El fax, com el Talbot Horizon, el disc compacte o el sistema Beta de reproducció de vídeos, també va tenir el seu moment de glòria!
Al seu dia era sorprenent veure com a través de la línia telefònica es podien transferir còpies de documents. La tecnologia em fascina, tot i que no fins el punt d'esforçar-me tant com faci falta per entendre fidelment, fil per randa, com funciona. Ni el motor de combustió, ni internet, ni un simple transistor...
El fax rarament era un aparell domèstic, sobretot era un aparell que tenien les empreses i el seu número formava part de les seves dades de contacte. De fet a les meves targetes de visita hi apareixia el de la meva entitat; a l'actual ja no.
Durant uns anys, entre mitjans dels noranta i principis dels dos mil, a la feina el fax era aquell aparell en que es podien rebre notificacions importants, fins que l'ús habitual del correu electrònic el va anar desplaçant i va anar acumulant pols. El vídeo no va matar l'estrella de la ràdio, el correu electrònic sí el fax!
El fax fins i tot tenia una vessant simpàtica i divertida: si el contestador automàtic tenia el "Tomàtic", el fax tenia el Petrifax! A mi el Club Súper 3 ja em va agafar una mica gran, massa com per fer-me'n soci, però el mirava per veure-hi el Dr. Slump i Bola de Drac!
L'altre dia vaig rebre una comunicació del programa en el que treballo que ens informava que el fax desapareixia de les dades de contacte dels registres d'empresa que registrem en una intranet de gestió. És cert que aquesta dada quasi mai s'omplia, ni tan sols era d'obligat compliment.
Reconec que veure la comunicació em va impactar; va ser com si llegís l'acta de defunció del fax, una evidència tangible que aquest curiós aparell, de música inconfusible quan marcava, definitivament ha passat a millor vida, a la dels aparells tronats del passat que mirem amb nostàlgia, al costat dels telèfons de baquelita i les màquines d'escriure.
I què voleu que us digui, a vegades jo em sento una mica com el fax...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada