dimarts, 10 de novembre del 2009

Johan Cruyff, seleccionador català


No em desagrada que Johan Cruyff sigui el nou entrenador de la selecció catalana de futbol. Aquesta expressió, no em desagrada, la faig servir quan, com en aquest cas, quelcom m'agrada però sense un especial entusiasme.

Futbolísticament parlant l'opció de Cruyff és excel·lent; són molts els clubs i federacions que han volgut seure'l a la banqueta des que el Barça el va fer fora. Cruyff va ser un grandíssim jugador (pel que diuen, jo tot just vaig néixer setmanes després que ell guanyés la Lliga amb el Barça l'any 1974) i un exel·lent entrenador, marcant estil i caràcter ofensiu als seus equips. Que la selecció catalana sigui entrenada per un tècnic tan solvent i reconegut com Cruyff només pot ser una bona notícia, indiscutiblement.

Però la selecció catalana de futbol és més que una qüestió purament futbolística. naturalment el no reconeixement internacional per jugar competicions oficials és un detall que sense cap mena de dubte influeix en la selecció i, penso que també, en el seleccionador. Hauria acceptat Cruyff el càrrec de seleccionador si la seleccionador catalana competís oficialment, per exemple, com l'Holandesa?. Jo penso que no. La meva percepció és que precisament la no-oficialitat de la selecció catalana ha estat un dels elements determinants en la decisió de Cruyff... i si no ho ha estat, ho sembla ben bé!. La selecció catalana de futbol juga només partits no oficials, no té cap pressió de cap tipus per a classificar-se per a fases finals no d'europeus ni de mundials, juga partits semblants als amistosos de "costellada" entre combinats que ell alguna vegada ha entrenat. No crec que Johan tornés a entrenar si el seu càrrec estigués sotmès a la pressió dels resultats, com passaria en qualsevol equip professional o selecció reconeguda internacionalment.

Per això no deixa de ser, al meu parer, una paradoxa que la Federació Catalana de Futbol (FCF) aposti per ell precisament per reforçar i enfortir el coneixement (i de retruc el reconeixement?) de la selecció catalana, quan possiblement si tingués el reconeixement que es mereix, Cruyff no en seria el seleccionador.

Una altra qüestió és l'acord de col·laboració entre la fundació de Cruyff i la FCF. Calia que Cruyff fos seleccionador per establir aquesta col·laboració?. Jo penso que no, però sembla que més que amb Cruyff l'acord de la FCF és amb la seva fundació i que una de les derivades de l'acord és que Johan sigui seleccionador. L'acord entre la fundació de Cruyff i la FCF em sembla molt positiu i interessant, però bé es podria haver signat temps enrere o sense la necessitat qe Johan fos seleccionador, doncs entenc que l'acord es mantindrà el dia de Cruyff deixi de ser seleccionador.

Finalment hi ha la qüestió lingüística i política. Johan, que és català perquè viu i treballa a Catalunya, ell que té un fill català, no ha donat mostres, fins a dia d'avui, de compromís polític amb el país i, sobretot, la nostra llengua, el català. Naturalment a mi m'agradaria que ell, com d'altres esportistes com Iniesta i Messi parléssin en català com ho han acabat fent Txiqui Beguiristain o Julio Salinas, però ells, com Johan, les seves raons tindran per no fer-ho... Però aquesta és una qüestió molt sensible que més enllà del què és estrictament futbolístic ha aixecat polseguera. Cal que sigui catalanista (ja no independentista!) el seleccionador català?. Jo penso que no. Era pro sudcoreà, pro australià o pro rus, o menys holandès Guus Hiddink quan va ser seleccionador de Corea del Sud, Austràlia o Rússia?...

M'agrada que Johan Cruyff sigui el seleccionador català, doncs per la meva selecció vull el millor entrenador; però no m'agrada veure que al cap i a la fi l'aspecte futbolístic sigui el que menys es valori, fins i tot per la pròpia FCF, que sembla conformar-se en què ara tothom, a nivell internacional, coneixerà la selecció catalana.

Aquest partit, penso jo, només té un guanyador: Johan Cruyff.

------------------------------------------

pd: Cruyff, por Cataluña és un interessant article de Ramon Besa al diari El País.

2 comentaris:

  1. Si em permets, Roger, jo que quan Cruyff va venir aquí ja tenia 13 anys, et diré que sí, que va ser un grandíssim jugador, però no en el Barça, llevat de la primera temporada. La resta, sobre tot en els partits lluny del Nou Camp, es va dedicar a tirar còrners i fores de banda (el que va provocar que no guanyés cap lliga més). A casa, de tant en tant feia una bona jugadeta, i au, ja tenia el soci content. Alguna vegada algú haurà d'explicar la veritable història, però ara per ara això sembla difícil perquè parlar malament d'ell és gairebé un pecat, i ningú gosa.

    El que també és, és un tipus llest, molt llest. Amb pocs mesos aquí ja va veure que havia de fer, i tot i que va enviar la seva dona a parir a Holanda, li va posar al seu fill Johann Jordi Cruyff (encara que a la Viquipèdia en català digui Jordi, el nom és Johann Jordi, com per exemple figura a l'edició anglesa). I a viure.

    Ja hauràs notat que no soc precísament fan seu, pels motius comentats i per molts d'altres, que ara seria massa llarg d'explicar aquí. Però un dia algú haurà de fer-ho.

    ResponElimina
  2. Benvolgut mcc61 (Manuel), dir-te d'entrada que t'agraeixo molt el comentari. Estic d'acord amb tu que Cruyff és un paio llest... de fet llegia dies enrere en un diari que Reixach no era mereixedor de l'adjectiu de mandrós, de manta, de poc esforçat, sinó que més mereixedor n'era en Johan...
    Però encara que no d'una manera continuada en el Barça, sí va ser un gran jugador, de fet és un dels considerats cinc millors...

    A part com a entrenedor va ser precisament al barça on va triomfar, però després va preferir deixar-ho i dedicar-se a altres qüestions... Una bona manera de limitar el risc de fracàs, però també oportunitats perdudes d'engreixar el seu ´llistat d'èxits i títols...
    Però estic d'acord amb tu que, ell com mingú, no està per sobre el bé i del mal, per mite vinvent del futbol que pugui ser i se'l consideri. No és intocable i és per això que opinions com la teva serveixen per compensar l'allau d'aduladors...
    Jo mantinc l'opinió que de ser oficial la selecció catalana, no hagués acceptat o, si voleu, si ha acceptat és perquè jugarà 1, 2 o 3 amistosos l'any...
    I mantinc els meus dubtes sobre si això és el que li cal, més enllà de la FCF, a la selecció catalana... I hi insisteixo, Cruyff no juga si ell perd... o si vols, ell mai perd, tampoc en aquesta jugada...

    ResponElimina