dissabte, 23 d’abril del 2016

Minuts Musicals retrobats amb la Dansa dels Cavallers de Serguei Prokófiev


Tal dia com avui de fa 400 anys, el 23 d'abril de 1616, va morir William Shakespeare, possiblement el millor escriptor de tots els temps! La seva obra no només ha inspirat escriptors també altres artistes com els músics, que han sabut posar música a les seves històries!

I d'entre les seves històries avui en destaco una de les majúscules, adient per la diada de Sant Jordi, que a Catalunya també esdevé el dia dels enamorats: Romeu i Julieta.

Un dels grans músics que es va inspirar en aquesta romàntica i dramàtica història shakespeariana va ser el compositor rus Serguei Prokófiev amb el ballet Romeu i Julieta. D'aquesta obra destaca especialment la sinistra, i alhora cèlebre, Dansa dels Cavallers, que descriu l’enfrontament entre els Montaguts i Capulets.

Confio, però, que la diada d'avui sigui plàcida per a tots els enamorats que entre petons es regalaran llibres i roses!

Bona diada de Sant Jordi!





I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

divendres, 22 d’abril del 2016

El vídeo de la setmana: dòmino de llibres


Un any més per Sant Jordi els llibres s'apilaran, per un dia, a les parades dels carres dels nostres pobles, viles i ciutats, si la pluja els i ens dóna treva! Més avesats estan, els llibres, a apilar-se als prestatges de les biblioteques públiques i particulars, als de les biblioteques escolars i fins i tot a les paupèrrimes d'alguns hospitals!

A la Biblioteca Pública de Seattle, en canvi, més que apilar-los van posar-los hàbilment en fila! No descobrirem a aquestes alçades que els llibres donen molt de joc, també en el sentit més literal del terme joc! I a la Biblioteca Pública de Seattle van jugar-hi i de quina manera!

La Biblioteca Pública de Seattle no va trobar millor manera per engegar el Programa de Lectura d'Estiu 2013 que establint un nou rècord mundial de dòmino amb llibres més llarg del món!

A més una particularitat d'aquest rècord és que els llibres utilitzats per fer aquest dòmino eren fruit de donacions i llibres fora de catàleg, i posteriorment van ser venuts pels Amics de la Biblioteca Pública de Seattle per ajudar a recaptar fons per als programes i serveis de la biblioteca.

Per cert, cap dels 2.131 llibres utilitzats va patir danys ni lesions durant la gravació del vídeo!

No ho provin a casa... o sí!



Bon divendres i millor Sant Jordi!

dijous, 21 d’abril del 2016

Les espècies invasores de Sant Jordi

Les espècies invasores de Núria Martí Constans envaint el nou espai de la Llibreria 22. Foto: Roger Casero

Per Sant Jordi els llibres colonitzen els carrers, les places i les rambles dels nostres pobles, viles i ciutats, talment com si d'una espècie invasora es tractés.

La plaga de llibres no té remei, com tampoc en deu tenir la lectura, tot i que no cal perdre mai l'esperança: amb el llibre adequat la lectura està assegurada! Un bon llibre et contamina amb el virus de la lectura, i tot i que es poden passar períodes en que el virus es manifesta de manera més passiva, la lectura ja no s'abandona (quasi) mai!

Per Sant Jordi els llibres es fan presents arreu i són presents que els enamorats es regalen entre roses i petons! I entre la multitud de llibres que per Sant Jordi s'apilonen a les parades dels carrers jo avui en voldria destacar especialment un: Espècies invasores!

Al llarg de 22 contes Núria Martí Constans ens permet descobrir els plecs que no sempre percebem dels espècimens de la més devastadora i brutal espècie invasora que ens amenaça! Aquests relats s'afegeixen als publicats als llibres "Naturalesa humana" i "Un excés de felicitat", sumant així una trilogia molt humana!

Aquest Sant Jordi serà aquest el llibre que arribarà a casa, envaint la nostra particular biblioteca, fent-s'hi un lloc i aspirant a ser, més aviat que tard i com tots els altres que encara no hi han passat, carn de tauleta de nit!

Bon Sant Jordi i millor lectura!  

dimecres, 20 d’abril del 2016

La cara "B" del procés participatiu de Sarrià de Ter


Aquestes setmanes a Sarrià de Ter estem immersos en un procés de participatiu que ha de culminar amb l'elecció de dos projectes d'inversió, un per un import de 50.000 €, l'altre per un import de 200.000 €.

La participació ciutadana no es centra només en l'elecció final dels projectes, també en la proposta dels projectes a triar, en la definició dels projectes candidats, de manera que entitats i particulars poden formular les seves propostes d'inversió

Aquesta és la cara "A" d'aquest procés, que com la lluna també té una cara oculta que, a diferència de la de la lluna, la d'aquest procés sí que hem vist: és la cara "B" del procés participatiu de Sarrià de Ter.

Els tallers urbans que aquests darrers dies s'han fet als diferents barris no només han permès veure aquesta cara "B", també se li han vist les costures, i algun descosit, al govern municipal.

Als tallers urbans les entitats que han proposat inversions les havien de defensar, havien de defensar el seu projecte, i aquí s'han posat de manifest com a mínim 5 qüestions qüestionables:

1.- Les entitats havien de fer els projectes, l'Ajuntament validar-los.
No n'hi havia prou proposant una mancança o necessitat, l'entitat havia de presentar un mínim projecte, amb pressupost inclòs, per tal que l'Ajuntament el validés; aquest fet ha portat molta feina a les entitats, feina que entenien que no els corresponia fer a ells, sinó al propi ajuntament...

2.- Les entitats havien de presentar-los i defensar-los als tallers urbans
Les entitats haguessin preferit que hagués estat el propi ajuntament, i no elles, qui informés dels projectes als tallers urbans, doncs al capdavall són necessitats del poble, moltes assumides pel propi ajuntament; moltes de les entitats que han presentat projectes entenen que la seva feina era proposar la necessitat, pe`ro no fer el projecte ni presentar-lo.

3.- No són inversions, és manteniment!
En la presentació d'alguns projectes d'inversió alguna entitat va manifestar que el seu no era un projecte d'inversió sinó de manteniment, que aquelles mesures que proposava ni tan sols s'haurien d'haver presentat doncs l'ajuntament ja les hauria d'haver afrontat per altres vies i mitjans. Un veí, després d'escoltar les propostes d'inversions, va dir irònicament: "veient els projectes el poble s'està ensorrant!"

4.- La sensació de les entitats és que més que un procés participatiu és un concurs
La dinàmica del procés participatiu amb la presentació i exposició dels projectes per part de les entitats ha acabat semblant, també i sobretot a ulls de les pròpies entitats, una competició entre elles per fer del seu projecte el guanyador, una mena de concurs televisiu a la cerca dels vots on qüestions com la posada en escena en la presentació del projecte poden ser clau.

5.- La percepció de les entitats és que el govern està en mode "wait and see"
Algunes entitats, també alguns veïns i veïnes que han assistit als tallers urbans, han manifestat la sensació que en aquest procés participatiu les entitats han fet la feina del govern municipal (fer la proposta, elaborar un mínim projecte i exposar-lo) mentre l'ajuntament s'ha escudat rere una volguda neutralitat amb una actitud més aviat passiva, tot esperant el projecte guanyador per posar-se després la medalla.

Aquest procés participatiu finalitzarà amb l'elecció dels dos projectes guanyadors, un per un import de 50.000 €, l'altre per un import de 200.000 €; siguin quins siguin seran obres necessàries, com les que restaran, se suposa, en llistat d'espera.

Més enllà del cost econòmic dels projectes aquest procés participatiu ha tingut i té un cost per les entitats i pel propi govern municipal; no m'aventuraré a calcular-ne l'import, però si algú s'hi atreveix n'obtindrà el cost de la cara "B" del procés participatiu de Sarrià de Ter. Confio que la comissió avaluadora del procés sabrà valorar-lo en la seva justa mesura!

dimarts, 19 d’abril del 2016

Triar escola


Dies i setmanes moltes famílies estaven immerses en una d'aquelles decisions que es considera clau en la vida de tot infant i, de retruc, de la seva família: triar escola! Com diria Xosé Anton Pazos de Vieira triar escola "no es cosa baladí"!

Jo mateix, com a pare que sóc, m'he trobat també davant aquesta tessitura en més d'una ocasió: escola bressol, escola de primària i, de moment, institut de secundària. La universitat és a un curs vista! Jo, però, he optat per l'opció més fàcil: quina escola hi havia al poble? Doncs aquesta! Quin és l'institut de referència? Doncs aquest! Amb la universitat ara no ens hi entretindrem...

No totes les escoles són iguals ni una mateixa escola és igual un curs per l'altre; són moltes les variables a tenir presents: la composició del claustre, el projecte educatiu i el seu nivell de desenvolupament, la ubicació de l'escola, l'accessibilitat, la competència per entrar-hi...

Avui el factor geogràfic no necessàriament és el més important, doncs el projecte d'escola també pesa molt, sobretot quan les escoles també cerquen tenir algun element diferenciador, quelcom singular que les diferenciï de les altres i que arrela, aquesta singularitat, en el seu projecte educatiu.

Durant el període de preinscripció no són poques les escoles que destinen esforços a fer jornades de portes obertes i xerrades per tal d'exposar el seu projecte a les potencials futures famílies, fent quelcom que en el món de l'empresa s'anomena captació de clients. Sí, el màrqueting també és important per les escoles.

I finalment arriba el dia que els pares i mares triem escola i depositem en ella l'esperança que educaran molt bé els nostres infants, que els prepararan per al dia de demà, que els ensenyaran tot allò que necessiten saber i a saber tot el que necessitaran... a ser persones de profit, que es deia abans!

Triar escola és una decisió molt important, també va ser-ho en el meu cas, per més que optés per l'única del meu poble; però al llarg d'aquests anys i de nombroses reunions amb les tutores i tutors de les meves filles aquests m'han acabat confirmant el que ja d'antuvi sospitava:

Triar escola és important, però la clau per a una bona educació d'un infant és la família!

dilluns, 18 d’abril del 2016

L'agonia dels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter


Un dels temes que més es va debatre i discutir en el darrer Consell de Cultura de Sarrià de Ter, celebrat a finals d'any, va ser el futur dels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter; si n'hagués de fer un diagnòstic diria que estan agonitzant, albirant tristament la seva fi... És altament probable que al 2016 els Premis Sant Jordi de Sarrià de Ter no es convoquin.

La causa de la seva agonia no és una sola, sinó la suma de diferents factors; tot plegat és quelcom més complex, com al llarg d’aquests darrers anys he procurat explicar en diferents articles publicats en aquesta mateixa revista, com l’article “30 anys dels Premis Literaris Sant Jordi. Un estímul per a la creació literària” (número 73, abril, maig i juny 2010) en el que feia un repàs del passat, una valoració critica del present i una proposta de futur pels premis, o en l'article “Repensant els Premis Literaris Sant Jordi de  Sarrià de Ter” (número 81, abril, maig i juny 2012), en el que insistia en la necessitat de donar-los un nou rumb.
.
Les causes, doncs, són vàries, venen de lluny i no són noves, i a banda dels esmentats articles publicats en aquesta revista també n’he escrit d’altres al meu bloc personal enumerant i valorant les causes de l’agonia dels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter; en un dels articles, publicat l’any 2012, ja apuntava els 6 punts clau per a ressuscitar-los.

Tenint presents aquests antecedents és millor centrar-me, avui, en els tres factors sobre els que caldria incidir, a criteri meu, per reactivar els Premis Sant Jordi de Sarrià de Ter, doncs més que observar resignadament la seva agonia i vetllar la seva mort, penso que és més constructiu focalitzar-nos en allò que els pot revitalitzar, ara que encara som a temps de salvar-los, fins i tot en el cas que finalment al 2016 no s’acabin convocant.

1.- El jurat

Si aquest factor va ser el principi de la seva fi, també hauria de ser el de la seva recuperació. Al seu dia no només es va prescindir (alguns defenestrar) de persones de gran vàlua personal i professional que formaven part del jurat, també es va canviar la concepció del jurat: es va passar d’un jurat format per persones amb coneixements de literatura i escriptura (professors i escriptors) a un jurat format majoritàriament, de manera meritòria i voluntariosa això sí, per a lectors, pels membre del Club de Lectura de la Biblioteca Emília Xargay.

El jurat és l’element que marca el nivell de qualsevol premi, sigui quin sigui i en la modalitat que sigui; del jurat d’un premi de fotografia, per exemple, s’espera no només que pugui jutjar una obra per si li agrada més o menys la foto que miren, també s’espera que en sàpiguen valorar, amb esperit crític, elements tècnics (enfocament, llum, enquadrament...) han de formar part de les valoracions per emetre i debatre, si cal, un veredicte.

El jurat, a més, també es pot involucrar en la definició de les bases, en definir què és allò que es demana i s’espera de les obres: una narració, per exemple, no és el mateix que una novel·la o que un conjunt de relats o de contes.

A Sarrià de Ter tenim gent molt qualificada que podria formar part d’un hipotètic, i possible, nou jurat, no només professors i professores de literatura, també veïns i veïnes que han publicat obra literària, alguns fins i tot que han guanyat premis. Naturalment aquest jurat podria i hauria de ser compatible amb la participació activa dels membres del club de lectura, aportant així més i majors matisos als veredictes del jurat.

Si volem recuperar els Premis Literaris Sant Jordi, hem de començar per reforçar el seu jurat!

2.- L'abast

A qui s’han de dirigir els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter?

La resposta a aquesta pregunta no es pot fer sense preguntar-nos, abans, amb quina finalitat es convoquen aquests premis. Generalment la convocatòria d’un premi literari persegueix un doble objectiu: la creació literària (1) i la seva difusió (2).

Un premi literari és una crida a escriptors o potencials escriptors a presentar les seves obres per tal que siguin valorades i jutjades per un jurat, i en cas que n’hi hagi de premiades, s’espera que aquestes es publiquin posant-les a l’abast del públic, dels lectors.

Els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter han jugat, al llarg de la seva trajectòria, de més de tres dècades, el seu paper de d’estímul de creació i difusió d’obra literària; un paper modest, ben cert, però no per això menys necessari.

Des dels seus inicis han volgut promoure la creació i difusió literària en llengua catalana i durant molts anys el seu abast ha abastat, valgui la redundància, el domini lingüístic català. Repassant el llistat d’autors premiats al llarg de la seva història n’hi trobem d’arreu dels països catalans.

Aquests darrers anys la convocatòria dels premis s’ha restringit a autors locals, autors empadronats o vinculats a Sarrià de Ter, cercant estimular la creació literària local, amb resultats pocs engrescadors.

Un dels arguments per a restringir l’abast de la convocatòria dels premis, parlem en aquest cas en la categoria d’adults, ha estat el fet que es presentaven al nostre premi escriptors que també presentaven les seves obres, a vegades les mateixes, en altres premis literaris. Què han de fer, sinó, els escriptors novells? Per un escriptor novell un premi literari modest com el nostre és un gran regal; d’entrada perquè permet que un jurat qualificat pugui jutjar la seva obra i, d’aquesta manera, millorar  la seva escriptura,  i naturalment perquè permet que, en cas de ser premiada, aquesta pugui ser publicada.

No restringir l’abast permet garantir un nombre mínim de participació, i és en tot cas a les bases on cal restringir textos no desitjats (redaccions d’institut, per exemple). Crec fermament que els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter poden seguir tenint un paper, encara que modest, en l’estímul de la creació literària en català, com l’ha tingut durant anys; un premi sense participants, o amb pocs participants i sense premiats, està abocat al fracàs i, inevitablement, a la seva extinció si no s’hi posa remei.

És per tot això que sempre he defensat que caldria mantenir la convocatòria oberta a autors d’arreu, sense restriccions, i de manera paral·lela establir un premi local. Però tinguem-ho clar, si el que volem és estimular la creació literària local, no en fem prou convocant un premi; caldrà fer quelcom més!

3.- L'estímul

Imaginem que tenim per objectiu incrementar la creació artística del nostre poble, Sarrià de Ter, específicament en l’àmbit de la fotografia. Què hauríem de fer primer?  Segur que la majoria heu pensat que potser caldria començar per oferir un curs de fotografia. Naturalment després podríem organitzar una exposició, o fins i tot un concurs de fotografia, per posar en valor les creacions fotogràfiques dels nostres artistes.

Quelcom semblant podríem fer, i de fet hem fet a Sarrià de Ter, en l’àmbit musical: si volem tenir músics el que primer cal fer és estimular i facilitar la formació musical; la probabilitat que avui a Sarrià de Ter hi hagi més músics que fa quinze anys és molt més elevada doncs actualment al nostre poble tenim dues escoles de música i són molts més els infants i joves que estudien i aprenen música avui que els que pogués haver-hi fa quinze anys.

Si l’àrea de cultura té per objectiu estimular i promoure la creació literària dels sarrianencs i sarrianenques pot naturalment convocar un premi literari a nivell local, però és evident, i els fets ho demostren, que això sol resulta insuficient, que caldrà fer quelcom més. I com en la música, la fotografia o la pintura, la formació de base és bàsica, és la clau!

Els Premis Literaris Sant Jordi, amb el seu premi local, haurien de ser, més que la punta de llança, la punta de l’iceberg del treball que cal fer per estimular la creació literària dels nostres veïns i veïnes.

Treball que comença, naturalment, amb el foment de la lectura, i en aquest sentit comptem amb un gran actiu, la Biblioteca Emília Xargay, no només com a continent sinó també amb el paper dinamitzador que sempre ha fet; però després cal estimular l’aprenentatge, aprendre a escriure, a través de tallers i cursos orientats al coneixement de les tècniques i recursos de l’escriptura, com aprenen les Dones més que Mai les tècniques i recursos de la pintura, com podem observar any rere any a l’exposició col·lectiva d’artistes locals de la Festa Major.

Fent aquest treball formatiu és probable que hi hagi més possibilitats que la participació d’escriptors locals als Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter augmenti: només fent quelcom diferent podrem esperar resultats diferents.

La decisió de revitalitzar o no els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter és una qüestió de voluntat política; aparentment deixar-los de convocar, deixar-los morir, és una decisió difícil i, ben segur, gens agradable, però al final resulta ser la més fàcil de les decisions. El repte, el veritable repte, la decisió valenta és revitalitzar-los, reinventar-los si cal, però aquesta és una decisió que implica, segurament, fer molt més, i fer-ho millor, del que fins ara s’ha fet.

Que sigui si cal, l’any 2016, l’any de guaret, però no matem encara uns premis que sí, agonitzen, però que certament, amb voluntat política, compromís i treball, podem revitalitzar.

Article publicat al número 93 de la revista Parlem de Sarrià.

dissabte, 16 d’abril del 2016

Minuts Musicals retrobats amb "Immaculate Fools" dels Immaculate Fools


No es pot dir que els Immaculate Fools no fossin profetes a la seva terra, però per alguna d'aquelles raons a vegades inexplicables aquest grup de pop del sud est d'Anglaterra, format originalment per dos parelles de germans, va tenir especial èxit a l'estat espanyol a meitats dels anys vuitanta gràcies a cançons com la d'avui, "Immaculate Fools", però també d'altres com "Nothing Means Nothing", "Save It", "Tragic Comedy" o "Wish You Were Here", que no, no és una versió de la mítica cançó de Pink Floyd!

L'altre dia Spotify me'ls va fer aparèixer i recordar de nou i tornant-los a escoltar vaig gaudir redescobrint les seves melodies pop, tan senzilles com efectives! Seria un "Immaculate Fool" si els deixés escapar de nou!






I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

divendres, 15 d’abril del 2016

El vídeo de la setmana: "Poema de primavera"


"Quan arribi la inspiració que em trobi treballant" va dir Pablo Picasso, però a la Vinyet la va trobar passejant un dia de primavera i, això sí, al seu pare amb la càmera de fotos a la mà, que és on la té tot sovint!

És clar que el passeig va ser, també, font d'inspiració d'aquest poema de la Vinyet, en el que el seu pare hi va posar les imatges i ella la, poesia!

Tot plegat, ja ho veureu, un minut deliciós!



Bon divendres!

dijous, 14 d’abril del 2016

Derrota


Al Barça li va faltar, com al Wolfsburg durant bona part del seu partit contra el Real Madrid, un gol per seguir tenint vida a la Lliga de Campions d'Europa d'aquesta temporada; un gol també és el que li va mancar al darrer partit de la Lliga del Tata Martino, un gol també contra l'Atlético de Madrid, que si aleshores se'n va endur el campionat de lliga, ahir es va endur la classificació a les semifinals de la competició europea. Ahir el Barça no va tenir esperit, ni el de Juanito ni de superació, i va recuperar la seva insuportable lleugeresa, que com la fatalitat culer, ja semblava oblidada.

El Barça haurà d'acceptar i pair ben aviat aquesta dolorosa derrota, doncs si s'endinsa en un espiral de desesperació i pessimisme és molt més el que es pot perdre: el més immediat, la Lliga que fins fa quinze dies semblava encarrilada amb solvència i ara en canvi sembla que se li pot escolar entre els dits.

Amb la derrota d'ahir s'esfuma la possibilitat de reeditar el triplet i de guanyar de forma consecutiva una nova Lliga de Campions d'Europa, fet que demostra la dificultat d'assolir tals gestes.

Ahir a Madrid dues fonts van brollar, i brillar, amb especial intensitat: Neptuno i La Cibeles! Com fa dues temporades el Barça ha caigut contra l'Atlético, i com fa dues temporades de retruc ha sadollat de felicitat els seguidors del Real Madrid.

La derrota s'ha d'afrontar i, encara que pesi com una llosa, s'hi ha de conviure; perdre forma part del joc, part de la vida, part del joc de la vida i també del futbol; és clar que hi ha derrotes que costen més de pair, d'assumir que d'altres, és clar que hi ha derrotes que encara no són derrotes, però que et derroten com si ho fossin.

Ahir al vespre em sentia derrotat, i no precisament per la derrota del Barça, sinó per la implacabilitat d'una malaltia, de "la malaltia", que assetja de fa massa temps i en massa fronts una amiga, quasi una germana...

Però com puc sentir-me jo derrotat si ella encara no es dóna per vençuda! Fa temps que li planta cara a la derrota, que hi conviu, hi dorm i hi menja, hi somia i l'odia i alguns dies la mira de fit a fit i amb la seva mirada la repta: t'hi hauràs d'esforçar més!

Al Barça li va faltar un gol ahir, i són més, molts més els que li manquen a la derrota que amenaça les ganes de viure de la meva amiga, quasi una germana!

dimecres, 13 d’abril del 2016

Tornen els fantasmes de la fatalitat culer!

La derrota a Anoeta ha fet aparèixer, de nou, els fantasmes fatalistes culers... Foto: EFE

Quan al Real Madrid van mal dades i han de remuntar invoquen l'esperit de Juanito i es conjuren per superar adversitats, a vagades amb més fortuna que d'altres; ahir més que encomanar-se a l'esperit de Juanito van fer-ho als gols de Cristiano Ronaldo, que va viure una gran nit europea!

En canvi al Barça un parell o tres de mals resultats fan aparèixer els fantasmes de la fatalitat culer sense necessitat que ningú els invoqui ni convoqui!

És clar que el Barça també té les seves "grans nits europees", té el seu "sos macanudo" o "l'Urruti t'estimo" per abraçar l'esperança, però sota l'eufòric culer que fa quinze dies ja es veia repetint el triplet hi ha el culer patidor de sempre que ja dóna quasi per perduda la Lliga i que tem que avui l'Atlético ens elimini de la Lliga de Campions d'Europa, i encara sort que ja som a la final de la Copa del Rei!

Deu ser que l'esperit guanyador de Johan Cruyff és tan sols epidèrmic, que no ha penetrat prou en l'ànima culer a pesar de la brillant trajectòria de l'equip, en general, aquests darrers 10 anys.

Tinguem-ho clar: l'anomalia són els 39 partits consecutius sense perdre. Perdre a Anoeta ja és gairebé una tradició, perdre contra el Real Madrid al Camp Nou és un resultat que pot passar, i empatar contra el Vila-real a domicili podria entrar dins les previsions...

El problema és quan aquests tres mals resultats s'esdevenen de forma quasi consecutiva, un rere l'altre a la Lliga amb tan sols una important i treballada victòria contra l'Atlético de Madrid al Camp Nou a l'anada de quarts de final de la Lliga de Campions.

El problema no són tan aquests mals resultats, que també, sinó les sensacions que en aquests darrers partits ha transmès l'equip: poc inspirat al davant, espès al mig del camp i vulnerable al darrere: així no es guanya una Champions ni es remata una Lliga que fa quinze dies semblava inqüestionable!

Així és com avui el Barça afronta la tornada de quarts a la Champions contra l'Atlético de Madrid al Vicente Calderón: amb dubtes... Avui no hi ha marge d'error, doncs l'error t'elimina!

El resultat de l'anada (2-1) dóna un cert avantatge al Barça, sobretot si és capaç de marcar algun gol, però farà bé l'equip de no especular amb el resultat i sortir a guanyar el partit, que no només és la millor manera de passar l'eliminatòria, també d'espantar els fantasmes que aquests darrers dies sobrevolen el Camp Nou!

Jo també tinc ganes que soni el xiulet... el que marqui el final del partit!