La “V” dels extraterrestres!

Amb la mateixa inquietud que mirava, a principis dels anys ‘80 del segle passat, el vídeoclip “Thriller” de Michael Jackson mirava la sèrie de televisió “V”; m’estremien sobretot les escenes en què aquells rèptils amb pell humana, com llops amb pell de xai, engolien rates o quan se’ls esquinçava la pell deixant veure traces de la seva pell autèntica, verda i rèptil!

Aquella sèrie, que aquí anomenàvem “uve” tot i que en realitat es deia "V Invasión Extraterrestre", tractava de la invasió de la terra per part d’uns extraterrestres humanoides que venien aparentment en so de pau, però que en realitat volien fer de la Terra el seu gran rebost i de la humanitat part de la seva dieta.

Resultava inevitable, tot i que aleshores jo no ho sabia, fer un paral·lelisme entre els invasors i el nazisme no només per la seva voluntat anihiladora, també per la més que raonable aparença de l’emblema dels rèptils amb la creu gammada feixista.

La sèrie, emesa entre els anys 1983 i 1985, va tenir una nova versió l’any 2009, titulada llavors simplement “V”.

Ara, 30 anys després, una nova ve dóna un nou significat a la ve baixa en majúscula com a símbol: ve de votar, ve de victòria!

Però jo no puc treure’m del cap la “V” de la sèrie dels anys vuitanta i, actualitzant-la, em sembla que entre els pro-consulta i els anti-consulta hi ha, en els seus extrems, la percepció que sota la pell de xai dels altres s’hi amaga un llop, que sota la pell i l’aparença humana s’hi amaga un rèptil que quan no el miren es cruspeix petits rosegadors…

És tal la desafecció entre uns i els altres, anunciada com un oracle pel President Montilla temps enrere, és tan distant ja la mirada que sembla que, en els extrems, els uns ja no poden ni tan sols posar-se a la pell dels altres, ni humana ni rèptil, ni viceversa…

La “V” d’aquesta Diada voldrà ser una nova victòria, com va ser-ho la manifestació de l’11 de setembre de 2012 i la Via Catalana de l’any passat. D’aquesta nova victòria, però, ningú n’hauria de sortir derrotat, tot i que molt em temo que encara som lluny, molt lluny, d’una expressió anglesa que s’inicia no amb una ve baixa, sinó amb una doble ve baixa: win to win.

Tal vegada per arribar-hi caldria, com fan les serps, mudar la pell i recuperar, si mai l’hem tingut, una mirada que eviti veure els altres com uns extraterrestres invasors.

Entre els extrems la mirada és tan distant que ja no sembla ni tan sols intuir-se que sota la pell del rèptil dels altres hi ha, efectivament, humans.