dilluns, 12 de novembre del 2012

Ereccions electorals #25n2012 #eleccions

Des de fa més de dos mesos a Catalunya estem immersos en una mena d’orgia nacional, sobretot independentista, encara que no només, que va tenir els seus prolegòmens amb la preparació de la Diada i que des de l’èxtasi ciutadà de l’11 de setembre no ha fet més que escalfar-se.

Ni tan sols el previsible “coitus interruptus” de la negociació del Pacte Fiscal a Madrid va minvar la libido, ans el contrari, encara va encendre més passions!

Ara ja estem en plena campanya electoral i els partits han començat la disputa d’escons amb les espases ben altes. El fil argumental de la campanya es centrarà sobretot en l’eix nacional, deixant en un llunyà segon terme l’eix social. Digueu-me simple però és evident que el què d’alguna manera voldran mostrar els partits és que veiem, pel que fa a la independència, qui la té més llarga! I d’altres partits, nacionalistes espanyols, també voldran mostrar qui té la més llarga, en qüestions d’unionisme.

Convergència i Unió té una mena de trempera matinera que, malgrat els intents d’Unió i en Duran, que són més casts, per apaivagar un xic el foc, es manté amb prou energia; el dubte és si tindrà prou resistència. La campanya a CiU se li pot fer molt llarga, sobretot el cos a cos amb les forces clarament independentistes. Diu CiU que és l’hora de Catalunya, i ho esmena ICV dient: “Catalonia is not CiU”!

Esquerra Republicana de Catalunya ha recuperat vigor i força; aquestes eleccions li van com anell al dit per a refermar-se de nou com el partit central de l’independentisme, tot i que encara massa a l’ombra de la trempera matinera de CiU, que a més ha rebut el suport explícit de Reagrupament i el ja desfogat Joan Laporta. Guanyem la independència, diu ERC, situant la paraula clau al seu lema de campanya.

Es presenta interessant el debat dialèctic, més que la possible pugna electoral, entre ERC i Solidaritat Catalana per la Independència, una pugna no només per qui la té més grossa, sinó per qui és capaç d’arribar-hi abans... Diu SI: Independència 2014! Hi ha risc d'ejaculació precoç!

La CUP en aquestes eleccions perdrà la virginitat, però no són novells ni passarells, com molts volen fer veure, en això de les eleccions. Són dels que no avancen per qualsevol costat, avancen només per l’esquerra i són més de carrer que de plató de televisió; no en va diuen: És l’hora del poble!

Iniciativa per Catalunya són els que de moment d’una manera més clara han dit sí a tot! Ei, no em mal interpreteu! Sí al dret a decidir i també si als drets socials. Mostrant més encant que atributs ICV ha sabut seduir part dels votants que el PSC ha anat perdent.

Al Partit dels Socialistes de Catalunya sembla que aquestes eleccions no li vinguin massa de gust, molts diuen que els agafa a contra peu; més aviat amb apatia sexual, amb una preocupant disfunció erèctil! De fet el PSC no participa en cap orgia, ni en la de l’independentisme, en la que ICV no ha tingut inconvenient en prendre-hi part, ni en la de l’espanyolisme, doncs ni el PP ni C’s li plauen. Però la campanya exigeix definir-se i encara que tímidament, el PSC si s’ha de decantar cap un costat es mourà cap al dret a decidir; però res de fer-ho a pèl! Millor fer-ho amb protecció, de manera legal! I entre el No a la indepèndència i en No al centralisme el PSC diu: federalisme! Però en aquesta orgia hi està massa sol... No sé perquè em ve al cap el terme onanisme...

El Partit Popular de Catalunya també vol mostrar musculatura, procurant atenuar un xic l’espanyolisme viril mesetari, però abanderant la unitat de l’estat per sobre de tot, amb el seu Junts sumem! Però el PPC sap que no pot només fustigar CiU, sinó que ha de vigilar el propi flanc espanyolista amb l’avenç, sempre més palpable les nits electorals que en les enquestes, del Ciudadanos i el seu Mejor Unidos.

Uns i altres aquests dies ens mostraran llurs atributs, però serem nosaltres qui, com sempre, acabarem decidint si realment el tamany importa.

Us “posa” algun partit?
Assolirem el zenit el proper 25 de novembre?
Arribarà realment a l’orgasme, algun dels partits polítics?
Fingirà l’orgasme algun partit la nit electoral?

No sabem si la nit del 25 de novembre serà llarga o no, però sabem que caldrà observar més els gestos que les paraules. Amb la cara paguem, també després de l’orgasme!


Article publicat a l'Intocable Digital el passat dissabte 10 de novembre de 2012

2 comentaris:

  1. İEmpieza la campaña electoral!
    İBienvenidos al circo de corral!
    Pasen y escuchen los sofismos,
    descalificaciones y demás necedades.
    Oigan las promesas,
    compromisos y medias verdades.

    Éste le vende su carisma,
    el otro la lengua, el miedo o la luna,
    según convenga.
    ¿Quién da más?
    Se acepta todo y todo vale
    en la pocilga teatral.

    Claro que luego el programa
    sirve para nada,
    pues “las circunstancias han cambiado”;
    así, como imbéciles nos tratan.

    “Al salir dejen sus votos,
    de los que nosotros, sus servidores,
    bien uso haremos, sin ustedes, claro;
    porque el pueblo es un engendro peligroso,
    bueno para follar sólo a cuatrienio”.

    İEmpieza la orgía electoral!
    İDisfruten la follada mental!

    ResponElimina
  2. Home Roger! Sembla que ara que en Sam ha plegat, vulguis agafar-ne el relleu.
    Molt bona aquesta "erecció"
    D'això... Els de la mesa que controlen com la fiquem, són els voyeurs?

    ResponElimina