"Les coses clares i la xocolata espessa", diu que dita que ens convida a parlar de les coses amb claredat, a dir-les pel seu nom i deixar l'espessor per la xocolata...
No sempre diem les coses amb la claredat que ens agradaria o requeriria la situació, tot i que a vegades quan ens les diem a nosaltres mateixos són més clares que un cel sense núvols...
És clar que altres vegades l'espessor la tenim a les pròpies idees, més que a la xocolata, i llavors no ens aclarim ni nosaltres mateixos.
Una interessant variant de la frase d'inici és la que va deixar-nos Joan Fuster:
"Les idees, clares; els sentiments, confusos."Em pregunto quantes vegades l'espessor de les nostres idees és simplement conseqüència de la confusió dels nostres sentiments, que al final el que sentim, el que pensem i el que fem (sentiments, idees i accions) són vasos comunicants, i no estancs...
En tot cas, de la mateixa manera que poden trontollar els nostres sentiments, també poden fer-ho les idees, trontollar i esdevenir, per moments, tèrboles; fins que de nou s'aclareixen...
Que bona, per cert, la xocolata espessa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada