dimarts, 12 de gener de 2016

Carles Puigdemont, l'interí?


Enhorabona Carles
No voldria començar de cap altra manera que no fos felicitant un conegut (no és amic, però és més que simple saludat) que assumeix la més alta responsabilitat del meu país: la presidència de la Generalitat!

Aquests dies, com de fet des de la mateixa nit electoral, l'alegria va per barris, doncs aquests tres mesos de negociacions han estat una autèntica muntanya russa amb un final tan sorprenent com inesperat!

L'alegria, però, no només va per barris, també va per pobles!

La percepció és que l'alegria desfermada aquests dies a Amer per la designació, primer, i posterior investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat és superior a la de la ciutat de Girona; en part és natural, car Girona perd l'alcalde!

És obvi que els interessos del govern de Catalunya passen per damunt dels del govern de Girona, que ahir va resoldre aquesta sobtada crisi de govern municipal nomenant provisionalment una nova alcaldessa!

Un altre alcalde de Girona, l'amic (aquest sí) Quim Nadal, va buscar la presidència i finalment no la va trobar; Carles Puigdemont, sense buscar-la, se l'ha trobat a sobre de sobte i ara ja és el primer alcalde de Girona que presideix la Generalitat!

Aquests darrers dies s'ha perfilat en Carles Puigdemont des de tots els angles possibles, il·luminant errors i encerts, analitzant declaracions i gestos, radiografiant les seves piulades i qui sap si ressuscitant els seus pecats de joventut, cronològica i política, si és que n'ha comès algun, per més que hagin prescrit!

Jo no en puc dir res de dolent doncs, més enllà de la lògica distància política, sempre ens hem tractat amb molta cordialitat.

Com a personatge públic i amb responsabilitats públiques que és té també seguidors fidels i detractors acèrrims, ja sabem, allò de les fílies i fòbies, que sens dubte, unes i altres, creixeran amb la seva nova responsabilitat.

La seva sorprenent investidura em desperta, però, un interrogant, tot i que també hi veig una grandesa.

La grandesa és que sigui president un diputat que ni tan sols era el cap de llista de la seva circumscripció; sí ja sé que la figura del cap de llista de la capital ajuda a visualitzar els potencials presidents, doncs són, o fins ara solien ser, els presidenciables. Aquest fet fa que quasi sempre convertim unes eleccions parlamentàries en presidencials, i així anem, perduts en debats sobre legitimitats d'investidures...

L'interrogant a la seva investidura és la seva condició de president interí, condició que li va donar el propi president Mas quan el va designar, tot afirmant que plegava per tornar, i que sembla que ell mateix va reclamar com a condició. Aquesta és una qüestió que, més enllà de les seves virtuts (algunes ja mostrades al debat d'investidura), pot presentar-lo com un president més feble sota l'ombra del president Mas.

En tot cas aquesta qüestió (l'allargada ombra del president Mas) planarà sobre el seu mandat, també perquè és investit president amb un govern ja pràcticament fet; fins i tot sorprèn que s'anunciïn consellers (com ha fet ERC) abans de la seva presa de possessió; sembla que caldria respectar uns certs "tempos"... Però no serà aquesta, ben segur, la qüestió més feixuga que haurà d'entomar!

Enhorabona i sort, Carles, en la teva nova i alta responsabilitat!