dilluns, 3 de març del 2014

#SalvadorPuigAntich, 40 anys d'una execució ignominiosa

Cartells (aquest i el que clou l'article): www.salvadorpuigantich.info
Les meves filles, de 14, 12 i 8 anys, han de mirar endavant, naturalment! Tenen molt futur per davant seu, tenen més futur per viure que passat viscut!

Un futur certament fotut, a jutjar dia sí dia també per les notícies, però futur ben seu i que, malgrat el nostre present, està encara per escriure!

Però el seu passat no es limita als 14, 12 i 8 anys que tenen, el seu passat arriba fins allà on arriben els records, experiències i històries dels qui som a prop seu...

Els explicava ahir a les meves filles que fa tot just 40 anys aquí, en aquest mateix país, en aquest mateix estat, la dictadura mostrava encara la seva cara més fosca, criminal, terrible: fa 40 anys hi havia aquí pena de mort i s'executaven persones per motius polítics, en judicis gens nets, amb una justícia encegada i assedegada de venjança!

A vegades, amb l'estil d'un avi rondinaire, els dic a les meves filles: "com es nota que no heu passat una guerra"! Elles, especialment la més gran, de seguida puntualitzen que jo tampoc n'he passat cap, de guerra, i és ben cert.

Però no cal patir-ne ni viure'n cap per prendre consciència del mal que fan, de les terribles conseqüències que generen en forma d'odi, de pobresa, de misèria, de violència...

Jo, com les meves filles, no vaig viure en primera persona l'execució de Salvador Puig Antich; el 2 de març de 1974, fa 40 anys, em trobava encara dins les entranyes de la meva mare, que era aleshores quasi tan jove com Salvador Puig Antich... Recorda la meva mare haver viscut aquell dia amb molta tensió, esperant rebre notícies del dramàtic desenllaç!

Però jo, com molts de vosaltres, que sí que vareu viure amb consciència, consternació i indignació aquesta ignominiosa execució, també "canto trist" com vosaltres quan recordem Salvador Puig Antich.

I ho faran també les meves filles quan, amb l'edat, s'indignin quan es recordi que el 2 de març de 1974 la dictadura franquista va executar injustament un anarquista!

No seré jo, no seran elles, no serem nosaltres qui deixarem que el seu nom, Salvador Puig Antich, l'embolcalli el silenci!



dissabte, 1 de març del 2014

22 #MinutsMusicals del 1974 amb #PacodeLucía desde la "Casa de Almería" de Barcelona

Paco de Lucía als anys '70. Foto: Papeles Flamencos
Aquesta setmana ens ha deixat Paco de Lucía, guitarrista flamenc que va saber traspassar les fronteres del propi gènere per alçar-lo i fer-lo encara més internacional.

El millor homenatge que li podem fer és seguir escoltant la seva música; avui recupero aquest concert que Paco de Lucía va fer a  la "Casa de Almería" de Barcelona l'any 1974 i que va enregistrar Televisió Espanyola.

Són 22 minuts de música, comentaris i opinions...

Gaudiu-los!

----------------------------
pd: Un dels temes que més m'agraden de Paco de Lucía és "Entre dos aguas"



divendres, 28 de febrer del 2014

El vídeo de la setmana: el Rei #Carnestoltes!


Atenció, atenció!
Que pari l'orella tan el pobre com el gran senyor.

El Rei Carnestoltes jo en sóc! I aquesta setmana d'aquí us juro que no em moc!

I per l'autoritat que em dóna la gana, us mano a grans, petits i mitjans que no pareu de fer "jarana", que tothom la disfressa prepari i surti al carrer a fer xivarri, a saltar, ballar i passar-s'ho bé amb tota la gent del seu barri!

Així que cridant i fent el poca solta PROCLAMEM:

Que visca la gresca!
Que visca la disbauxa!
Que visca el Carnestoltes!

No ho dic jo, ho diu tot un monarca: el Rei Carnestoltes! I malgrat ser republicà, val més fer-li cas en aquest rei!



Bon divendres... i millor Carnaval!

dijous, 27 de febrer del 2014

Dijous gras, economies primes

Bons Costums Catalans - Dijous Gras. Il·lustració: A. Urtillo (1934). Foto: www.todocoleccion.net
Avui és dijous gras, o dijous llarder, dia de menjar botifarra d'ou, truita de botifarra  i coca de llardons! Ben segur que en algun moment del dia haureu tastat o tastareu alguna d'aquestes menges...

El dijous gras marca l'inici de les festes de Carnaval, dies en què, com diu la dita, "tot s'hi val"! La mateixa dita també s'aplica al dijous gras, dia que es menja especialment ous, botifarres i llardons (greix de porc fregit) aquests darrers sobre una coca, productes prohibits per Quaresma!

Tota aquesta disbauxa festiva i gastronòmica del Carnaval, que oficialment comença avui, dijous gras, no és més que un parèntesi previ als dies de penitència i abstinència festiva i gastronòmica de la Quaresma, que comença el dimecres de Cendra, quan la Vella Quaresma posa fi a l'efímer regnat del Rei Carnestoltes!

Ja fa temps, afortunadament, que la Quaresma no és Quaresma, que a les llars ja no s'imposa ni per tradició ni per religió les restriccions gastronòmiques de la Quaresma: el dejuni i l'abstinència. Tot i que, no per Quaresma sinó tot l'any, en algunes llars no aniria malament una certa contenció calòrica de la dieta!

Malauradament, però, per moltes llars tot l'any és Quaresma, la Quaresma d'abans! Però no parlo de dejuni ni d'abstinència, parlo de pobresa!

Ens hauria de fer reflexionar que la Comissió Europea declari el 2014 "l'Any Europeu contra el Malbaratament Alimentari". Què estem fent!?

És molt trist llegir que entre un 30% i un 50% dels aliments acaben a les escombraries... És molt trist veure com, tot i els esforços que entre tots fem perquè a ningú li manqui un plat a taula seguim llençant menjarQuelcom haurem de fer... podem començar per aquí!

Avui és dijous gras, menjarem ous, botifarra i coca de llardons; avui comença (oficialment) el Carnaval i farem tot allò que dicti el Rei Carnestoltes... però no oblidem que també per dijous gras hi ha economies primes, molt primes!

dimecres, 26 de febrer del 2014

Sóc espanyol!


Sóc espanyol, sí, espanyol! Una altra cosa és que me'n senti!

Però jo, com la majoria de vosaltres, sóc espanyol, tal i com acredita el document nacional d'identitat (DNI) que dies enrere vaig renovar i que em dóna la nacionalitat espanyola fins al 2024, si res no passa abans...

No vull ara entrar en si ens sentim o no espanyols, aquest és un debat que ara, avui no m'interessa: jo sóc tan espanyol com Johann (Juanito) Mühlegg, tot i que de la mateixa manera que si li pregunteu a ell dirà que es sent alemany, com jo català...

Ser espanyol per mi no és cap problema, mentre deixin que me'n senti tan o tan poc com jo vulgui i decideixi, mentre no em vulguin imposar una manera de sentir-me'n, com tampoc no m'agrada que ningú m'imposi una manera de sentir-me català... 

Per mi el problema és ser espanyol en aquesta Espanya, en l'Espanya d'avui, en una Espanya governada per un govern que vol imposar només el seu model d'estat aplicant polítiques involucionistes en sanitat, educació, cultura...

Hi ha qui diu que França és un país fantàstic només amb un defecte: els francesos; també hi ha qui afirma que el pitjor de la independència són alguns independentistes i, per extensió podríem afirmar que el pitjor del nacionalisme són els nacionalistes, i que el pitjor dels federalisme són els federalistes...

Potser sí que el pitjor d'Espanya siguin els espanyolistes, potser sí que el problema no és tan ser espanyol com ser-ho d'aquesta Espanya...

Tan de bo el dia que a banda de sentir-me català pugui ser-ho amb totes les de la llei, acreditat per un document nacional d'identitat català, no lamenti ser català en aquella Catalunya!

De fet no cal esperar a la independència, no hauriem de lamentar-ho ara, doncs per bé que cap document ho acrediti oficialment, sóc català!

dimarts, 25 de febrer del 2014

Els efectes positius d'una derrota del Barça!

Víctor Valdés, decebut, abandonant Anoeta. Foto: Miguel Ruiz - FCB

"No hay mal que por bien no venga", diuen en castellà, i si ens hi fixem una mica, és ben cert!

Una derrota del Barça genera a la "culerada", en general, un estat de desolació i malestar que explicitat sovint, valgui el tòpic, per la pèrdua de la gana: "avui ja no sopo"!

No negaré que a curt termini una derrota del Barça fa mal als "culers" i que una derrota com la d'aquest cap de setmana a Anoeta contra la Reial Societat a llarg termini pot fer molt més que mal: pot significar perdre una Lliga!

Però a mig termini una derrota com la patida aquesta darrera jornada de lliga pot tenir, també, efectes positius en el culer!

Els dies posteriors a una derrota el "culer" pot guanyar temps, molt de temps! 

Temps que, en cas de victòria, dedicaria a recrear-se en la victòria

  • llegint la premsa esportiva de l'endemà i dies posteriors, 
  • veient els programes post-partit, 
  • escoltant les valoracions radiofòniques dels analistes especialitzats, 
  • perdent hores de nit veient les tertúlies futbolístiques televisives, 
  • mirant els informatius d'esports que fan una autòpsia a cada detall del partit...

Davant una derrota com la de dissabte passat, més enllà de la possibilitat de fer dejú, el "culer" en general prescindeix de tots aquests elements informatius i, simplement, procura evitar qualsevol contacte directe amb informació que li recordi la derrota i dedica el temps que en cas de victòria destinaria a recrear-s'hi a fer d'altres coses i activitats que el mantinguin allunyat de portades de diaris, informatius d'esports, tertúlies i similars!

Són aquestes necessàries hores de distracció els efectes positius d'una derrota del Barça, hores que permeten curar-nos les ferides... Cal saber, doncs, aprofitar aquest temps, reinvertir-lo en activitats que, en cas de victòria, deixaríem de fer. Una derrota del Barça a mig termini regala temps, no el desaprofitem!

Només el "culer masoquista" es martiritza restant enganxat a la informació i opinió pública i publicada; però aquest més que llepar-se les ferides, deixa que els rivals hi furguin i la facin encara més grossa del que possiblement és: simplement una derrota... dolorosa, però una derrota al cap i a la fi!

Només la proximitat del proper partit, al cap d'uns dies, faran re-connectar el "culer" amb l'actualitat de l'equip, amb les piles recarregades d'esperança, confiant que l'equip sabrà refer-se de la derrota i redreçar la situació...

No desitjo que el Barça perdi gaire més, ans al contrari; però en cas que ho faci, sí que he après, darrerament, a valorar i gaudir de les hores que una derrota del Barça "m'allibera"...

Tot té el seu costat positiu, també una derrota del Barça... només cal trobar-lo!

dilluns, 24 de febrer del 2014

35 anys després, l'editorial del primer Punt Diari!

Vinyeta de BACH publicada al número 1 del Punt Diari el 24 de febrer de 1979.

Un diari ben nostre
(editorial del Punt Diari del 24 de febrer de 1979)

"Amic lector, tens a les mans el primer número de Punt Diari. És un diari nou, i, a més, força especial. Te'l mires amb curiositat i et fas, probablement, moltes preguntes: quines informacions dóna, quin és el propietari, si segueix una tendència concreta, si amb aquest ja en tindrem prou o n'haurem de comprar un altre per saber les notícies de fora de les nostres comarques, si valdrà la pena tornar a comprar-lo demà. I un llarg etcètera.

La criatura acaba de néixer. És be difícil que aquest número respongui ell tot sol a tantes qüestions. Entre altres raons, perquè Punt Diari neix amb el coratge i el delit de viure, de créixer i de fer-se gran en tots els sentits. El part - sinó prematur, sí força complicat - ens ha donat un infant que, tot i fer certament el seu primer gran crit a la vida, no és encara del tot allò que ha de ser.

D'altra banda, hi ha la forta ensopegada de dilluns passat: un grapat de problemes tècnics acumulats durant el dia va impedir que els tallers reeixissin en la composició i muntatge del primer número. Això va fer que Punt Diari, que ja estava totalment elaborat, no pogués sortir al carrer el dia 20, tal i com havíem programat. Des d'aleshores, la redacció ha tingut cada dia el diari a punt, però no ha estat fins avui que s'ha pogut trobar una fórmula d'emergència per a la impressió.

Cal fer, ja d'entrada, una declaració fonamental: Punt Diari vol ser el diari de l'Alt Empordà, del baix Empordà, de la Cerdanya, de la Garrotxa, del Gironès,. del Ripollès, de la Selva. Ho vol ser de cada comarca i de totes elles alhora, perquè les creiem prou vives per generar,. en quantitat i en qualitat, el corrent d'informació que s'exigeix d'un diari. Portaveu, hem dit, al servei de les nostres comarques, amb la seguretat que en ser-ho ens convertim, també, en un diari al servei general de Catalunya. És lògic, doncs, que la informació de les nostres comarques i de la resta de Catalunya es constitueixi com a justificació i àrea primordial d'interès, sense descuidar-nos però la informació general d'Espanya, del món, de la cultura, dels esports, dels espectacles...

Tant o més arriscada que aquesta, una altra declaració fonamental: Punt Diari vol ser un diari independent, perquè creiem que la independència és la base més sòlida per a una informació objectiva i imparcial. Amb aquesta fita s'ha constituït una empresa la titularitat de la qual fos el més repartida possible, per tal d'evitar llaços que hipotequessin aquesta voluntat de ser "un diari ben nostre", és a dir de tots. respectarem totes aquelles tendències, opinions, i programes polítics en el que tinguin d'expressió d'un servei noble i plural a la nostra gent, però demanem des d'ara que sàpiguen també tots respectar la nostra independència, ja que en ella hi ha la base que ha de garantir el nostre servei fidel al lector des d'una perspectiva ètica i de professionalitat periodística ben neta i inqüestionable.

Probablement seguirem suant el part durant uns quants números més. Però quan la imatge resti definitivament asserenada, Punt Diari farà també honor al compromís de ser un diari assenyat i entretingut per acompanyar cada matí la quotidianitat que aplega homes i dones de les nostres comarques. Un diari àgil i modern, que vol assolir progressivament més altres volades.

I, finalment, un diari en català. No ens hem cansat de repetir que si hi ha a Catalunya unes comarques que demanen i exigeixen el seu diari, i justament en català, aquestes són les comarques gironines. esperem convertir-nos així en un altre vehicle per  ala normalització de la nostra llengua, tot proclamant des d'ara el nostre respecte més profund a la resta de les llengües germanes, tan profund com ha de ser també el nostre respecte a tots els altres pobles d'Espanya."

35 anys del Punt Diari

El dissabte 24 de febrer de 1979, avui fa 35 anys, va sortir el número 1 del Punt Diari, diari que, fent honor a la seva vocació comarcal, va sortir amb 3 edicions! Mesos abans, el 23 de desembre de 1978, rel Punt Diari va publicar una edició especial, una mena de "número zero", en el que ja anunciaven la voluntat de sortir definitivament la segona quinzena de febrer!

Avui, per recordar i celebrar els 35 anys del Punt Diari, us he reproduït l'editorial del primer número, tota una declaració de principis!

Des d'aquell llunyà 24 de febrer de 1979 el diari ha canviat molt, com ha canviat molt el  nostre País... Més enllà dels canvis en l'accionariat destaquen els canvis que ha tingut de capçalera, passant a dir-se El Punt a partir de l'any 1990 i, fruit de l'absorció / fusió amb el diari Avui, El Punt Avui a partir de mitjans de 2011.

Llegir el diari, però, segueix essent un hàbit al que de moment no vull renunciar... i, malgrat la crisi dels mitjans de comunicació, prefereixo fer-ho en paper. I a casa, de sempre, el diari en paper que hem llegit, el diari de cada dia, ha estat i és El Punt Avui!

Avui fa 35 anys que va néixer el Punt Diari... un dels qui aquell dia "va anar de part" va ser el meu pare, Just M. Casero, un dels fundadors del diari...

Per molts anys El Punt Avui pels 35 del Punt Diari!

dissabte, 22 de febrer del 2014

#MinutsMusicals de 1974 amb la Butifarra de Pagès de La Trinca!

L'equip que va saltar, i assaltar, al Bernabéu! Foto: FCB
Aquesta setmana s'han complert 40 anys del famós 0 a 5 del Barça al Real Madrid al Bernabéu. El 0-5 del 17 de febrer de 1974 va revifar tot el club (equip, afició...) de tal manera que, liderats per Johan Cruyff, aquell equip es va acabant proclamant campió de Lliga 14 anys després!

No sé si aquell partit va ser la llavor del què ha vingut després; potser no només el partit en sí, sinó la temporada i, sobretot, la influència que des d'aleshores Johan Cruyff ha tingut en el joc del Barça, especialment a partir de la seva etapa d'entrenador!

Una flor no fa estiu i hi ha llavors que necessiten temps, molt de temps per madurar

El Barça va haver d'esperar a la temporada 1984/85 per tornar-se a proclamar campió de Lliga! I fins a la temporada 1990/91 per guanyar lligues, i títols, d'una manera més o ments regular...

Però aquell 0 a 5 sí que va donar un fruit immediat! A anys llum, fa 40 anys, del Crackòvia i del Força Barça a l'any 1974 qui feia humor, ironia i sàtira política i social era La Trinca, que després del 0 a 5 van saber condensar tot un estat d'ànim futbolístic, esportiu i més enllà de l'esport, amb aquesta fantàstica cançó i, sobretot, amb aquesta frase:

Un, dos, tres, botifarra de pagès!

Gaudiu-la!




Botifarra de pagès

Catorze anys de passar gana,
catorze anys d'anar fent figa,
potser si que eren molt anys
catorze anys sense una lliga.

Un, dos, tres, botifarra de pagès !

Quan la cosa no funciona
no ens ve pas de cent milions,
i com que la bossa sona
hem portat a Barcelona
les millors cuixes del món.
Si tot va millor que abans,
gastar duros no ens espanta,
ja ho diem els catalans
que pagant Sant Pere canta,
amb permís dels capellans.

La senyera ja voleia amb gran eufòria,
la tenora llença al vent son cant joiós,
recordant un gran moment de nostra història,
celebrant un cinc a zero gloriós !

Sonaren cinc campanades
allà a la Porta del Sol,
quatre ens les han tornades,
però encara guanyem d'un gol.
Com veieu, qui no es conforma
és ben bé perquè no vol ...

Un, dos, tres, botifarra de pagès!

I ara els culés de veritat
ens volem gastar els bitllets,
comprant discos, ninotets
i cançons de qualitat,
pòsters, pintures i calçotets.

Mentre ragi la mamella
ens voldran per fer titella

I arribaran a inventar-se
desodorant per l'aixella
que porti els colors de barça.

I ara cantaires, ve lo principal,
Au, prepareu-vos pel cor final.

Cruyff, Cruyff, Cruyff...

Qual vulgar cor de granotes
"ensalcem" les teves potes,
jugador sensacional.

Ja ningú no se'n pot riure.
Visca Catalunya!
Visca el Barça i en Montalt!

Catalanistes, ajunteu-vos
que ara es pot, gracies al futbol,
cridar ben fort fins escanyar-se
som i serem ... socis del Barça
tant si es vol, com si no es vol!
tant si es vol, com si no es vol!

La Trinca

Per cert, més riure (i "peneta") que la cançó de La Trinca fa la locució que del partit va fer Televisió Espanyola...



I vosaltres, recordeu el 0 a 5?



Per cert, jo aleshores encara no havia nascut...

divendres, 21 de febrer del 2014

El vídeo de la setmana: les paraules de 2A de l'Escola Montserrat de Sarrià de Ter

Si haguéssiu de triar una paraula, quina seria l'escollida?

Cada un dels alumnes de segon d'educació primària de l'Escola Montserrat de Sarrià de Ter ha triat una paraula en català i l'han compartit a la classe.

Aquestes són les paraules dels alumnes de 2nA, la classe de l'Abril, a meva filla petita, que d'entre totes les paraules en català ha escollit PIANO! Una gran elecció!


Seleccionades les paraules els alumnes les han dit i argumentat en aquest vídeo:



Aquesta activitat l'han fet en motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna. a proposta de Somescola.cat.

El Dia Internacional de la Llengua Materna de 2014 gira al voltant de la ciència; en aquesta línia la directora general de la Unesco, Irina Bokova, va dir:

"Les llengües locals constitueixen la major part de les llengües que es parlen al nostre planeta en l'àmbit científic. Són també les més amenaçades. Amb l'exclusió de les llengües, els seus parlants es veuen privats del seu dret humà fonamental al coneixement científic."

Qui primer n'hauria de prendre nota és el ministre Wert!

Per cert, si jo hagués d'escollir una paraula seria...

SILENCI

I vosaltres?...

Bon divendres...

dijous, 20 de febrer del 2014

Dia Mundial de la Justícia Social


“La justícia social és un principi fonamental per a la convivència pacífica i pròspera, dins i entre les nacions. Defensem els principis de justícia social quan promovem la igualtat de gènere o els drets dels pobles indígenes i dels immigrants. Promovem la justícia social quan eliminem les barreres que enfronten les persones per motius de gènere, edat, raça, ètnia, religió, cultura o discapacitat.”

Amb aquestes paraules Nacions Unides defineix i emmarca el concepte de justícia social per tal de fer-lo més tangible. La justícia social és quelcom que es percep sobretot quan manca, quan les desigualtats i la injustícia es fan més presents.

El 26 de novembre de 2007 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 20 de febrer com a Dia Mundial de la Justícia Social convidant als estats membres a “dedicar aquest dia especial a promoure, a nivell nacional, activitats concretes que s'ajustin als objectius i les fites de la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Social”, que es va celebrar a Copenhaguen l’11 i el 12 de març de 1995.

Molt precària deuria veure i valorar Nacions Unides la “salut” de la justícia social si tan sols 12 anys després de de celebrar la Cimera Mundial de Desenvolupament Social creia necessari dedicar-hi un dia per recordar als estats membres la responsabilitat i els compromisos que al seu dia van adquirir.

Quins van ser els compromisos de la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Social de 1995?

- Crear un entorn econòmic, polític, social, cultural i jurídic que permeti l'assoliment del desenvolupament social.
- Eradicar la pobresa al món mitjançant una acció enèrgica i la cooperació internacional.
- Promoure la plena ocupació com a prioritat bàsica de les polítiques econòmiques i socials.
- Promoure la integració social, la promoció i protecció de tots els drets humans.
- Aconseguir la igualtat entre l'home i la dona.
- Promoure i assolir els objectius de l'accés universal i equitatiu a l'educació i l'accés de totes les persones a l'atenció primària de la salut.
- Accelerar el desenvolupament econòmic, social i humà d'Àfrica i dels països menys avançats.
- Vetllar perquè els programes d'ajust estructural incloguin objectius de desenvolupament social.
- Augmentar de manera substancial els recursos assignats al desenvolupament social.
- Millorar i enfortir amb esperit de co-participació el marc de la cooperació internacional.

Entenc la utilitat que, en molts temes i àmbits, tenen els “dies mundials”, però en qüestions com la justícia social, un concepte tan complex i dispers, fins i tot interpretable, no sé si n’hi ha prou amb un “dia mundial”.

No negaré que en alguns dels compromisos la situació actual pugui ser millor que la del 1995, fins i tot que la del 2007, però en altres compromisos més aviat s’evidencia una preocupant involució: en comptes d’anar a millor, fruit de les polítiques de molts governs, hem anat a pitjor!

Commemorem avui el Dia Mundial de la Justícia Social, interpel·lem als governs que no girin l’esquena als seus compromisos, a la seva responsabilitat, però em fa l’efecte que tan vostè com jo, com fins i tot les pròpies Nacions Unides, sabem que la justícia social necessita molt més que un “dia mundial”!

Mentre avui ens esforcem a fer realitat la justícia social demà, que serà el dia mundial d’un altre tema, la injustícia social seguirà creixent arreu del món, arreu de tots els mons, també al nostre poble, barri i ciutat...

Article publicat a la Revista Mirall el 20 de febrer de 2014.