dimarts, 19 de maig de 2015

No vindré al mercat, reina!

Fent "mercat" a les municipals del 2011.

Els mercats atrauen als candidats com la mel a les mosques! En campanya electoral la muntanya va a Mahoma, tot i que cada vegada menys, i Mahoma va a la muntanya!

Al capdavall resulta més eficaç anar allà on hi ha la gent, que no fer-la venir! És clar que tot depèn de per a què!

Quan els candidats fan carrer cerquen un contacte més personal, de tu a tu, en canvi als mítings cerquen més fixar el missatge, articular, a través d'un discurs, l'ideari bàsic farcint-lo de propostes.

Als mercats el públic està assegurat, venedors i clients es congreguen en un espai i temps concret, ja siguin els mercats fixes, bé els ambulants setmanals que hi ha a la majoria de pobles, viles i ciutats.

Fer mercat et fa visible, però també hem vist com en alguns casos, també té el seu risc: la proximitat fa que també puguin aproximar.se els qui, lluny de votar-te, també volen deixar-t'ho clar! Als mítings, en general, hi van majoritàriament els fidels, la parròquia del candidat...

Però fer carrer, i especialment fer mercat, vol dir donar quelcom més que un somriure, unes paraules amables, quatre papers de propaganda, algun globus i caramels, la butlleta i sobre de votació i una encaixada de mà: cal donar quelcom més, com a mínim una flor! Aquest és l'esquer i, un cop allà, el candidat fa la resta!

La gent somriu i amablement accepta tota la propaganda a canvi d'una flor, com el candidat accepta que la flor, per si sola, no assegurarà el vot!

En aquestes eleccions no he fet ni faré mercat, no per manca de ganes, més aviat per manca de disponibilitat.

Sóc candidat però no visc de la política, sinó d'una feina que precisament aquests dies m'exigeix; el meu maig és com el juny dels mestres, mes de tancament d'un cors i de preparació del proper, que en comptes del setembre, com els dels mestres, el meu comença al juny!

Els membres de candidatures que són funcionaris poden (alguns ho fan, d'altres no...) gaudir de permisos que els permeten dedicar-se més a la campanya; els qui d'una o altra manera treballen i viuen de la política també poden anar fent... la resta, fem mans i mànigues!

Que pari el món que baixo, diu la frase cèlebre, però el meu món no es pot aturar per més que jo estigui en campanya...

Així que finalment no vindré al mercat, reina! No hi haurà flor, ni encaixada de mà, ni propaganda ni somriure per rebre, per donar!