dijous, 29 de juliol de 2010

El PSOE, o forma part de la solució o serà part del problema #estatut


Davant l'atzucac de l'Estatut, deprimit després de la sentència del TC i pràcticament ignorat després del 10J, ara és el moment de la política. Montilla va anar a parlar amb Zapatero i Zapatero va venir a Catalunya, però no sembla que, malgrat gestos i bones intencions, l'Estatut pugui recuperar el seu vigor, si és que mai n'ha tingut... que jo penso que sí...

En qualsevol cas és el moment de la política, de la política no només de les instiutucions sinó també dels partits, que encara que no ho sembli, no és exactament el mateix. El PSC està marcant, des de fa anys i especialment la darrera dècada, el seu horitzó polític per Catalunya, que d'alguna manera cristal·litza en el terme federalisme.
En qualsevol cas el PSC des del Govern de la Generalitat ha contribuït a fer un pas més en l'evolució de l'encaix Catalunya - Espanya i l'estat de les autonomies amb una proposta, via Estatut, a un model més federal, amb una important millora de l'autogovern.

És a dir, el PSC s'ha mogut i es mou. Semblava que el PSOE també ho feia... i de fet ho va fer: va votar a favor de l'Estatut al Congrés de Diputats (2006)... Però ara sembla que el PSOE, més que mantenir-se quiet, fa un pas enrere, mentre el PSC, naturalment, en segueix fent endavant...

Per això plora la criatura! Per això Montilla s'esforça a explicar a Zapatero, sense enfadar-s'hi massa, però dient tot el què li ha de dir, que o llegeix bé políticament el què passa i es viu avui a Catalunya, o  no Catalunya, sinó Espanya, tindrà un problema major del què puigui tenir ara... Amb repercussions també per al projecte socialista tal i com fins avui l'hem viscut, sentit i compartit...

El PSOE no era part del problema, va ser el PP qui va interposar el recurs a l'Estatut, però si el PSOE no forma part de la solució, si en la política el PSOE i la seva responsabilitat de govern a Espanya el PSOE no formen part de la solució, serà part del problema, essent un problema també, tard o d'hora, pel PSC.

CiU i PP fan la seva feina, legítima, de minar PSC i PSOE respectivament... ERC i els altres independentistes, que es marquen horitzons comuns en propostes separades, furgen en el conflicte Catalunya - Espanya per atiar les b(r)ases, però el PSC i PSOE han de saber i de fet saben que només remant ambdós en la mateixa direcció arribaran i arribarem (els socialistes) a bon port. El PSC vol recuperar l'Estatut, també ha de voler-ho el PSOE... I després de voler-ho, ha de prendre decisions polítiques en aquesta direcció.