Avui volia publicar un vídeo d'allò més patriòtic, un vídeo adient pel dia d'avui, 11 de setembre, la nostraDiada; un vídeo que enaltís el nostre país, la nostra cultura, la nostra llengua...
I per sorprenent que us sembli l'he trobat en aquest videoclip d'en Roger Mas, estrenat fa pocs dies: el primer senzill ("Ella té un cel als ulls") del seu nou disc,"Irredempt".
Els més agosarats m'acusareu de prendre-us el pèl doncs aquesta no deixa de ser una cançó d'amor, però feu-me confiança i escolteu la cançó... I si el teniu poc escoltat, repasseu també la discografia d'aquest cantautor de Solsona...
Jo de vosaltres si estimeu Catalunya, la llengua i la cultura catalanes ja aniria encarregant i reservant l'"Irredempt" de Roger Mas, disc que presentarà a principis d'octubre, però que en farà una preestrena aquests propers dies a Nova York i a Miami per celebrar la Diada als Estats Units.
Si Roger Mas encara no s'ha encimbellat al lloc que li correspon dins la música, no d'autor, sinó catalana, és perquè a vegades aquest nostre País també li pasen coses estranyes, inexplicables. Què més ha de demostrar (cal?) aquest músic solsonenc, que compta ja amb una trajectòria de més de 13 anys i amb sis discs al sac?. És ben cert que ha rebut premis i reconeixements, però no gaudeix, ni de bon tros, de la projecció dels mitjans, com a mínim els públics, del nostre País que tenen d'altres propostes musicals, algunes merescudes, d'altres més aviat dubtoses... Ben cert que potser ell tampoc no busca el ressò mediàtic, però cal reconèixer que és un dels grans autors contemporanis, de present i futur, del nostre País, de la nostra cultura!.
I qui en dubti, que no dubti en veure'l avui mateix, diumenge 3 de gener de 2010, a partir de les 7 de la tarda a l'Auditori de Girona... i si no podeu venir, compreu-vos els seus discos, com a mínim els seus tres darrers (dp, Mística domèstica i Les cançons tel·lúriques). I després em rebateu, si penseu que vaig errat!
Per cert, si la memòia no em falla, el d'avui serà el tercer concert de Roger Mas al que assisteixo; també l'he escoltat al Mercat de Música Viva de Vic i a l'Acústica de Figueres, anys enrere...
Els millors professors europeus, de Manel (My Space), és dels millors regals que he tingut aquest passat Nadal.
El millor de Manel és com sonen, és la seva música i les seves lletres, fins i tot diria la seva actitud. El seu primer disc, Els millors professors europeus, és una delícia que a casa, amb la Sira, fins i tot amb les nenes, no ens cansem d'escoltar.
Hi ha qui els defineix (Enderrock) com a folkies del pop, i possiblement tenen raó; la seva música no és només pop, però tampoc folk... Són Manel i, més que per etiquetes, per la seva música, per la seva textura, els reconeixeràs...
Manel "Dona estrangera"
Manel "En la que el Bernat se't troba"
Manel - Assaig "Un Camell d'Orient"
Manel "Al mar!" en directe
Manel "Ai, Dolors" en directe
Manel és una de les grans alegries del panorama musical català o en llengua catalana. Fa mesos en vaig començar a sentir parlar (i llegir, sobretot a l'Enderrock), n'havia sentit algunes cançons i ara escoltar el disc és una autèntica meravella.
Descobrint Manel he reviscut les agradables sensacions que d'altres grups i cantants m'han despertat en altres moments: Quimi Portet, Antònia Font i Joan Miquel Oliver, Roger Mas, Facto Delafé y las Flores Azules, Marc Parrot, Guillamino, Sanjosex, Le Croupier... Cada un d'aquests grups i solistes tenen quelcom especial, tots ells tenen un intangible, sensorial, emotiu, que fa que s'allunyin dels llocs comuns, dels estàndards, posen en crisi certes etiquetes i aporten una grans dosis de riquesa i creativitat musical.
Manel són una gran troballa, un petit tresor, una agradable companyia quan, per exemple, cal fer el sopar i, havent sopat, cal endreçar mínimament la cuina... fan de molt bon escoltar i cantussejar... "al mar, al mar!"
------------------------
pd: Lletra de Dona estrangera
El teu avi tenia un bigoti llarg i blanc
i el sucava en cervesa tèbia en tavernes dels Alps.
Pels matins les teves tietes baixen a banyar-se
a una platja escenari de la Segona Guerra Mundial
Dona estrangera,
com em veuen els teus ulls?
Ton pare destil·la prunes i les deixa fermentar
i en fires exsoviètiques ven licors de vuitanta graus.
Al jardí la teva àvia vesteix quimono blanc
mentre el sol vermell es pon entre les branques d’un bonsai.
Dona estrangera,
com em veuen els teus ulls?
Dona estrangera
Mentre ballem em mullen les aigües del Rin,
entro amb un tanc rus a Berlín,
m’espanta el teu passat víking.
Mentre ens besem entre copes d’arbres gegants,
ta mare resa a déus estranys,
ton pare educa uns elefants.
Quan fem l’amor dos-cents dansaires otomans
giren contents al meu voltant
somriuen i piquen de mans.
I ens abracem i pujo en un tramvia groc,
passejo entre obres del Barroc,
em perdo en la Terra del Foc.
Manel són una gran troballa, un petit tresor, una agradable companyia quan, per exemple, cal fer el sopar i, havent sopat, cal endreçar mínimament la cuina... fan de molt bon escoltar i