dijous, 3 de maig de 2012

Els 6 punts clau per a ressuscitar els Premis #SantJordi de #SarriadeTer

Fernando Cano, premi de poesia, acompanyat de Josep Ma Sansalvador, presentador de l'acte de lliurament. 
"Hem passat de "repensar" els premis St. Jordi de Sarrià de Ter a haver-los de "ressuscitar". Enguany, ni remis, ni jurat ni concursants." 

Amb aquesta precisa piulada Assumpció Vila concentrava encertadament l'estat de la qüestió dels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter

I si abans del lliurament dels Premis Literaris Sant Jordi ja vaig manifestar quins eren, per mi, els 3 errors de la convocatòria d'enguany, ara, després del lliurament de les categories infantils i adults dels premis, comparteixo el que són, per a mi, els 6 punts clau per a ressuscitar els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter:

1.- Obrir de nou la convocatòria a escriptors no empadronats a Sarrià de Ter
2.- Crear el premi local en categoria d'adults
3.- Redefinir el jurat dels Premis
4.- Recuperar la categoria juvenil
5.- Replantejar els actes de lliurament
6.- Ressuscitar el Consell de Cultura

1.- Obrir de nou la convocatòria a escriptors no empadronats a Sarrià de Ter

Una de les novetats de la convocatòria d'enguany dels Premis Sant Jordi era que es restringia la participació a persones empadronades a Sarrià de Ter, amb la voluntat de donar valor als autors del nostre poble. Penso que restringir la participació només a autors empadronats a Sarrià de Ter és un error. Com comentaré al segon punt, i com ja he reclamat des de fa anys, el què cal és crear un premi especial, o menció especial, per a la millor obra local en poesia i prosa d'entre les que es presenten.

Deia el regidor de cultura que al premi hi arribaven obres literàries d'autors d'arreu que, amb petits canvis, presentaven obres que també havien presentat en altres certàmens literaris. Ho deia com molest, com si aquest fet restés prestigi i reconeixement als nostres premis... És el què tenen els escriptors novells, que escriuen i es presenten als premis literaris que es fan arreu del nostre país, arreu dels països de parla catalana, cercant nous lectors...

"Hem tornat al orígens", no s'han cansat de dir des del govern local, però la pròpia evolució del premi, a partir dels anys '80 del segle passat, va fer que aquests s'obríssin a autors d'arreu en llengua catalana.

Aquest any s'han presentat a les categories d'adults dels XXII Premis Sant Jordi un total de 6 obres: 4 en prosa i 2 en poesia. Bó i reconeixent el mèrit de les persones que han presentat les seves creacions, el balanç no és massa positiu ni engrescador.

D'aquestes sis obres només una ha estat premiada, el treball poètic "Melodies" de Fernando Cano, un jove menorquí afincat de fa temps a Girona que viu, de fa poc, a Sarrià de Ter. El premi de prosa en categoria d'adults ha quedat desert, paraula (desert) que sembla que l'àrea de cultura eviti pronunciar.

De fet per no saber ni tan sols vam conèixer els noms dels altres 5 autors, quatre en prosa i un en poesia, que van presentar les seves obres, malgrat no resultar premiades. Poca transparència per part d ela regidoria de cultura... en parlaré més endavant.

Penso que cal tornar a fer un pas endavant i obrir els premis a autors que, més enllà de la seva procedència, més enllà d'on estan empadronats, valorin en els Premis Literaris de Sarrià de Ter una oportunitat de les seves obres de cercar nous lectors.

2.- Crear el premi local en categoria d'adults

I sí els Premis Literaris Sant Jordi tornen a obrir-se a tots els autors de llengua catalana, llavors sí penso que el què caldria fer és crear un premi o menció especial local, per posar en valor, si en són mereixedores, obres en presa i poesia d'autors locals.

I és que és molt diferent dir que hi ha hagut un total de 6 obres presentades, que dir que del total d'obres presentades, 6 són locals!

Un dels objectius dels Premis Literaris Sant Jordi també és, i ha de ser, la d'estimular la creació literària a nivell local. Aquesta tasca, que en la categoria infantil fa d'una manera excel·lent, des de fa molts anys, l'Escola Montserrat, no té continuïtat ni en la inexistent categoria juvenil ni en la d'adults.

Aquesta és una cursa de fons i la sensació que tinc és que aquest any s'ha volgut córrer massa. Si volem tenir músics, bé que primer haurem de fomentar l'educació i l'ensenyament musical. Si volem escriptors caldrà, a banda de fomentar la lectura, formar-los amb, si s'escau, tallers d'escriptura o d'altres formacions literàries.

De fet aquesta feina que sí fa l'escola, també l'institut, tot i que no en pro d'aquests premis literaris, no té continuïtat més enllà del sistema educatiu formal. Té la regidoria de cultura alguna estratègia específica en aquesta línia? Té la regidoria de cultura alguna estratègia en alguna línia?

No n'hi ha prou en canviar les bases dels premis i restringir-ne la participacióa la gent empadronada a Sarrià de Ter, cal molt més, cal fer molt més...

3.- Redefinir el jurat dels Premis

Tot el què hem sabut del jurat dels Premis Sant Jordi de Sarrià de Ter en categoria d'adults és (1) que estava composat per membres del club de lectura de la Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter i (2) que de les sis obres van considerar que només una, "Melodies", mereixia ser premiada. 

Però no n'hem sabut ni la seva composició (qui són) ni les seves valoracions. Perquè no se'ls ha donat veu? La regidoria de cultura ha estat molt poc transparent en aquests premis, tan pel que fa al veredicte (no declarant públicament desert el premi de prosa d'adults), com pel que fa al jurat (no fent públics els seus noms) com pel que fa als autors i obres que es van presentar (quins autors i amb quines obres?). On és l'acta del jurat?

Fins i tot em consta que el jurat dels premis d'adults es va reunir i deliberar pocs dies abans de l'acte de lliurament dels premis... Tot molt precipitat...

El jurat és un dels elements més importants de qualsevol premi, a vegades quasi tan o més que la pròpia dotació econòmica o en espècie. Ja al seu dia vaig dir que em semblava un error que, "per se" es designés el club de lectura com el jurat dels premis. Seria molt diferent que algun membre del club de lectura, una persona concreta, amb nom i cognoms, amb un bagatge i coneixements literaris demostrats, formés part del jurat

Penso que cal redefinir la composició del jurat i construïr-lo a partir de perfils professionals i/o competencials: professorat de literarura, escriptors, gent de lletres i de cultura... Ben segur entre el membres del club de lectura hi ha qui pot respondre a aquests perfils, i si és així, doncs que hi participi!

Per més fotografies que hagi fet a nivell personal jo no estic acreditat per formar part d'un jurat d'un concurs de fotografia, doncs no tinc coneixements fotogràfics, ni tècnics ni artístics. És tan senzill com això...

Si volem prestigiar els premis, prestigiem el jurat. El prestigi d'un premi recau més seu el seu jurat i la seva transparència, més que no pas en la seva dotació. La dotació possiblement li dóna més ressó i notorietat, que no és el mateix que el prestigi.

4.- Recuperar la categoria juvenil

Als joves de Sarrià de Ter ja fa massa anys que se'ls exclou dels premis de prosa i poseia dels Premis Sant Jordi. Just els mateixos que jo, com d'altra gent, reclamem que se'ls tingui present, que l'àrea de cultura i l'actual govern els hi torni a donar la veu que al seu dia els hi va privar!

Dies enrere una mestra de l'escola Montserrat de Sarrià de Ter es mostrava sorpresa, alhora que decebuda,  per la no convocatòria de la categoria juvenil dels Premis Sant Jordi. En pocs segons vam començar a recordar joves que ja cursen secundària que, durant la seva etapa a l'escola, havien participat i guanyat en alguna ocasió un premi infantil. "Els perdem!", em va dir. I tenia raó, aquest tall en sec és desmotivador...

L'exclusió dels joves dels Premis Sant Jordi de Sarrià de Ter és doblement negativa: (1) no donem l'oportunitat als joves de presentar-se als premis, donant continuïtat a la tasca que s'ha fet des de l'escola, i que es fa també des de l'institut de referència de Sarrià de Ter (l'IES Narcís Xifra) i (2)  perdem el contacte i la relació, a través dels Premis Sant Jordi, dels futurs adults que després voldrem que participin.

Els infants d'ahir són els joves d'avui, que alhora seran els adults de demà... Uns Premis Sant Jordi sense joves avui són uns Premis Sant Jordi sense adults demà... No és tan difícil d'entendre i visualitzar,. no?

5.- Replantejar els actes de lliurament

Als darrers anys l'assistència als actes de lliurament dels Premis Sant Jordi, tan en la modalitat infantil com d'adults, el públic ha anat minvant. Darrerament als actes de lliurament dels premis hi assisteixen els premiats, amb llurs familiars, les autoritats locals (tot i que tampoc totes, ni tan sols totes les del govern) i gent, encara que poca, interessada amb la cultura.

És evident que els Premis Sant Jordi de Sarrià de Ter han perdut públic. Cal replantejar els actes de lliurament; temps enrere ja vaig exposar que em semblava que la màxima "divideix i venceràs" amb la separació dels actes de lliurament infantil i adult es va complir la "mínima" "divideix i perdràs".

Potser caldria replantejar la unificació de l'acte de lliurament, afegint-hi, naturalment, la categoria infantil, fent d'aquest acte la veritable celebració de Sant Jordi a Sarrià de Ter. Vaig trobar a faltar, al lliurament dels premis infantils, que els autors llegíssim, si no sencer, sí un fragment de la seva obra.

El lliurament dels premis infantils es va enllestir per la via ràpida en un acte certament desangelat, compensat només pels somriures i alegria dels infants. 

Pel que fa al lliurament d'adults el gran encert és seguir confiant la conducció de l'acte a Josep Maria Sansalvador i Provensal; ell hi posa, més enllà de la ja clàssica reivindicació, la necessària dosi de literatura i humor, dos ingredients imprescindibles que ell combina oferint-nos un plat fresc i nutritiu.

No es tracta de fer un acte llarg i pesat, sinó àgil i divertit, on la literatura i els autors, grans i petits, siguin els autèntics protagonistes!

6.- Ressuscitar el Consell de Cultura

Aquesta no és una qüestió específica dels Premis Sant Jordi, però sí que hi està íntimament relacionada. A Sarrià de Ter no tenim Consell de Cultura des de l'any 2007 per voluntat de la regidoria de cultura i el govern municipal, que aleshores van decidir prescindir-ne i fins a la data no s'ha tornat a convocar.

Cal recuperar el Consell de Cultura; no som pocs qui ho reclamem i fins i tot el PLEC (Pla Local d'Equipaments Culturals) en reclama la constitució. D'entre els aspectes a tractar en el marc del Consell de Cultura els Premis Sant Jordi n'hauria de ser un... Totes aquestes qüestions que avui plantejo, que aquests darrers anys vàries persones i entitats culturals hem plantejat, bé podrien ser objecte de debat en el marc del Consell de Cultura.

Ser regidoria estanca, com fins ara, o permeable... aquesta és la qüestió!

Passats els XXXII Premis Sant Jordi de Sarrià de Ter ara ja és moment de començar a preparar la XXXIIIa edició: ens hi posem?

La Irina, primer premi en modalitat infantil de cicle mitjà!