Enllestint el #Guanyarem de #TiàSalellas!

Guillem Terribas amb l'equip del documental "Guanyarem"!. Foto: Roger Casero

Heu finançat alguna vegada un projecte finançat a a través del micromecenatge?

Jo sí, més d'una, dues i fins i tot tres vegades! I us ho recomano! És impressionant el què moltes persones amb una petita aportació poden aconseguir!

El primer projecte que vaig ajudar a finançar és el documental "Guanyarem", impulsat per Lluc Salellas sobre la figura del seu pare, Tià Salellas, a través de Verkami.

El documental, que es presentarà al maig de 2013, ja està en una fase molt avançada! Jo mateix ho vaig poder comprovar a finals de juliol quan per casualitat vaig ensopegar amb l'equip de rodatge a la Llibreria 22 a punt d'entrevistar el llibretes Guillem Terribas.

No fa massa vaig rebre un mail dels responsables del projecte en què m'informaven,. a mi i a la resta de "micro mecenes", que "Guanyarem Tià" està en fase de muntatge... Instintivament vaig pensar: quina llàstima no tenir-lo abans, no tenir-lo ara, en aquest context pre-electoral, en aquest moment de canvi, de profunda crisi, de gran patiment dels que sempre han patit, també de la classe mitjana, en aquest moment també tan esperançador per un horitzó, encara incert, però que s'albira diferent...

La independència, si la volem, si la tenim, sobretot ha de servir per a millorar en justícia social, en igualtat d'oportunitats... No entenc un nou horitzó nacional, de país, sense un nou horitzó social...

Guanyarem Tià, tard o d'hora guanyarem!

Siguem les rodes del nou disc d' @ElsPulpoPop!

PulpoPop vol fer realitat el seu nou disc que anirà més enllà del pop! from Pulpo i Pop on Vimeo.

Els PulpoPop estan preparant un nou disc i perquè aquest sigui rodó necessiten que els ajudem essent mecenes, des de només 5 €, del seu nou treball.

No són molts els diners que necessiten, tan sols necessiten que molts hi posem poc, tan sols el nostre granet de sorra, que amb moltes petites quantitats puguem assolir l'objectiu!

A més la teva donació sempre serà agraïda, i recompensada, més enllà de la satisfacció que tindràs després d'haver aportat entre 5 i

Aquesta és la gràcia, el secret, del micromecenatge!

Jo ja he fet la meva modesta aportació perquè el nou disc d'Els Pulpopop comenci a rodar!

T'animo a fer tu també la teva!

Perquè avui donaria diners a #focalcor i no a #1català1arbre! #focempordà

Si avui, ara mateix, hagués de fer una donació en alguna de les campanyes promogudes per recuperar les zones afectades pel foc de l'Alt Empordà ho tindria clar: Foc al Cor.

És cert que és molt més popular la campanya 1 català, 1 arbre, però, sense voluntat de confrontar ambdues iniciatives, però sí comparar-les, la promoguda per l'IAEDEN em genera més confiança.

La campanya 1 català, 1 arbre té a favor que ha tingut una gran reprercussió a les xarxes socials, especialment a Twitter, també a Facebook; els perfils en ambdues xarxes d'1 català, 1 arbre tenen molts més seguidors i fans que no pas els de l'IAEDEN (i Twitter).

No és el nombre de fans, de seguidors, ni la seva repercussió el què em fa decantar per una o altra campanya, sinó que és la transparència, els referents i la informació que transmeten i comuniquen ambdues campanyes; i aquí, seguidors i popularitat a banda, Foc al Cor per mi guanya la partida.

Al web de la campanya 1 català, 1 arbre expliquen clarament quin és el seu objectiu i què cal fer, però el què no queda és el com... Però sobretot a 1 català, 1 arbre hi trobo a faltar un espai que digui clarament qui impulsa aquesta iniciativa, qui hi ha al darrere!

Que sigui una iniciativa particular no és, a priori, cap problema ni cap barrera, però que qui té promou la iniciativa no s'identifiqui, més enllà d'un telèfon mòbil i un correu electrònic sense saber a qui adreçar-te no penso que sigui la millor de les bones pràctiques.

Per contra, la campanya Foc al Cor em genera molta més confiança; es veu clarament qui hi ha al darrera, quin objectiu té i què cal fer per assolir-lo! A més transparència, major confiança.

Aplaudeixo la iniciativa d'1 català, 1 arbre; ha quallat i ha arribat a la gent, ha ajudat a difondre el desastre del foc i, ben segur, a prendre consciència de la necessitat de recuperar la terra cremada... Res del què fan, res del què han fet, és en va, tot al contrari! Però em permeto suggerir-los dues coses:

1. que els impulsors, particulars o entitats, s'identifiquin clarament al web i a la resta de xarxes, en pro de la transparència, i...
2. que es sumin, i amb ells tots els seus seguidors, a la campanya Foc al Cor!

Una #app per #Càritas!

La innovació tecnològica segueix fent passes, bones i fermes, positives, en el món social, en una suma (innovació + tercer sector) que aporta molt més que valor tecnològic, aporta també valor social.

Una de les iniciatives que aquests dies suma el valor tecnològic amb el social és el concurs "Una app per Càritas!" que Càritas i BDigital han organitzat per al desenvolupament d'una aplicació per a dispositius mòbils que permeti fer donacions a l'entitat.

El concurs, obert a desenvolupadors, programadors i dissenyadors d’apps, té una dotació de 2.500 € per al projecte guanyador, per tal d'adaptar l'aplicació als requeriments de Càritas. Les propostes es poden presentar fins el 31 d'agost de 2012.

Si sou desenvolupadors d'apps podeu presentar la vostra proposta, si sou empresa també podeu col·laborar-hi fent microdonacions i si, com jo, sou simplement usuaris de dispositius mòbils, podeu difondre aquesta bona iniciativa i esperar que l'aplicació estigui feta, acabada i disponible al vostre dispositiu mòbil!

#Teaming, no només per a empreses, també per a grups!

Les 3 vegades que he escoltat "l'speech" de Jil van Eyle sobre Teaming he rigut molt! 

En les tres ha explicat el mateix, però com que la seva història és real i, sobretot, autèntica, escoltar-lo relatar, amb el seu català tirant a "cruyff", la seva història, que neix amb el naixament de la seva filla Mònica, afectada d per hidrocefalia, on hi apareixen personatges com Frank Rijkaard, Shakira i, el millor de tots, el jardiner d'ambdós!

Teaming, una idea simple i senzilla, però molt potent alhora (és un sistema de micromecenatge en el què cada persona aporta 1 euro al mes) estava pensat fins ara només per a empreses, en què voluntàriament les persones treballadores aportaven 1 € de la seva nòmina.

Però ara grups de persones també poden participar del Teaming, organitzar-se, recaptar diners i destinar-los a projectes socials que ells mateixos decideixen!

Teaming em va sorprendre, ara fa aproximadament un any, al TEDxGirona 2011, i Jil van Eyle em va agradar molt, sobretot per la proximitat del format, al Ticket Day de finals de maig d'enguany i em va acabar de convèncer, finalment, al Fòrum Impulsa de la setmana passada... 


Ja ho tinc decidit: aquest 2012, d'alguna o altra manera, m'hi poso!

Té 12 dies per aconseguir un #Mac

Sembla un repte... i efectivament ho és!

Però és quelcom més, 3 coses com a mínim: l'acció d'un emprenedor (1) que planteja una acció de micromecenatge (2) dissenyant una campanya de màrqueting (3).

L'emprenedor: un estudiant de disseny gràfic que, mig en sèrio mig en broma, es planteja un objectiu: comprar-se un Mac. I com sol ser habitual planteja comprar-se'l fruit del rendiment del seu treball. La veritat és que no sé si ell és o no un emprenedor, si s'hi sent, però l'acció que planteja sí que té molt d'emprenedoria. El Mac no és un caprici, el vol, l'emprenedor, per a seguir en els estudis i la feina...

Micromecenatge: l'emprenedor es marca un objectiu i el quantifica: necessita treballar 100 hores a raó de 15 € l'hora. El seu objectiu és aconseguir 1.500 €, i es marca, també, un termini per assolir-lo: 12 dies. L'emprenedor té un pla: ven temps, vol que la gent li compri hores, que la gent li faci encàrrecs, encara que petits, per hores, aplicant el concepte de micromecenatge: amb moltes petites aportacions, assolir l'objectiu final. El micromecenatge no és un invent d'ara, però sí que ara és una font de captació de recursos important, també en el camp social.

Màrqueting: l'emprenedor té clar l'objectiu i la manera d'assolir-lo, però ara li falta una part essencial: els clients/donants que li han de comprar hores. I per tant és imprescindible que es vengui. Però el dissenyador gràfic no es ven directament a ell (fixeu-vos que en cap moment he mencionat el seu nom), sinó que el què fa és vendre's a través d'una campanya de valor, en aquest cas d'un repte. En Joan Colell, futur dissenyador gràfic, fa servir el repte com a reclam per oferir el seu servei de disseny gràfic a través del micromecenatge.

A més posa èmfasi en una idea clau: no cal un gran pressupost per fer-li un encàrrec; no només una empresa, també un professional o un particular poden fer-li un encàrrec, poden comprar-li hores. Qui no té 15 €?

Per a captar i atraure visitants a la seva pàgina web utilitza, suposo que entre d'altres estratègies, un perfil a  Twitter, però no un perfil personal, sinó un perfil del repte...

De fet va ser a través de Twitter que jo em vaig assabentar, el divendres de la setmana passada, de la seva iniciativa...

Aquesta iniciativa m'ha fet pensar en un llibre que em vaig llegir aquest estiu, La semana laboral de 4 horas (Tomothy Ferriss, RBA, 2007), en què precisament l'autor diu que per assolir coses que volem al final hem d'acabar quantificant les hores de treball que haurem d'invertir per assolir-ho...

O sigui que ja ho sabeu. necessiteu hores de dissenyador gràfic?