El
dimecres 27 de juliol de 1994 vaig anar per
primera vegada, i de moment única,
a Barcelona en moto! No vaig anar-hi des de
Girona sinó des de
Pineda de Mar, on treballava tot el
juliol en un
casal d'estiu i m'hi estava de
dilluns a divendres, dormint en una pensió.
Els
dilluns sortia d'hora de
Girona i a cavall de la meva
Vespa 200 blanca enfilava la
N-II cap a
Pineda de Mar; anava directament a
l'escola d'educació especial on treballava de monitor i acabada la jornada
aparcava la moto a casa d'un mestre de l'escola i me n'anava a la pensió; la resta de dies aprofitava el
transport escolar per anar i tornar de treballar i els
divendres a la tarda tornava a
Girona a cavall de la meva
Vespa 200 blanca! Així ho vaig fer durant
4 setmanes, marxant dilluns i tornant divendres, sentint-me quelcom més que un
motorista, talment com si sortís de la pel·lícula
Quadrophenia!
El
dimecres 27 de juliol de 1994, però, tenia una
cita molt especial:
concert de Pink Floyd a l'Estadi Olímpic de Barcelona! No hi anava sol sinó amb
dos amics que venien de
Girona, però jo aquells dies era a
Pineda de Mar i l'única opció per
anar al concert i tornar a
Pineda de Mar era anar-hi
en moto!
L'anada va ser tota una aventura, ben bé un repte!
La tornada la recordo llarga i cansada, no només per l'hora, també per la
intensitat de les
hores viscudes!
El concert va ser memorable! Ja sé que als
20 anys hom pot tenir tendència a
mitificar, però és que
els que tenia al davant, el que escoltava en
viu i en directe,
eren uns autèntics mites:
Pink Floyd! Encara tinc
l'entrada del concert, com conservo encara la dels
Dire Straits del 1992 o la dels
Rolling Stones del 1989...
L'entrada que no guardaré, en canvi, és la del
concert de la banda
The Other Side del passat
divendres 8 d'abril;
els temps han canviat i les
entrades avui
s'imprimeixen a casa en fulls de paper normal, millor en escala de negres, doncs l'únic que compta és el codi de barres.
No guardaré l'entrada (diria que ja la vaig llençar per reciclar) però en canvi
sí en guardaré un bon record del concert, de l'espectacle, d'aquest
grup menorquí que fa un
més que notable tribut als Pink Floyd i a la seva música.
Vaig anar al concert amb un
bon amic,
un dels dos amb qui també vaig
compartir en viu i en directe el concert de Pink Floyd de 1994; a més ell és un
gran fan i seguidor de la música de Pink Floyd i al principi no les tenia totes, però com jo també
va sortir molt content i satisfet per les quasi
tres hores de música de
Pink Floyd que
The Other Side ens van servir i
brindar amb molta solvència!
Del
concert de l'altre dia només
em va saber greu una cosa: que
l'altre amic no ens pogués acompanyar; just aquell
mateix matí va tornar a
Leeds, on viu, però ni que
encara tingués la meva
Vespa 200 blanca el
podria haver anat a buscar! Vam
enviar-li una fotografia i un missatge de veu amb els
primers acords de
Wish You Were Here... A vegades una imatge val més que mil paraules, i
amb música, ni que sigui tan sols amb quatre acords,
no cal dir res més!
