Carles Puigdemont no és només el president legítim, per ell i per molts, també podria esdevenir el president condicional condicionant el seu retorn a una investidura que li permetria (disculpeu la ironia) ser arrestat i posteriorment empresonat, preventivament i incondicional, com a president més que legítim, llavors sí, de ple dret!
La imatge de la policia espanyola, qui sap si potser la catalana en tant que judicial, detenint el president de la Generalitat de Catalunya sens dubte donaria la volta al món i quedaria, també, per a la història; una més en el particular àlbum del cessat president.
La presidència no faria invulnerable a Carles Puigdemont, és cert, tan cert com que sí li permetria seguir essent un focus d'atenció important, possiblement, com en aquesta darrera, curta i convulsa legislatura, també en la campanya electoral, el que més, brillant ja fa temps amb llum pròpia i sense l'ombra allargada del (en retirada) president Mas.
Despullat del càrrec, nuu institucionalment Puigdemont no només veuria atenuar els focus mediàtics, també veuria minvar notablement l'autoritat institucional que, malgrat haver estat cessat, encara manté. La presidència més com a aurèola que com a escut.
No sé si des d'ERC temen que precisament per tot això Puigdemont s'aferri al càrrec que sent, legítimament, que li pertany i que ara per ara representa la seva principal arma per a defensar la seva situació i posició personal i política. També la principal arma política per lluitar contra tot el que representa el 155...
Ell que semblava i es definia fins fa poc un president interí ara defensa estratègicament la seva plaça: ell més que ningú sap que no és el mateix entrar a presó com a Carles Puigdemont que com a president de la Generalitat de Catalunya, no és el mateix empresonar un home que empresonar un país!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada