Les cites del llibre "Arxiu dels infants perduts"

"Arxiu dels infants perduts" (ICIP i Angle Editorial), de Valeria Luiselli amb traducció d’Elisabet Ràfols Sagués, és un "llibre de viatges", de molts viatges: el de la família protagonista, formada per dos documentalistes i els seus respectius fills, que travessen els Estats Units des de Nova York fins a Arizona en un viatge vital i professional, i els viatges, molt més durs i invisibles, dels infants migrants que recorren sols mig continent per entrar al país a la recerca d’un futur millor.

El llibre, que és una delícia, va ser el protagonista de la segona trobada d'aquest curs del Club de lectura per la pau i els drets humans, de la Biblioteca Just M. Casero.

Al llarg del llibre, a l'inici d'alguns capítols, hi trobem aquestes cites, que acompanyen i enriqueixen la lectura i ens conviden, com tot el llibre des de la primera fins a la darrera pàgina, a reflexionar sobre el nostre propi patiment, i el patiment aliè:

Un arxiu pressuposa un arxiver, una mà que recull i classifica.
Arlette Farge

Anar-se'n és morir una mica. Arribar és no arribar mai.
"Pregària del migrant"

Buscar las raíces no es más que una forma subterrània de andarse por las ramas.
José Bergamín

Quan et perds a la carretera ensopegues amb els morts.
Frank Stanford

Un exiliat té la sensació que l'estat d'exili és una sensibilitat especial i constant al so.
Dubravka Ugresic

Sentir és una manera de tocar des de lluny.
R. Murray Schafer

Un territorio fronterizo es un lugar vago e indefinido creado por el residuo emocional de una Linde contra natura. Está en un estado constante de transición. Sus habitants son los prohibidor y los bandeados.
Gloria Anzaldúa

Val més que no vegis ni un àngel a la reserva. Si en veus cap, se t'enduran cap a Zion i Oklahoma, o algun altre infern que ens tenen preparat.
Natalie Diaz

Som nosaltres que viatgem, ells que fugen. Nosaltres que podem escollir l'exili, ells que són expulsats.
James Fenton

Enllà, enllà, s'allunyava l'aeroplà, fins que no era sinó una espurna brillant, una aspiració, una concentració, un símbol [...] de l'esperit de l'home, de la determinació de l'home [...] d'escapar del seu propi cos.
Virginia Woolf