Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dilluns, 15 de gener del 2018
"Realpolitik" a la catalana
Si a Junts per Catalunya la idea força que lidera el seu argumentari és la legitimitat (del govern i sobretot del president Puigdemont) a Esquerra Republicana de Catalunya sembla ser, altra vegada i aquestes darreres hores amb més força, el realisme per recuperar les institucions i alliberar-nos del jou del 155.
La legitimitat de Junts per Catalunya frena les ànsies d'ERC, cas que hi siguin, de convertir el vicepresident cessat i empresonat Junqueras en president, s'entén que també legítim (no?), mentre que el realisme d'ERC aigualeix les ànsies, cas que hi siguin, de Junts per Catalunya d'investir sí o sí de nou (i només ells saben com) el president Puigdemont.
La realitat dels empresonats i dels qui estan en llibertat condicional els fa moderats en les seves paraules; d'altra manera no s'entendrien declaracions com les fetes al seu dia pels membres imputats de la mesa del Parlament o la setmana passada per l'empresonat i diputat electe Jordi Sànchez davant el jutge: si hi ha via unilateral dimiteixo!
Ingènuament hom podria pensar que ara molts líders independentistes reneguen de la mateixa via unilateral que tan sols mesos enrere semblaven defensar a ultrança, però no, la realitat, també en aquestes circumstàncies, sol ser molt tossuda: dir el contrari vol dir seguir (i ni així) o tornar a la presó!
La realitat judicial, justa o no, s'imposa i agradi o no condiciona. També condiciona a ERC, que necessita que el seu líder Oriol Junqueras surti de la presó, que necessita un escenari de pilotada endavant a la unilateralitat (ara no toca) i que prioritzi la recuperació de les institucions i l'eixamplament de la base social de l'independentisme, és a dir, seguir seduint els comuns...
La realitat judicial, justa o no, s'imposa i agradi o no, condiciona. També condiciona a Junts per Catalunya, que necessita que l'exiliat president Puigdemont mantingui el càrrec i la seva legitimitat per seguir mantenint el pols al 155, que Carles Puigdemont sense la presidència amb el 155 en retirada podria ser com la ventafocs passada la mitjanit.
El risc de l'independentisme és que el que el procés, el referèndum i l'horitzó de la independència ha unit ho separi el 155; aquesta segueix essent l'esperança del president Rajoy, que el bany de realisme i necessitats dels dos principals partits independentistes segueixi entorpint el procés, o el que en queda.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada