Orfeu va perdre de nou la seva estimada Eurídice quan, en la seva sortida de l'inframón i just abans de salvar-se, va mirar enrere per observar l'enyorada bellesa de la seva estimada; aquella mirada enrere va ser la seva perdició, també la del seu condemnat amor.
No mirar enrere, però, altres vegades ens salva i fins i tot guareix, i precisament això és el que sembla cantar Coque Malla amb "Berlín", una cançó que descriu la necessitat de deixar enrere, fins i tot físicament (voy a nadar hacia otro lugar..."), una vida que ja quasi ni ens pertany: "no reconozco a nadie y sin embargo cuando pienso que eran rostros que ayer eran toda mi vida..."
No especifica, Coque Malla, que les ferides que el mar li guareix siguin d'amor, però aplicades a l'amor, en una relació finada, totes i cadascuna de les que canta hi encaixen (quasi) a la perfecció, fins i tot les d'esperança amb les que comença:
"Hoy voy a empezar a construir la casa donde estaré para toda la vida..."
I la setmana vinent, més cançons que ens trencaran el cor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada