Donar la mà a la independència

Foto: Alejandro Garcia / EFE

En el full de ruta de l'ERC que va fer president primer Pasqual Maragall i després José Montilla el federalisme era una etapa més en el camí vers la independència, si entenem per federalisme la frustrada proposta d'Estatut que va esberlar precisament el primer tripartit, i va enfonsar el segon.

És públic i notori que el PSC no és un partit independentista, fins i tot al seu dia destacats líders socialistes han menyspreat companys de partit amb vel·leïtats independentistes o que han mostrat simpaties, amb discrepàncies incloses vers la posició del partit, amb el dret a decidir.

PSC i PSOE tenen a la nevera la seva proposta federal a l'espera que els esdeveniments sobre la consulta del 9N es precipitin amb una "no consulta" per presentar, llavors sí, la seva proposta federal refrigerada.

No sé si aquesta estratègia farà fortuna, no acabo de veure clar que la proposta federal qualli a curt o mig termini; però el resultat d'Escòcia, la victòria del NO, hauria de fer variar la perspectiva de PSC i PSOE (també del PP i la resta de partits que s'hi oposen) vers la consulta.

Hi ha qui voldria, fins i tot demana o exigeix, que el PSC abraci l'independentisme; jo, que en sóc militant de fa més de 10 anys i que votaré, votaria, SÍ-SÍ, no demano al PSC que abraci l'independentisme, però sí que podria donar-li la mà per fer camí junts. Camí junts no per la independència, però sí pel dret a decidir, per la consulta.

I llavors erigir-se com a defensors del NO o, si es mantingués la pregunta actual, del SÍ-NO.

No seria tan descabellat que en el full de ruta del PSC la independència fos una etapa més en el camí vers el federalisme.

Al capdavall per ERC aquella experiència va ser un mal necessari...

L'alegria del NO

A Escòcia ha guanyat el NO!

Fins i tot aquest titular, tot i no ser el desitjat pels independentistes, té un element implícit altament positiu: Escòcia ha votat!

D'entre les moltes formes i fórmules (algunes certament estrambòtiques) que aquestes darreres setmanes, mesos, s'han posat sobre la taula per tal que els catalans exercim el nostre dret a decidir, més enllà de la desobediència i de les anticipades amb caràcter plebiscitari, m'agrada la que proposa José Antonio Donaire: "Que los españoles decidan que los catalanes decidan".

Penso que la victòria del NO escocès hauria de fer veure als espanyols, i catalans, que neguen la consulta que celebrar-la no implica necessàriament que guanyi el SI, que fins i tot ells podrien viure l'alegria que guanyés el NO a Catalunya!

La consulta del dret a decidir s'ha impulsat a Catalunya essencialment amb la força dels que votarien clarament SI a la independència; és a dir, mentre SI impulsa la consulta, amb alguns dels SI-NO, els del NO es neguen a fer efectiu el seu vot negatiu, negant-.se i negant-nos l'oportunitat de votar. Si el 9N es celebrés la consulta, la campanya del NO correria el risc que quedar orfe!

No crec que el NO escocès aigualeixi el procés que estem vivint a Catalunya; més aviat penso que els del SI per fi podran dir "Escòcia m'és igual", després de tan emmirallar-s'hi, i ara sí, ara és l'hora que els del NO mirin cap a Escòcia per perdre la por a votar.

A Escòcia ha guanyat el NO, però sobretot ha guanyat la democràcia!