable pels drets de les persones, com un exemple de tantes i tantes organitzacions i persones que, a vegades anònimament i enmig de grans dificultats, han treballat, treballen i treballaran per un món més lliure, més just i més solidari. En record d’en Tià i de totes elles us demanem fer un minut de silenci).
Però ens recordà el poeta que tot està per fer i tot és possible, i sempre podem fer una opció per l’esperança. I, com arreu del món, les organitzacions, entitats, col•lectius i persones de tota mena aplegades en la Coordinadora d’ONG solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme fa temps que venim fent una opció per l’esperança. Per exemple:
En plena era de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, prop de mil milions de persones joves i adultes, la majoria dones pobres, algunes veïnes nostres, son analfabetes, no han tingut encara l’oportunitat ni tan sols d’aprendre a llegir i escriure. L’article 26 de la Declaració diu que “Tota persona té dret a l’educació”) però a elles se’ls ha negat el dret a l’educació. Un col•lectiu gironí de suport a l’Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador de Nicaragua coopera per tal que pugui eradicar-se l’analfabetisme a Nicaragua i arreu.
A les maquiles d’Amèrica Central es paguen sous de 80 dòlars mensuals per jornades de 10 i 12 hores diàries, i les persones que gosen organitzar els seus companys i reclamar millores són acomiadades. L’article 23 de la Declaració fa referència al dret al treball. En el seu tercer punt afirma que “tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social” i en el quart que “tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-s'hi”. La Fundació Josep Comaposada de la UGT treballa conjuntament amb els sindicats centreamericans per aconseguir que es respectin els drets laborals dels treballadors de la regió.
9 de cada 10 persones amb greus dèficits visuals viu en un país subdesenvolupat., cosa que impedeix l’accés a l’educació bàsica. Però no tan sols és un problema d’escolaritat i d’incompliment flagrant de l’article 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Segons càlculs de la OMS, el 60% dels nens que viuen en aquests països mor un any després d’haver perdut la visió. Cada minut que passa hi ha un altre nen en aquesta mateixa situació. I el més sorprenent de tot, és que el 75% dels casos es podrien evitar. Òptics pel món, treballa a diari pel Dret a la Visió i per la defensa de l’article 25 de la Declaració, aquell que reconeix el “dret a un nivell de vida que asseguri la salut i el benestar”, amb especial atenció a la infància, la qual, segons la mateixa Declaració té “dret a una cura i a una assistència especials”.
Aquí i arreu encara hi ha moltes persones que no tenen accés a un habitatge digne: viuen en infrahabitatges, en habitatges sobreocupats i/o pateixen situacions de mobbing. Aquestes situacions afecten a la salut i el benestar de les persones i les famílies que viuen en aquestes condicions i provoca que tinguin moltes dificultats per establir-se en un entorn social. L’article 25, en el seu punt primer de la Declaració dels Drets Humans, fa referència a assegurar un nivell de vida “per a la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris”. La Fundació SER.GI denuncia enèrgicament aquestes situacions i realitza, des de l’any 2002, el Projecte Habitat, amb l’objectiu de facilitar l’accés i el manteniment del lloguer d’un habitatge a aquelles persones que tenen dificultat per fer-ho en les condicions actuals del mercat immobiliari.
Les Nacions Unides defineixen la violència contra les dones com “la realització de qualsevol acte que pugui tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la privada”. El reconeixement per part de l’ONU de la violència de gènere com un atemptat als drets humans va arribar molt tard, el 1993, i quinze anys després, la celebració d’aquest aniversari reclama la col•laboració ferma de tota la ciutadania i dels poders públics per acabar amb una pràctica que cada dia posa en perill la vida de dones d’arreu del món. Des del Col•lectiu per la Igualtat es treballa en l’eradicació dels estereotips sexistes que perpetuen la imatge de la inferioritat femenina i constitueixen la principal font que alimenta la violència.
Ara que celebrem els 60 anys de la Declaració Universal del Drets Humans, el grup empordanès d’Amnistia Internacional denuncia greus violacions dels Drets Humans arreu del món, això fa que sigui necessària i urgent la seva defensa i la presa de decisions per defensar-los. Amnistia, juntament amb altres ONG de drets humans, denuncia en un informe del 2007, que a l'Estat Espanyol es produeixen actes de tortura i altres tractaments cruels, inhumans o degradants comesos per agents de policia contra detinguts sota custodia o en els actes de detenció, i també la impunitat davant d'aquests fets.
L’article 25 de la Declaració diu: “Tota persona... té dret a la seguretat... en cas de viduïtat, vellesa...” Al districte d’Homoine, a Moçambic, les vídues són abandonades i rebutjades per les pròpies famílies, no tenen cap ingrés econòmic i viuen només dels donatius. Amb els projectes que es duen a terme en aquesta zona, la Xarxa Solidària de Sant Feliu de Guíxols pretén millorar la seva qualitat de vida proporcionant recursos per a poder subsistir. També vetllem perquè és compleixi el dret de “tota persona a tenir dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar” afavorint la creació de farmacioles a les comunitats rurals d’El Salvador, donant suport a la creació d’horts de cultiu ecològic a l’Equador i a les cases d’acollida de Filipines.
Al món viuen més de 2000 milions de persones sense accés a l’energia. Això dificulta, cobrir necessitats tant bàsiques com: tenir neveres que puguin refrigerar vacunes, tenir una correcta il•luminació per al llibre que s’està llegint o tenir una bomba d’aigua que permeti cultivar els camps que s’estan treballant.
D’altra banda, la gran dependència de l’energia que tenim els països del nord, en fa d’aquesta un gran negoci i en el seu nom es vulneren drets, com el dret a la salut, el dret al treball digne o el dret al medi ambient. És per això que des d'Enginyeria Sense Fronteres treballem per a què tothom tingui accés a una energia suficient per a les seves necessitats, suficient per respectar el medi ambient i per no vulnerar els drets humans de ningú.
Amb la mateixa convicció i esperança que traspuen aquests exemples, us convidem a continuar lluitant per un sistema que en lloc de situar, com l’actual, els diners i el mercat en el centre de les relacions entre les persones i les nacions situi les persones i la seva felicitat. I un primer repte en aquest camí és aconseguir que, com aspira el primer article de la Declaració, tots els éssers humans neixen veritablement lliures i iguals en dignitat i en drets.
Moltes gràcies per haver vingut. I per tancar aquest acte us convidem a cridar ben fort... DRETS HUMANS: TOTS I PER A TOTHOM JA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada