La meva llibertat acaba on comença la llibertat de l'altre, diu la frase, i tot i que la frase té el seu enginy, i naturalment la seva base filosòfica, si la llegim dues vegades, i procurem comprendre-la, més que enginyosa (potser) la trobarem inquietant.
Si la meva llibertat acaba on comença la llibertat de l'altre, com diu la frase, la meva llibertat, d'entrada, té uns límits, uns condicionants que poden tenir una naturalesa molt diversa: evidentment la llibertat de les altres persones, i també les lleis o, i això ja costa més de reconèixer, la condició i posició social...
Idealment la llibertat és dir i fer el que hom vol, o voldria, però ja sabem que no és així, afortunadament; de ser-ho el risc seria que, més d'hora que tard, prevaldria la llei del més fort, que imposaria, fent-ne un ús excessiu, la seva llibertat en detriment de la dels altres.
Si la teva llibertat acaba on comença la meva, la meva llibertat podria ser, per a tu, un mur infranquejable, un límit inalterable. És evident, però, que això no sempre és així, i que per tant aquests límits, en moltes ocasions, han de ser flexibles...
D'aquí la necessitat de regular la llibertat, com ho fem també amb els drets (la llibertat n'és un), entenent que aquests són conceptes dinàmics que evolucionen al ritme de la societat i dels seus canvis socials, culturals, econòmics...
El debat, tant des de la perspectiva filosòfica com jurídica, és interessant i fins i tot apassionant, i sobretot és necessari doncs el xoc de llibertats, de les interpretacions i aplicacions que tenen en cada un de nosaltres, personalment i col·lectiva, és motiu de confrontació i conflicte a tots els nivells, des del familiar fins al polític a nivell mundial!
La meva llibertat acaba on comença la llibertat de l'altre, diu la frase, que en la pitjor de les interpretacions hi ha qui la redefineix i sentencia afirmant, més amb fets que paraules, que la teva llibertat acaba, simplement, quan et decapito brutalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada