dijous, 29 de gener de 2009

Els millors professors europeus, de Manel


Els millors professors europeus, de Manel (My Space), és dels millors regals que he tingut aquest passat Nadal.



El millor de Manel és com sonen, és la seva música i les seves lletres, fins i tot diria la seva actitud. El seu primer disc, Els millors professors europeus, és una delícia que a casa, amb la Sira, fins i tot amb les nenes, no ens cansem d'escoltar.



Hi ha qui els defineix (Enderrock) com a folkies del pop, i possiblement tenen raó; la seva música no és només pop, però tampoc folk... Són Manel i, més que per etiquetes, per la seva música, per la seva textura, els reconeixeràs...

Manel "Dona estrangera"


Manel "En la que el Bernat se't troba"


Manel - Assaig "Un Camell d'Orient"


Manel "Al mar!" en directe


Manel "Ai, Dolors" en directe


Manel és una de les grans alegries del panorama musical català o en llengua catalana. Fa mesos en vaig començar a sentir parlar (i llegir, sobretot a l'Enderrock), n'havia sentit algunes cançons i ara escoltar el disc és una autèntica meravella.

Descobrint Manel he reviscut les agradables sensacions que d'altres grups i cantants m'han despertat en altres moments: Quimi Portet, Antònia Font i Joan Miquel Oliver, Roger Mas, Facto Delafé y las Flores Azules, Marc Parrot, Guillamino, Sanjosex, Le Croupier... Cada un d'aquests grups i solistes tenen quelcom especial, tots ells tenen un intangible, sensorial, emotiu, que fa que s'allunyin dels llocs comuns, dels estàndards, posen en crisi certes etiquetes i aporten una grans dosis de riquesa i creativitat musical.

Manel són una gran troballa, un petit tresor, una agradable companyia quan, per exemple, cal fer el sopar i, havent sopat, cal endreçar mínimament la cuina... fan de molt bon escoltar i cantussejar... "al mar, al mar!"

------------------------

pd: Lletra de Dona estrangera

El teu avi tenia un bigoti llarg i blanc
i el sucava en cervesa tèbia en tavernes dels Alps.
Pels matins les teves tietes baixen a banyar-se
a una platja escenari de la Segona Guerra Mundial

Dona estrangera,
com em veuen els teus ulls?

Ton pare destil·la prunes i les deixa fermentar
i en fires exsoviètiques ven licors de vuitanta graus.
Al jardí la teva àvia vesteix quimono blanc
mentre el sol vermell es pon entre les branques d’un bonsai.

Dona estrangera,
com em veuen els teus ulls?
Dona estrangera

Mentre ballem em mullen les aigües del Rin,
entro amb un tanc rus a Berlín,
m’espanta el teu passat víking.

Mentre ens besem entre copes d’arbres gegants,
ta mare resa a déus estranys,
ton pare educa uns elefants.

Quan fem l’amor dos-cents dansaires otomans
giren contents al meu voltant
somriuen i piquen de mans.

I ens abracem i pujo en un tramvia groc,
passejo entre obres del Barroc,
em perdo en la Terra del Foc.