A dia d’avui encara mantinc en que vaig dir a principis d’any: no veig que la consulta pel dret a decidir s’acabi celebrant! He dit “no veig”, que no és el mateix que dir “no vull”, per si algú a aquestes alçades de l’article ja s’ha començat a sulfurar!
Tampoc ho veu Pedro Sànchez, nou secretari general del PSOE, qui després d’abraçar-se federalment amb Miquel Iceta, va decidir deixar la via federal per després de la “no consulta” o, si ho preferiu, per després del 9N.
Hi ha qui ha vist aquest gent com una renúncia més del PSOE al federalisme que abandera, més que ningú a Espanya i quasi solitàriament, el PSC, però més que una renúncia sembla, i així espero que sigui, un ajornament.
Posar sobre la taula del debat territorial la via federal ara, quan les posicions a favor i en contra de la consulta estan tan polaritzades, és cremar-la inútilment abans d’hora. És com si en una final entre en Barça i el Madrid algú es presentés a l'estadi animant fervorosament l’Atlético!
La hipòtesi del PSOE, també la del PSC, és que després de la “no consulta” del 9N hi haurà un gran sentiment de frustració a la societat catalana i es requerirà, llavors sí, una alternativa a la més que provable DUI (Declaració Unilateral d’Independència) que proposaran alguns partits, que no tots, dels avui favorables a la consulta.
Pel PSOE doncs és inútil posar la bena, la via federal, abans de la ferida, de la consulta; pel PSOE cal posar-la després! El problema de la via federal és que sembla no haver-se refet de la seva pròpia ferida: l’Estatut de Catalunya retallat i rebregat pel Tribunal Constitucional...
Cada ics temps a Espanya la vida federal treu el nas; ja seria hora que algun dia, veritablement, doni la cara!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada