Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dimecres, 31 de gener del 2018
Parlo de Catalunya
"Ens cal aprendre una lliçó profunda dels darrers anys: la història enyora el poble. La història no pot sobreviure sense nosaltres. La història de Catalunya, fins ara una crònica tràgica d'opressions, torna a ser nostra. Si no ens han vençut els programes d'extermini legal i institucional, si no ens ha destruït la colonització i la dictadura, si no ens ha vençut l'opressió laboral i econòmica no ens podran ara reduir al silenci els que pretenen una vegada més ensorrar la nostra llibertat de poble."
Les cometes que obren i tanquen aquest text indiquen, com bé sabeu, que no és meu, però com tants altres me'l faig de dalt a baix! Aquest és tan sols un fragment, un paràgraf del discurs que el meu pare, Just Manuel Casero Madrid, va fer en l'anomenat Míting de la Llibertat que es va fer a Girona el 23 de setembre de 1976.
La fotocòpia del discurs, mecanografiat, que ara tinc a les mans com el meu pare el tenia quan el pronunciava, té un títol a cada paràgraf i el d'aquest és "recuperar història" i comença amb el títol que li he manllevat del text: "Parlo de Catalunya".
El discurs, en un dels paràgrafs finals, esdevé avui tristament actual i necessari: "ens urgeixen les llibertats per construir la nostra nació. Ens urgeixen les llibertats per a construir la democràcia. Però les llibertats són contradictòries i és contradictòria la democràcia si l'objectiu final de la lluita no és donar el poder al poble, (...) implantar, en definitiva, l'autogestió en front de qualsevol dirigisme o usurpació de la sobirania del poble."
Avui que fa trenta-set anys de la seva mort m'ha semblat oportú recuperar-lo, car necessitem recuperar, també avui, les seves paraules i, sobretot, el seu esperit i la seva lluita. Fa més quaranta anys, com nosaltres avui, ell parlava de Catalunya!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada