Olor de Girona

Quina olor fa Girona? Foto: Roger Casero

Anys enrere un anunci es preguntava, ens preguntava, quina olor feien els núvols. Totes les coses fan olor, fins i tot l'inodor en moltes ocasions, contradient-se així i vencent el sifó i el seu efecte inodor!

Fem olor nosaltres més enllà dels perfums que ens vaporitzem, l'olor corporal; fan fins i tot olor, la mateixa olor, famílies senceres, olor que es transmet de pares a fills, de generació en generació com un element característic i identificatiu, quasi un segell genètic!

Fan olor les cases, més enllà de guisats i lleixius, fins i tot els carrers, els barris, els pobles viles i ciutats... Fa olor Girona, aquests dies olor de Temps de Flors, però sota aquest perfum floral temporal s'amaga l'olor veritable de la ciutat, una olor que, com la corporal, no sempre és percebuda i reconeguda pel nostre conscient, però que l'inconscient capta i registra sense cap dubte!

Deurien ser quarts de dues de la nit i la passàvem fent-la petar a la Terrassa El Secret de l'hotel l'Ultònia de Girona, prorrogant una trobada, i retrobada, d'alumnes de l'escola i l'institut que hores abans havíem iniciat al restaurant Can Punxa. I va ser allà quan el més internacional de nosaltres va dir: ostres, sento l'olor de Girona!

Amb prou feines feia una setmana que havia arribat d'Okinawa i en qüestió de dies hi tornarà... Tòquio, Suïssa i Islàndia són tan sols alguns dels indrets on ha viscut... Sens dubte els seus registres olfactius són molt més rics que no pas els meus!

I no parlava només d'olor, sinó pràcticament de tots els sentits: parlava del tacte del Pacífic sobre la pell, no de l'aigua de l'oceà, sinó de l'aire que acarona la pell, diferent del mediterrani o de l'atlàntic, i que també deu ser diferent a Tòquio, diferent a Okinawa...

El seu "sento olor de Girona" va sonar reconfortant, tant com, espero, la companyia que tenia, amics d'infància i joventut que mantenim viva la flama de l'amistat recosint records de lluny i de prop, i cosint-ne de nous...

L'olor de Girona era una olor reconeguda, com el tacte del nostre llit quan hi tornem després d'uns dies de vacances, com l'olor de casa nostra quan hi entrem, com l'alegria de trobar-nos, i retrobar-nos, malgrat les circumstàncies no sempre són alegres...

Fan olor els núvols, fa olor Girona, fan olor els records i fins i tot aquest article!