diumenge, 14 de juny de 2009

Pilotes de goma: ull x ull

Aquest quadre és un retrat del meu pare, Just M. Casero, que va fer l'artista gironí Enric Marquès l'any 1976, poc després que en la manifestació del 8 de febrer de 1976 a Barcelona, una de les dues celebrades per la Llibertat, l'Amnistia i l'Estatut d'Autonomia. En aquella manifestació el meu pare va rebre l'impacte d'una bala de goma a l'ull dret. Més endavant el meu pare va escriure el relat d'aquella manifestació, relat que va publicar Jaume Guillamet, ara fa deu anys, al llibre Memòria de Just, biografia que va fer del meu pare. Part d'aquell relat el podeu llegir a l'entrada 8 de febrer de 1976 que vaig fer en aquest bloc el febrer de l'any passat, un relat que s'iniciava així:

"Fills de puta, cridaven els que corrien al meu costat. No sé si els coneixia. No.
Una facció de grisos havia decantat en persecució del nostre grup. Els cotxes novament envaïen el petit espai ocupat per la manifestació. Clàxons, fressa, crits, trets de fusells, el pes ferotge de les botes damunt el paviment. “Fills de puta”, més fort, cabrons, fills de puta... i fugir. Les darreres cares conegudes – tres de Girona – han restat disperses entre la gentada de l'Arc de Triomf. Però no corro sol. Davant meu, un home de mitja edat, aparentment treballador de la construcció, que ordenava suara el nostre grup, i que ha llençat fortament un crit de “no dispersió”. Però el clima de terror pot més que l'organització. El clima no és fictici, tanmateix. He vist aquest matí tres càrregues fortes. Jo mateix, a la segona, he perdut tot contacte amb els meus i amb la Maria Mercè.

Davant nostre, el carrer queda tallat, i dos carrers perpendiculars insinuen possibles escapatòries. Els de darrere meu acceleren el pas. Són més a prop, els polis. Corren desesperadament, protegit el cos amb l'escut blindat, brandant la porra amb mala llet, disparant els trabucs, remugant fàstics en aquell seu bramul d'inquisidor airat.

He girat breument la cara, per mesurar la distància entre l'onada grisa i nosaltres. I m'han tocat. Caigut a terra, agenollat, l'ull destrossat pel projectil - “No hi veig, ajudeu-me” –, xopa la mà de la primera sang, alguns companys - “quin rostre té la solidaritat, quina veu, quin idioma?” – m'han entrat en un portal. “No em deixeu aquí”. “No pateixis”. He sentit alguns veïns. Escala amunt. “Espera que passi, crideu un cotxe”. Estic agenollat en un racó. Dolor. M'abasto el mocador, més sang, “no em deixeu aquí, porteu-me a algun hospital”.

Dies enrere les pilotes de goma van ser actualitat. Passen els anys i sembla que hi ha coses que no canvien... No seré pas jo qui en defensi el seu ús, ans al contrari; salvant el temps i els motius de les manifestacions (d'abans i ara), una pilota de goma contra un ull no és diferent a l'any 1976 i a l'any 2009; d'acord, la diferència és que abans les tiraven els grisos i ara els mossos... No sé si el criteri és: si ens tiren pedres o mobiliari, o altres objectes), tires pilotes de goma, però aquesta llei de l'ull per ull, dent per dent, no em sembla la millor per resoldre conflictes ni enfrontaments...

No seré pas jo, tampoc, qui cridarà davant la delegació del govern, que la policia tortura i assassina... Entenc el seu difícil paper i entenc que en ocasions hagin d'intervenir, sigui imprescindible la seva intervenció, però personalment em sembla que en ocasions alguns usos semblen desproporcionats o, simplement, fora de lloc i mesura... Jo, però, no en sóc un expert... tan sols parlo de l'experiència que va tenir el meu pare, quan tot just jo tenia encara no dos anys...

-----------------------------------------

pd: Ull per ull - Adrià Puntí

ULL PER ULL
Perdo la por però em tremola el pols,
qüestió d'orgull
M'aixeco i no puc, un bon trau just al mig del cervell.
Ull per ull, dent per dent, qui sap si tots som mecs.
Comissari a sou, no hi haurà un pam de net.
Cauen guspires, plou però no et mulles,
Potser no et cal sopluig,
un déu fent virolles, qui no plora no mama ni beu.
Ull per ull, dent per dent, qui sap si tots som mecs.
Comissari a sou, no hi ha ni un pam de net,
Mmmm, no hi haurà ni un pam de net
Cops de puny,
ulls de vellut
guerra de botonets,
per orgull tu ets sents sol
no vindrà d'un pam,
per orgull tu et sents sol
no vindrà...
Fora complexes, prou de modèsties,
no et caldrà fer-te el gran,
mala memòria, falses històries d'un nen d'abans.
Rau la por, la sang et cou, llàgrimes plorant,
Des de sempre has estat un cocodril merdós
Que et duri, que et duri, que et duri...
la bona sort.
Que et duri, que et duri
La gent mirant, tots embadalits, tu et sents sol
ningú fa un pas,
escanyolit mirant
no et mouràs ni un pam
Mmmm,
Sense moure el nas,
Mmmm,
sense moure el nas