Quimi Portet és, sense cap mena de dubte, un dels millors músics del nostre país i després de forjar-se una carrera d'èxits amb Los Burros i, especialment, amb El Último de la Fila, també s'ha forjat una llarga, sòlida i solvent carrera d'èxits en solitari.
Les seves cançons són un retrat crític, amb bones dosis d'humor i ironia, de la nostra societat i de nosaltres mateixos, de les nostres pors i passions personals.
Quimi Portet és com el nostre Lou Reed, i si el músic novaiorquès va escriure Xmas in February, Quimi Portet va escriure el seu particular "Bon Nadal", mostrant-nos part de la seva cara B i desitjos amagats d'aquestes festes:
Tot i que el pic de les festes majors del nostre país és d'aquí un mes, a mitjans d'agost, al voltant del dia 15 en motiu de la Mare de Déu d'Agost (l'Assumpció de Maria), no són poques les que ja es celebren en pobles, viles, ciutats i barris, especialment després de la revetlla de Sant Joan.
Precisament aquest cap de setmana celebrem la deu meu barri, una festa modesta i resistent que, com totes, vol ser un punt de trobada i celebració veïnal. Estiu i festa major no són sinònims però caminen agafats de la mà, tot i que més enllà de l'estiu, fins i tot a l'hivern, també hi ha festes majors!
Han tacat de sang i terrorLa Rambla de Barcelona però no ens la prendran... La Rambla, a banda dels barcelonins, també és d'aquells que alguna vegada l'hem fet amunt i avall embadalits amb tot el que hi passa...
Quimi Portet, el "més que acceptable intèrpret de música moderadament moderna" (sic) catalana ha publicat, aquesta setmana, un nou disc: Oh my love!
Caldrà estar atents a la gira, per quan vingui per Girona... Fins aleshores, en gaudirem i, aquest sí, comprarem el disc! I és que en Quimi és molt Portet!
Després de més de dos anys i tres mesos de veure'l per darrera vegada en viu i en directe, avui hi tornaré, bé, hi tornarem... Llavors va ser a les barraques de les Fires de Girona'07 i ara serà a l'Auditori de Girona, on presentarà les cançons del seu darrer disc, Viatge a Montserrat... Quin plaer acomiadar el diumenge, el cap de setmana, amb un bon concert d'en Quimi Portet!... Queda clar que està en plena forma!
de nou torneu a les nostres contrades per repartir il·lusions, en forma de presents, entre petits i grans. Sigueu benvinguts, malgrat la vostra estada és, com cada any, efímera.
Bé sabeu, perquè sinó la vostra màgia, tot el què desitjo i voldria, però de tot prou em conformaria, que no és poc, amb seguir gaudint de la companyia i estima dels amics i familiars, doncs quin si no aquest, el més preuat i valuós de tots els presents.
Per si considereu que mereixo quelcom més, ben assequibles deuen ser un pijama per acabar de passar l'hivern i el darrer disc d'en Quimi Portet, per anar ampliant la meva particular BSO.
Amb independència del què m'acabeu portant, moltíssimes gràcies per endavant!
Els millors professors europeus, de Manel (My Space), és dels millors regals que he tingut aquest passat Nadal.
El millor de Manel és com sonen, és la seva música i les seves lletres, fins i tot diria la seva actitud. El seu primer disc, Els millors professors europeus, és una delícia que a casa, amb la Sira, fins i tot amb les nenes, no ens cansem d'escoltar.
Hi ha qui els defineix (Enderrock) com a folkies del pop, i possiblement tenen raó; la seva música no és només pop, però tampoc folk... Són Manel i, més que per etiquetes, per la seva música, per la seva textura, els reconeixeràs...
Manel "Dona estrangera"
Manel "En la que el Bernat se't troba"
Manel - Assaig "Un Camell d'Orient"
Manel "Al mar!" en directe
Manel "Ai, Dolors" en directe
Manel és una de les grans alegries del panorama musical català o en llengua catalana. Fa mesos en vaig començar a sentir parlar (i llegir, sobretot a l'Enderrock), n'havia sentit algunes cançons i ara escoltar el disc és una autèntica meravella.
Descobrint Manel he reviscut les agradables sensacions que d'altres grups i cantants m'han despertat en altres moments: Quimi Portet, Antònia Font i Joan Miquel Oliver, Roger Mas, Facto Delafé y las Flores Azules, Marc Parrot, Guillamino, Sanjosex, Le Croupier... Cada un d'aquests grups i solistes tenen quelcom especial, tots ells tenen un intangible, sensorial, emotiu, que fa que s'allunyin dels llocs comuns, dels estàndards, posen en crisi certes etiquetes i aporten una grans dosis de riquesa i creativitat musical.
Manel són una gran troballa, un petit tresor, una agradable companyia quan, per exemple, cal fer el sopar i, havent sopat, cal endreçar mínimament la cuina... fan de molt bon escoltar i cantussejar... "al mar, al mar!"
------------------------
pd: Lletra de Dona estrangera
El teu avi tenia un bigoti llarg i blanc
i el sucava en cervesa tèbia en tavernes dels Alps.
Pels matins les teves tietes baixen a banyar-se
a una platja escenari de la Segona Guerra Mundial
Dona estrangera,
com em veuen els teus ulls?
Ton pare destil·la prunes i les deixa fermentar
i en fires exsoviètiques ven licors de vuitanta graus.
Al jardí la teva àvia vesteix quimono blanc
mentre el sol vermell es pon entre les branques d’un bonsai.
Dona estrangera,
com em veuen els teus ulls?
Dona estrangera
Mentre ballem em mullen les aigües del Rin,
entro amb un tanc rus a Berlín,
m’espanta el teu passat víking.
Mentre ens besem entre copes d’arbres gegants,
ta mare resa a déus estranys,
ton pare educa uns elefants.
Quan fem l’amor dos-cents dansaires otomans
giren contents al meu voltant
somriuen i piquen de mans.
I ens abracem i pujo en un tramvia groc,
passejo entre obres del Barroc,
em perdo en la Terra del Foc.
Aquest diumenge, malgrat les Fires de Girona, amb la Sira i les nenes fem via cap a BCN a la 11a Festa dels Súpers.
No és la primera vegada que hi assistim, vam anar-hi deu fer 3 o 4 anys...
Convé anar-hi carregat de til·la, ja que tot sembla interminable i inabastable alhora: interminables cues per fer les activitats (semblants a les dels parcs nadalencs d'aquí i arreu) i inabastables els personatges del Club Super 3 envoltats de seguretat quan es movien fora de l'escenari...
La mainada però és molt agraïda i soferta... elles s'ho van passar molt bé!.
El fi de festa anava a càrrec del grup renovat Macedònia, grup per a pre-adolescents en què els nois romanen al grup, a pesar de la seva edat, i les noies es renoven quan sobrepassen en excés la vintena!. és un grup amb cançons de tornada enganxosa amb alguna lletra encertada, d'entre la majoria de banals!. Bé, més que un grup Macedònia és un producte musical... tampoc sembla que ells se n'amaguin massa, la qual cosa s'agraeix.
La macedònia no deixa de ser un producte elaborat, sovint endolcit (quan jo en preparo hi ha qui considera en excés), que fa que la mainada amb certa aversió a la fruita natural la tast sense rondinar... sobretot la macedònia enllaunada!
Havent sobreviscut a la Festa del Súpers, i amb les nenes estratègicament repartides entre les àvies, amb la Sira fem via cap a les Barraques, amb l'objectiu d'escoltar Quimi Portet. Per fer temps fem el vol per les atraccions i mengem un bons entrepans a la barraca del Galliner.
No era la primera vegada que escoltàvem i vèiem un concert de Quimi Portet, recordo haver-lo vist a la Mirona fa un cert temps... però en Portet sempre t'ofereix un producte fresc...
Auto nomenat com a cantautor, la posada en escena ja descriu molt la sobrietat de la seva música; la seva és la formació clàssica del rock: 2 guitarres (solista i rítmica), baix i bateria. És a dir, es presenta despullat, guitarra en mà, com un veritable cantautor. La seva actitud dalt l'escenari és quasi mig concert... interactua amb el públic, xerra enrre cançons, reflexiona i se'n riu d'ell mateix i de tothom... La seva música i les lletres de les seves cançons, tot un plaer, fins i tot per qui ho vulgui, intel·lectual.
Quimi Portet és un dels músics amb més solvència i credibilitat artística de l'actual panorama musical català. Bon guitarrista i excel·lent lletrista, té molt d'ofici; ell n'és conscient i no se n'amaga, ho utilitza d'una manera intel·ligent. A més es fa acompanyar d'una selectiva "banda", amb un baix amb qui ha compartit "carretera i manta, manta i carretera" i dos joves guitarra i bateria que complementen, amb certa estridència el primer, i contenció el segon, tota la posada en escena.
Tot un plaer, novament, el concert d'ahir a les Barraques...
pd: "les paraules són els sorolls que poden fer més mal, però la música és un bàlsam per als cors ferits". Expulsats del cel. Acadèmia dels somnis (2001)
Manel són una gran troballa, un petit tresor, una agradable companyia quan, per exemple, cal fer el sopar i, havent sopat, cal endreçar mínimament la cuina... fan de molt bon escoltar i 
