dimecres, 23 de juliol de 2014

L'Espanya federal treu el nas!


Molts dels qui d'un temps ençà es preguntaven, em preguntaven: "on són els federalistes espanyols?" ara que han aparegut diuen, em diuen: "fan tard!"

La setmana passada, una setmana marcada per diversos manifests, es va fer públic un manifest que proposa "Una Espanya federal en una Europa federal".

L'Espanya federal comença a tenir cos i ànima, nom i cognoms i una base sobre la qual créixer i desenvolupar-se (punts extrets del manifest):

  • "El reconocimiento de las identidades diversas que componen nuestro país hasta el punto en que la evolución histórica ha establecido.
  • El establecimiento de una Cámara territorial, con atribuciones legislativas exclusivas en sus competencias, que permita la participación de todas las Comunidades en la gobernación de los problemas comunes, incluidos los europeos, en base a la lealtad y cooperación recíprocas.
  • Una distribución clara de las competencias entre la Administración General del Estado y las Comunidades, que evite permanentes litigios o interpretaciones interesadas de parte.
  • Una financiación justa y equilibrada, basada en los principios de igualdad de derechos de los ciudadanos, de solidaridad entre los territorios y de ordinalidad, en el sentido de que ninguna comunidad se empobrezca por causa de la referida solidaridad."

Aquesta proposta d'Espanya federal es contraposa a la d'una Espanya més unificada, uniforme, del manifest "Libres e iguales", volent ser alhora l'alternativa federal a qualsevol procés secessionista de Catalunya vers la resta d'Espanya.

Dies més tard de publicar-se el manifest, just aquest passat cap de setmana, el Congrés extraordinari del PSC ha servit per reforçar la via federal entre el PSC de Miquel Iceta i el PSOE de Padro Sánchez; davant el fort vector independentista de la política catalana i el potent vector unionista de la política espanyola PSC i PSOE volen donar força al vector federalista.

La via federal vol ser la resposta del socialisme català i espanyol a l'independentisme català, per una banda, i a l'unionisme espanyol, per l'altra! Potser el repte és massa majúscul, fer del federalisme una arma de doble full!

El federalisme, però, necessita molt més que un manifest i unes aplaudides declaracions congressuals, sobretot quan la proposta federal més clara que mai ha fet Catalunya, el nou Estatut, va ser trinxat políticament i jurídicament.

Malgrat tot, benvinguts siguin tots els federalistes espanyols; no seré jo qui els dirà que no, que ara ja no cal que treguin el nas; pel que fa a mi, sempre seran, sempre sereu benvinguts!