Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris convivència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris convivència. Mostrar tots els missatges

dilluns, 24 de gener del 2011

La necessària reflexió de la Fundació Resilis sobre els fets del menor Mohamed Reda a Salt

Entre les primeres paraules del comunicat de l'alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, arran de la mort del jove Mohamed Reda hi havia una referència a l'entitat que gestiona el centre residencial d'acció educativa (CRAE) que l'acollia, la Fundació Resilis.

El divendres al vespre la Fundació Resilis va emetre un comunicat sobre els fets ocorreguts, publicat ahir diumenge al bloc de Plataforma Educativa (Resilis és una de les entitats del grup Plataforma Educativa), del què m'agradaria destacar el darrer paràgraf:

"D’altra banda, lamentem el tractament sensacionalista i el poc respecte cap al col·lectiu de la infància amb què s’ha tractat el tema des d’alguns mitjans de comunicació, volem convidar els mitjans i serveis d’informació catalans i locals a recuperar el nivell d’autoexigència, rigor i compromís ètic que demana la responsabilitat d’informar".

Aquests dies s'han publicat informacions sobre el centre de menors que no s'ajustaven a la realitat, en qualsevol cas informacions que possiblement no s'havien contrastat prou correctament... S'ha donat a entendre que des del centre es va actuar amb passivitat i permisivitat, posant en dubte la professionalitat de l'acció educativa que s'hi desenvolupa vers els menors acollits...

No voldria caure en l'error de "matar al missatger", però penso que en aquest cas, com en tants altres, no es pot posar en dubte, a no ser que es tinguin prou elements per a corroborar-ho, la professionalitat i qualitat de les persones que treballen en el centre de menors de Salt ni de l'entitat que el gestiona. Aquesta és, penso, una reflexió necessària...

Si voleu saber més sobre la Fundació Resilis, aquí teniu i podeu consultar la memòria del 2009:
Memòria Fundació Resilis 2009_CAT

divendres, 21 de gener del 2011

Entre el condol i la crida a la convivència: comunicat de l'alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda


Assabentada ahir de la tràgica mort del jove Mohamed Reda l'alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, va emetre aquest comunicat, entre el condol i la crida a la concòrdia...

COMUNICAT DE L’ALCALDESSA DE SALT (en pdf)
En primer lloc, com a Alcaldessa de Salt, vull lamentar la mort de Mohamed Reda i traslladar aquest sentiment als treballadors de Resilis, fundació que gestiona el centre on residia. Ells són els que en definitiva han fet de família acollidora de Mohamed durant bona part del temps que ha passat a Catalunya.
En segon lloc, traslladar aquest mateix sentiment als familiars.

Va ser un desgraciat accident que ningú desitja. Ara, en moments de dol, cal serenitat i seny, qualitats que la societat saltenca estic convençuda que sabrem demostrar.

El trist desenllaç d'aquest tràgic episodi no justifica de cap manera cap tipus d’acte de vandalisme. No justifica ni cap tipus d’actes de vandalisme que vam patir el cap de setmana passat, ni cap tipus d’acte de vandalisme que pogués succeir arrel de la notícia de la mort de Mohamed Reda.

Salt mereix un futur en pau i concòrdia. Els veïns i veïnes de bé de Salt lluitem molt, treballem dur cada dia, per viure en dignitat, i en pau a Salt i cap notícia justifica enderrocar aquesta feina. Junts, i ho torno ha dir, JUNTS, és l'única manera que llaurarem la convivència. Amb tots, sense exclusions, sumant i no
restant, amb totes les idees i tots els esforços.


Aquests dies, tots som Salt!

I avui penso que cal fer un reconeixement a la important i necessària tasca fa la Fundació Resilis i el CRAE Salt... Aquests dies han estat, injustament, en el punt de mira de massa mirades...

divendres, 18 de setembre del 2009

Què No s'ha de fer amb els residus domèstics?



És cert que a vegades és més important explicar què No s'ha de fer que no pas el què SÍ s'ha de fer...
Heus ací un exemple... La setmana passada, passant pel costat d'un contenidor mig obert, no vaig poder evitar deixar constància que, malgrat els esforços de les administracions (totes, local, autonòmica i estatal), malgrat les policromades illes de contenidors d'escombraries, hi ha qui segueix, sense vergonya i sense amagar-se'n, no separant els residus... I això sense veure el què amaguen les altres bosses!

Amb el mòbil vaig fer aquesta fotografia, que també he publicat al meu Twitxr amb aquesta piulada: La merda (perdó, les escombraries!), millor si no les barregem!

No sé com es deu anomenar això... pedagogia inversa?... o senzillament molta barra!.

dimecres, 10 de desembre del 2008

60 anys de la Declaració dels Drets Humans


Per commemorar els 60 anys de la Declaració dels Drets Humans manllevo un interessant article del company de partit Juli Clavijo, historiador i membre del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.


Un aniversari que no podem oblidar. Juli Clavijo.

Els greus problemes econòmics que estan assetjant la nostra societat no ens pot fer oblidar que, encara que moltes famílies de casa nostra ho estan passant molt malament, existeix una altra realitat on la pobresa arriba a extrems insuportables i la violació dels drets humans és una constant per milions d´éssers humans. La persistència d´aquesta situació ha provocat que amplis sectors de la ciutadania caiguin en la insensibilitat i en considerar aquest estat de coses com a “normal”. La ràpida reacció dels governs dels països més desenvolupats davant la crisi, avocant milers de milions per salvar una economia fonamentada en bases cada vegada més esquarterades, contrasta amb l´incompliment dels compromisos adquirits per combatre la pobresa, el cost dels quals és insignificant amb les quantitats destinades per salvar un sol banc. En aquest context, em permeto finalitzar aquest recordatori, reproduint un fragment de la declaració del Parlament de Catalunya, aprovada el proppassat el 26 de novembre, la qual va ser una queixa davant la falta de coherència de la comunitat internacional.

En adoptar la Declaració universal dels drets humans el 10 de desembre de 1948, els estats es van comprometre a respectar i fer complir el conjunt de drets humans, civils, econòmics, polítics, socials i culturals, i van proclamar així el dret a un nivell de vida digne.

Tots els drets humans són universals, indivisibles i interdependents, i cap no té prioritat sobre cap altre. Per tant, la comunitat internacional ha de tractar el conjunt de drets de manera global, justa i equitativa, en peu d´igualtat i donant a tots la mateixa importància. Per al ple gaudi del dret a la llibertat d´expressió cal concretar esforços en favor del dret a l´educació. Per al gaudi del dret a la vida cal reduir la mortalitat infantil, les epidèmies i la malnutrició.

Tanmateix, malgrat la promesa de la Declaració universal dels drets humans, en un sol any, el 2007, 1.252 persones van ésser executades pels seus estats respectius en vint-i-quatre països diferents i es van documentar casos de tortura i maltractaments en més de vuitanta-un països. Quaranta-cinc països tenen presos de consciència detinguts. 854 milions de persones pateixen la tortura de la fam i 1.100 milions de persones, de les quals més de la meitat són dones, no tenen accés a un habitatge digne.

Seixanta anys després, encara no s´ha complert la promesa d´uns drets humans universals i indivisibles per a totes les persones, que permetin fer efectius el dret universal a un nivell de vida digne i l´ideal de l´ésser humà lliure.

Julio Clavijo

----------------------

pd1: text de la Declaració Universal de Drets Humans (i en pdf), adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, resolució 217 A (III), de 10 de desembre de 1948.

pd2: Manifest del PSC amb motiu del 60è Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans

pd3: Un mundo injusto, 60 años de la Declaración Universal de los Derechos Humanos. Article de El País semanal.

dijous, 15 de maig del 2008

Què tal la família?

(foto de família de finals del 2006)

La majoria de vegades que ens ho pregunten responem amb un "bé" automàtic, sobretot perquè respondre qualsevol altra cosa requereix un temps que, en trobades casuals pel carrer, no sempre disposem. Seria més o menys com allò de "bé o t'ho explico"...

Des de l'any 1994 les Nacions Unides han declarat el dia d'avui, el 15 de maig, el Dia Internacional de les Famílies. Té sentit aquest dia doncs la família, independentment de la seva forma, estructura i composició, és el principal element de socialització i és el marc inicial a partir del qual les persones creixem, ens desenvolupem i relacionem. En parlava en aquest espai a finals de febrer amb un post titulat La família: l'estructura és el de menys...

No en va l'article 16 de la Declaració Universal de Drets Humans diu que els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució. Només es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos. La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat.

En la nota de premsa d'Acció Social i Ciutadania sobre les activitats a Girona per celebrar aquest dia, es defineixen les tipoloogies familiars més destacades:

Família biparental formada per mare, pare i infant o infants. Quan la família biparental està formada per més de dos infants assoleix la categoria de família nombrosa, reconeguda i protegida normativament de forma específica.En el marc de les famílies biparentals cal constatar també l’existència de famílies acollidores que son aquelles en què la parella acull temporalment un o més infants. Cal també tenir en consideració aquelles famílies biparentals sorgides a partir de la convivència dels infants o adolescents amb els seus avis per absència del pare i mare.

.Família monoparental formada per una sola persona adulta (en major proporció dones) i un o més infants.

.Família homoparental és aquella unitat familiar formada per dues persones del mateix sexe amb un o més infants.

.Família reconstituïda quan es dóna una nova unió d’un dels membres de la parella originària i els infants tenen més d’un nucli familiar.

.Unitats familiars sense fills
Aquesta diversitat, que de fet ha existit sempre a la nostra societat, amb més o menys visibilitat, amb més o menys reconeixement legal, no sempre ha estat reconeguda per part de les administracions. Anys enrere quan es parlava de polítiques de família es pensava en les famílies biparentals amb una finalitat estrictament reproductiva o, potser més afinadament, natalista; avui en dia no només és imprescindible reconèixer la diversitat familiar, també és necessari desenvolupar polítiques de suport a les famílies que responguin precisament a aquesta diversitat.

La Generalitat de Catalunya, a través del Departament d'Acció Social i Ciutadania ha organitzat, per aquest cap de setmana, diversos actes arreu del País en motiu del Dia Internacional de les Famílies. Molta de l'activitat es fa a Barcelona [tríptic festa a BCN], però també s'ha programat activitats a altres ciutats [tríptic festes arreu de Catalunya]. El lema d'enguany és "I la teva com és?"

Per cert, la meva família bé... o en qualsevol cas ja us ho explicaré un altre dia...

-------------------------
pd1: CARTELL GUANYADOR 2008 del IV Concurs de cartells entorn del 15 de maig, Dia Internacional de les Famílies: Carla Albiol i Solà de l'Escola Superior de Disseny Art Llotja de Barcelona.

pd2: Primera menció especial 2008: Mur Tarragona i Agullana, llicenciada en Belles Arts i màster en direcció d'art en publicitat a la Universitat de Ramon Llull.


pd3: Segona menció especial 2008: Patricia Benitez i Sanchez, Escola Superior de Disseny Art Llotja de Barcelona.


dissabte, 19 d’abril del 2008

Jornada de participació ciutadana sobre convivència a Sarrià de Ter

participació

L'Ajuntament de Sarrià de Ter havia convocat per aquest matí de dissabte una jornada de participació ciutadana per treballar la convivència, en sentit ampli i general, al nostre poble. No en va actualment està en informació pública (ampliada a dos mesos a petició del PSC de Sarrià de Ter) l'ordenança de convivència ciutadana aprovada inicialment per unanimitat al ple de Sarrià de Ter a finals de març. Naturalment hi he assistit, com a veí i com a regidor portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter.

Amb una seixantena de persones inscrites, en la sessió matinal d'avui hi hem participat unes cinquanta persones, xifra que oscil·lat segons avançava la jornada, en què ha marxat gent i se n'ha incorpora d'altra. Cal valorar positivament la participació, més enllà de les xifres, doncs al cap i a la fi hi hem assistit les persones que hem volgut, i aquest és un valor important en la participació, la voluntat de participar en allò comú.

La majoria de persones que hem assistit a la jornada provenim de les entitats del poble, fet que també és ben natural, doncs les persones de les entitats sempre estan (estem) més predisposades a participar col·lectivament. Caldria estimular, de cares a properes sessions, la participació dels veïns i veïnes no vinculats a les entitats, per guanyar riquesa i, sobretot, aportacions noves. Potser també hi ha mancat la participació de joves, però ja sabem que és difícil que participin en espais d'"adults"...

Des de l'equip de Serveis Socials de l'Ajuntament s'ha emmarcat aquesta jornada en un procés d'actuació fraccionat en tres fases, essent la jornada d'avui la primera, la de diagnòstic, amb l'objectiu de definir les problemàtiques i oportunitats del nostre municipi en relació a la convivència. A partir d'aquesta primera fase la segona serà l'execució de les accions derivades de la jornada i finalment, la tercera fase, la recollida i valoració dels resultats.

La jornada de participació ciutadana ha estat conduïda per Identitats, una empresa que fa anys que col·labora amb l'Ajuntament de Sarrià de Ter en tallers, activitats i altres dinàmiques de participació, la majoria adreçats a infants i joves, també a les famílies, en clau d'igualtat.

La dinàmica de participació ha estat, segons han explicat, la de l'espai obert, metodologia aplicada des dels anys '80 que exigeix el compliment de 4 normes senzilles:


1.- l'espai és limitat, és a dir, som coneixedors que disposem d'una hora d'iniciar i acabar de cada sessió.
2.- comptem amb els que som, de manera que no es fan grups preestablerts ni grups iguals en nombre, sinó que cada grup es forma de manera espontània, segons els interessos de cada un.
3.- els resultats obtinguts seran els millors possibles en aquestes condicions, de manera que es dóna importància al treball fet sense tenir present ni el nombre ni la tipologia dels participants.
4.- ens hem de guiar sempre a partir dels nostres interessos.

A partir d'aquestes senzilles premisses el primer que s'ha fet és establir els punts a treballar al llarg de la jornada a partir d'un horari i espais prefixats; prèviament s'han definit tres sessions de treball, de 3/4 d'hora cada sessió, en un màxim de 8 espais. A l'inici, després de la presentació de la jornada, cada persona que ha volgut ha proposat un tema a treballar i l'ha incorporat a la graella horària, de manera que a partir dels interessos dels assistents s'han configurat els diferents grups de treball simultanis en aquestes tres sessions.

Amb els temes repartits cada persona ha pogut escollir en quins grups participar, segons els seus interessos, essent tot possible: quedar-se en el mateix grup durant la sessió de treball, canviar de grup, fer el "papallona" i anar voltant pels diferents grups o fer el "borinot" i marxar una estona si en aquella sessió de treball cap tema és d'interès... en definitiva, espais oberts de participació. La majoria de gent s'ha quedat en un grup en cada sessió de treball, com a molt alguns han assistit en dos grups a la mateixa sessió de treball i poquets han fet el papallona o el borinot...

En la primera i segona sessió de treball s'han format vuit grups, i sis (o set?) en la tercera. Jo he assistit al grup d'Immigració (tema que jo mateix he proposat) en la primera sessió de treball; al grup d'Educació. Família - Escola a la segona sessió, proposat conjuntament per la Loli Fernández, presidenta de l'AMPA del CEIP Montserrat, i la Montse Xandrich i en Joan Manel Barceló, directors del CEIP Montserrat i l'IES Narcís Xifra respectivament; a la tercera sessió he participat al grup sobre violència intrafamiliar, tema proposat per la Vivi i l'Eulàlia, treballadora social i educadora social de l'equip de Serveis Socials de l'Ajuntament.

Han estat unes sessions de treball, debat i discussió interessants, encara que al final de la jornada m'he quedat amb una certa sensació de ceguera parcial, doncs no hi ha hagut un espai de posada em comú del treball de cada un dels grups en cada una de les tres sessions.

Les conclusions de cada un dels grups es faran públiques d'aquí a dos mesos, moment en què també es faran arribar a cada un dels participants. Tenint present que totes les aportacions s'han recollit per escrit en unes fitxes, hagués estat positiu pels participants disposar d'un espai per compartir el treball de cada grup. Hauria estat bé que un representant de cada grup pogués haver fet un extracte, ni que fos ta sols de dos munits, de les intervencions de cada grup... Aquesta és l'única pega que he trobat en el desenvolupament de la jornada; aquestes conclusions ens haguessin donat una visió global, encara que potser més imprecisa, menys elaborada, del treball de tots els grups i de tots els temes tractats, no havent d'esperar a les conclusions, quan les rebem en fred d'aquí a dos mesos.
En altres dinàmiques de participació ciutadana semblants fetes per Identitats a Sarrià de Ter, en temes d'igualtat, sí que hi havia hagut espai per compartir les conclusions.


Aquesta, finalment, és la relació de temes que han format part de l'ordre del dia, confeccionada entre totes i tots; alguns d'aquests temes s'han fusionat en un mateix grup de treball:
  • Coordinació Àrea Bàsica de Salut i el poble
  • Immigració
  • Fer complir les normes de convivència
  • Grafittis
  • Què farem amb l'AAVV del Pla de l'Horta?
  • Centre Cívic la Cooperativa: necessitat d'ampliar horaris per reunions al vespre i de més activitats per la gent gran de Sarrià de Dalt
  • Potenciar les zones esportives del poble com a punt de trobada per esport d'esbarjo
  • Menys barreres arquitectòniques (sobretot a La Rasa)
  • Trobar un sistema per comunicar-se tot el poble (reunions per barris)
  • Més activitats al Coro (gent gran, joves, ganxet...)
  • Voluntariat i relacions interpersonals a la comunitat
  • Mal estat de les voreres a conseqüència dels arbres
  • Buscar solució àgil per no solapar les activitats de les entitats
  • Integració dels discapacitats a la població
  • Problemes de convivència a la piscina a l'estiu
  • Educació: família - escola
  • Convivència dels joves al poble (relacions intergeneracionals)
  • Web ajuntament: més interactiva per penjar activitats
  • Formació i informació en el tractament amb víctimes de violència
  • Quina informació tenim tota la població sobre com actuar al municipi en els casos de violència intrafamiliar? (dones, infants, gent gran)
  • Vehicles a tota pastilla pels carrers de Sarrià
  • Els busos dels Joncs aparcats incorrectament durant molta estona
  • Preservació del medi ambient
  • Recuperació del patrimoni històric
  • Drogues

En general la gent ha agrait l'espai per participar i ha demanat que la participació s'incrementi en la creació de més espais i amb més gent que hi assisteixi...

També és interessant saber que hi ha aprovat un reglament de participació ciutadana que caldria desenvolupar, on es fixen alguns espais de participació, sobretot de les entitats, a nivell sectorial i territorial... però ara això ja seria un altre post...

Pel que fa a la jormada d'aquest dissabte, d'aquí dos mesos... les conclusions!

--------------------------------

pd: la Dolors Xabé, una dona activa, un dels fars que il·luminen amb llum pròpia Sarrià de Ter, comentava aquest matí, abans d'iniciar la jornada: "venim a arreglar el món i abandonem la feina de casa!." Més tard deia: "ens demanen que arreglem el món, quan som nosaltres mateixos els qui l'hem espatllat!." La Dolors sempre genial!.